Els hi ha costat una estona, perquè el turisme és resistent i sovint impermeable al que passa al seu voltant, però finalment, davant l'acumulació de treballadors de serveis públics de l'Ajuntament de Barcelona que dominaven l'avinguda Gaudí, els grups de visitants que escoltaven els guies de free tours s'han hagut de buscar un nou angle des del qual observar la Sagrada Família. Tot seguit, a la cruïlla amb el carrer Provença, representants de les biblioteques, de les Oficines d'Atenció a la Ciutadania (OAC), dels serveis socials, dels professionals d'acompanyament a la violència masclista, de les escoles bressol, han insistit en el que fa mesos que reclamen: algun moviment decisiu per part del govern municipal per posar fi a les seves vagues (les indefinides i les parcials).
Per renovar les protestes, els col·lectius implicats han presentat una nova campanya de pressió sota el títol "Som la Barcelona social". El manifest d'aquest nova organització laboral arrenca amb una contraposició. "Les tensions socials s'aguditzen en una ciutat que cada vegada és més hostil per a la majoria de la gent que hi viu o sobreviu. La Barcelona del 47 contra la Barcelona del 92. Barcelona lluita contra ella mateixa", plantejava un text que ha recitat la treballadora social Encarna Roldán des de l'avinguda Gaudí. Després, les caretes escollides per lluir a peu de carrer (la de l'alcalde Jaume Collboni, o la dels tinents d'alcaldia Maria Eugènia Gay o Albert Batlle) acabarien d'assenyalar els interlocutors dels quals esperen un canvi de rumb, aquests treballadors públics.
La pregunta que creix
L'acció davant de la Sagrada Família -convocada per la CGT i la Intersindical- ha acabat mutant en una mobilització fins a la plaça Catalunya, també com a suport a la lluita per l'habitatge. Abans, però, algunes veus convidades a l'arrencada de la campanya de La Barcelona social intentarien concretar els impactes de l'actual conflicte obert amb l'Ajuntament. "Jo fa mesos que al meu entorn, als meus amics, a la gent desconeguda, només els hi pregunto una cosa: què merda ha de passar perquè tornem a tenir les nostres biblioteques operatives? Quin tipus d'administració deixa que això s'encalli i li importa tan poc un servei essencial com és aquest?", ha plantejat l'escriptora Anna Pacheco, en un discurs que ha fet extensiu també a "les escoles bressol i la resta de serveis municipals" en lluita.
Part de la resposta s'espera que es resolgui aquest mateix dimarts en un plenari extraordinari convocat a l'Ajuntament de Barcelona, en aquest cas específicament relacionat amb la situació de les biblioteques de Barcelona, que encadenen diversos mesos amb una vaga indefinida convocada entre la Intersindical i la CGT, les dues forces majoritàries del comitè d'empresa d'aquest servei. Tanmateix, fins ara, aquestes maniobres de rendició de comptes del govern municipal no s'han traduït en cap avenç significatiu. Mentre els representants sindicals afirmen que el consistori socialista no està fent prou esforços, el govern Collboni es manté en el seu eix comunicatiu: esmentar les diverses reunions que s'han celebrat des de principis d'any i defensar que ja han fet algunes concessions.
L'anomalia del no-mercat
Ironitzant sobre un dels lemes que el govern del PSC ha desplegat com a campanya institucional a la ciutat [La Barcelona de la teva vida], el periodista i exdiputat de la CUP David Fernàndez ha volgut respondre-hi: "Aquesta no és la Barcelona de les nostres vides, perquè, per sort, com diria l'estimat Manuel Delgado ara fa poc, a partir d'un llibre, aquesta és una ciutat lluitada. I cada línia d'autobús, cada hospital públic, cada biblioteca, cada oficina d'atenció al ciutadà, que no ens oblidem que són zones de no-mercat, són serveis públics universals i gratuïts. Són zones fora de mercat contra els qui volen mercantilitzar la ciutat i anar mercantilitzant fins a l'últim pam de la nostra vida".
"En un sistema que ens vol atomitzades, espantades i amb el cervell fet papilla, les biblioteques són, a dia d'avui, una petita anomalia i, com a tal, estan en perill. Ja sabem que fomentar l'esperit crític i la col·lectivitat no és precisament la prioritat de qui ens governa. I jo no sé si és inacció, negligència, premeditació o traïdoria, o una barreja de totes quatre, però arribades a aquest punt, el resultat és clar. Els serveis públics s'ofeguen per falta de recursos i les professionals que els fan possibles i les usuàries, amb ells. I no ho podem seguir tolerant", ha rematat la guionista i humorista Ana Polo.
- Protesta de serveis municipals en vaga, a Barcelona, amb protestes contra el govern Collboni / Hugo Fernández
Els parlaments aportaven novetat a unes crides que fa temps que estan cansades de repetir-se, i que es vehiculen amb mobilitzacions, amb lemes enganxats a les parets dels equipaments públics, amb estampats a samarretes i amb declaracions davant els mitjans de comunicació. De moment, però, el conflicte continua immòbil, la pregunta sobre "què ha de passar" continua sense respondre i el govern municipal encara té pendent aclarir si el resoldrà o si acabarà el mandat amb una part de la plantilla municipal en peu de lluita.
