El Palauet Albéniz, propietat de l'Ajuntament de Barcelona i residència destinada a la Família Reial Espanyola es troba a Montjuïc, camuflat entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya i l'avinguda de l'Estadi. L'edifici i els seus jardins estan rodejats de torres de guaita i l'entrada i sortida amb cotxe oficial es fa per una porta que es troba davant la façana posterior del museu i condueix directament a una entrada que s'esmuny dins la muntanya fins a arribar als soterranis del palau.
Fins fa relativament poc, l'accés a aquestes instal·lacions era molt difícil, però actualment els jardins es poden visitar els matins dels caps de setmana. El Palau segueix estant reservat a la monarquia i a les visites il·lustres, però ja fa uns anys algunes de les seves sales obren al públic el dia de la Mercè. Durant la darrera visita del rei d'Espanya, molts mitjans van especular sobre la possible pernoctació de la família reial en aquest indret.
Palauet Albéniz Foto: Dani Cortijo
Però què hi fa allà aquell Palauet d'estil borbònic versallesc i per a què es va construir? L'anunci d'una nova Exposició Internacional de Barcelona pel 1929 va posar en marxa tota una operació constructiva que pretenia urbanitzar la muntanya de Montjuïc de la mateixa manera que havia passat amb el Parc de la Ciutadella. D'aquella època són la Plaça Espanya, l'Avinguda Maria Cristina, el Palau Nacional o el Poble Espanyol.
Quan ja s'havien engegat els preparatius, l'any 1923 el militar Miguel Primo de Rivera (pare del fundador del partit feixista espanyol Falange Española, José Antonio Primo de Rivera) va fer un cop d'Estat, amb el suport de les elits econòmiques (especialment les catalanes, tot sigui dit) i la monarquia, en un context de forta agitació obrera.
La dictadura va replantejar el simbolisme de la futura exposició, fent enderrocar les quatre columnes jòniques dissenyades per Puig i Cadafalch que hi havia situades davant la Font Màgica simbolitzant les quatre barres de la bandera catalana i les arrels de la cultura clàssica i va imposar el canvi de nom. S'havia d'anomenar Iberona pel concepte de Poble Espanyol.
Palauet Albéniz Foto: Dani Cortijo
Dins aquest context era important reforçar la monarquia, un dels pilars del nou règim, i les obres del palauet van ser encarregades a l'arquitecte Juan Moya, que va seguir un estil inspirat en el barroc de l'època de Felip V, l'Escorial, la Zarzuela i els Reales Sitios de Madrid, que no pas de l'arquitectura mediterrània que s'havia emprat en la resta d'edificis. La historiadora Carme Grandas ha estat una de les que ha estudiat la història d'aquest element patrimonial.
El Rei Alfons XIII i la Reina Victòria Eugènia no van instal·lar-se a l'edifici durant l'exposició sinó al Palau de Pedralbes, un altre emplaçament construït en aquella mateixa època en terrenys del Comte Güell mitjançant aportacions dels prohoms monàrquics de la ciutat.
El 1934, ja en temps de la II República, va sorgir la proposta de convertir les instal·lacions en un Museu de la música. Tot i que la proposta no es va arribar a materialitzar, des d'aquell moment l'edifici conservarà el nom dedicat al compositor musical Isaac Albéniz. L'edifici es va mantenir tancat durant molt de temps i en temps de l'alcalde Porcioles es va reutilitzar per a visites il·lustres.
Als anys 70, es van ampliar els jardins i es va remodelar el palauet, incloent-hi elements de valor com la decoració feta per Dalí en un dels sostres. Encara avui l'edifici conserva tapissos dissenyats per Goya o una galeria de miralls inspirada en la de Versalles.
Ja ho sabeu doncs. Si voleu visitar els jardins, ho podeu fer cada dissabte i diumenge al matí, però no us perdeu la seva visita interior quan arriba la Mercè.
Palauet Albéniz Foto: Dani Cortijo