El primer tinent d'alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha anunciat aquest dilluns que l'Ajuntament preveu que la plaça Llucmajor, en el districte de Nou Barris, es dirà plaça de la República amb un acte el 14 d'abril, aniversari de la proclamació de la Segona República. L'anunci arriba després que la Ponència del Nomenclàtor informés favorablement, per unanimitat, del canvi dimecres passat.

La tinenta d'alcalde d'Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, ha detallat en declaracions als periodistes que el canvi se sotmetrà a votació del ple del districte el 2 de març i que, si s'aprova, s'elaborarà un expedient d'aprovació que han de signar el president de la ponència i l'alcaldessa, Ada Colau.

La decisió de la Ponència del Nomenclàtor preveu canviar el nom de la plaça i també el dels jardins de la Segona República pel de jardins de Llucmajor, de manera que el nom de la parada de Metro de la L4 de Llucmajor no hauria de canviar-se, tot i que Sanz ha assenyalat que estudiaran "que la parada de Metro visibilitzi el nom de la plaça".

El doble canvi de nomenclatura permet minimitzar els costos en mantenir el nom de l'estació, i preveu un pressupost de 3.000 euros, ja que s'hauran de substituir les plaques del Nomenclàtor, alguns senyals viaris i la informació de les parades d'autobús, entre d'altres actuacions.

Valors republicans

Han explicat que el Govern municipal preveu inaugurar la nova denominació de la plaça amb una jornada ciutadana el 14 d'abril, a l'aniversari de la proclamació de la Segona República, i també posar en valor l'estàtua dedicada a la República i el medalló en record del president de la Primera República, Francesc Pi i Margall, després del que Pisarello ha dit que l'objectiu és defensar els valors republicans, i no una república concreta.

Al costat de representants veïnals i membres de la Taula Unitària de Nou Barris per la República --que aglutina entitats i partits com ERC, PSC i ICV-EUiA--, tots dos han destacat que el canvi respon a una reivindicació històrica de veïns, després que l'estàtua s'ubiqués a la plaça el 1990, després d'anys guardada en un magatzem a causa de al franquisme.

"Acte de justícia"

Pisarello ha defensat que el canvi representa un "acte de justícia i de dignificació de la ciutat", i ha insistit que la denominació de la plaça pretén posar en valor la idea i els valors republicans i la construcció col·lectiva, i no una república en concret.

"És inacceptable i una vergonya que cap carrer o plaça recordi a la República, però que altres sí que recordin persones que van fer actes èticament inacceptables o fins i tot contraris als drets humans", ha asseverat Pisarello, que ha citat les vies dedicades a José Agustín Pérez del Pulgar, vinculat al franquisme, i a l'esclavista Antonio López.

Preguntat per si podria col·locar-se una rèplica de l'estàtua en la seva ubicació original, a l'encreuament entre passeig de Gràcia i l'avinguda Diagonal, ha dit que ho estan estudiant, i que també estan valorant la possibilitat de "recuperar noms populars" de la confluència, com el 'Cinc d'Ors'.

El portaveu de la Taula Unitària de Nou Barris per la República, Pep Ortiz, ha destacat que els veïns ja van començar a assenyalar la necessitat de modificar el nom de la plaça quan es va col·locar en ella l'estàtua, i ha recordat que "Nou Barris té una història molt republicana".