Si la mateixa orografia natural de Montjuïc ja fa d’aquesta una muntanya plena de racons difícils de descobrir, els sots deixats per les pedreres que durant segles van nodrir de material els edificis de la ciutat encara l’han transformat en un pulmó verd amb secrets encara més ocults.
Pel que fa als materials constructius, aquestes pedreres van ser “la mare de Barcelona” des d’època preromana fins ben entrat el segle XX. De fet, fins a la dècada dels anys 70 encara hi havia explotacions de pedra i no fou fins a les olimpíades del 1992 que es va suspendre definitivament la possibilitat d’extracció de pedra.
Els forats, popularment coneguts en els rastres toponímics com a “sots” que va deixar aquesta activitat com a cicatrius a la muntanya van anar aprofitant-se per a la instal·lació de diversos equipaments semiocults si un no els coneix. Fa un temps vam parlar del Palauet Albéniz, un palau reial amb uns jardins ocults també ben a prop de la masía de la qual parlem.
A l'entorn s'hi conreuen tot tipus d'hortalisses i plantes Foto: Dani Cortijo
La Masia de Montjuïc, fou construïda per iniciativa de l’Associació de Ramaders en el context de l’Exposició Internacional de Barcelona de 1929 i va ser encarregada a Eduard Balcells i Buïgas. Està situada en un dels sots deixats per les antigues pedreres de la Foixarda i avui s’ubica al costat del Jardí Botànic Històric (un espai també bastant desconegut).
La idea principal en el moment de la seva construcció era la de bastir una masia en un entorn degudament contextualitzat per mostrar a la ciutat com era la vida rural catalana. En el seu moment s’hi instal·laren també casetes on es podia comprar bestiar i diversos productes agrícoles.
L’any 1940 va fer-se una remodelació, des de l’any 1986 fins a l’any 2003 aquest indret restà tancat al públic. Potser aquest tancament tan perllongat en el temps i el fet de trobar-se en un clot d’una antiga pedrera, envoltada d’altres elements molt més vistosos com la zona de l’Estadi Olímpic o el MNAC van convertir l’espai en el qual encara avui dia és: Un indret misteriós conegut per poca gent.
Hort de la masia secreta de Montjuïc Foto: Dani Cortijo
Darrerament, però, el mateix consistori barceloní i l’Associació d’Amics del Jardí Botànic estan revitalitzant l’espai amb diverses activitats obertes al públic i de fet els dissabtes al matí hi ha jocs i tallers per la canalla. Com a curiositat, segurament en una de les reformes, es va pavimentar el pati frontal de la masia amb unes rajoles, algunes de les quals, tenen petjades de gat ben visibles. Presumptament, algun gat va passar-hi per sobre abans que s'assequessin i les seves grapes van quedar immortalitzades en aquest espai.
Petjades de gat immortalitzades a les rajoles del pati frontal Foto: Dani Cortijo
Si volem anar a veure aquesta masia, haurem d’anar a la part posterior del Palau Nacional (seu del MNAC) i just a la dreta des d’on comencen les escales mecàniques coronades per una estàtua de bronze en record a Ferrer i Guàrdia, es troba una reixa identificada com a entrada del Jardí Botànic Històric. En entrar, a mà dreta es pot passejar pel jardí, mentre que a l’esquerra, passant sota l’arc que fa de suport a les escales mecàniques, es va parar a la zona de plantacions, a la masia i els seus entorns.