Les primeres hores del matí d'aquest dimarts 1 de setembre han estat una exhibició d'intencions repel·lides per un cartell. El mateix cartell es repetia a les portes de desenes de biblioteques de la ciutat de Barcelona i amb la mateixa eficiència feia rebotar, en qüestió de segons, tots els pretendents. "Avui la biblioteca estarà tancada per vaga. No tenim el personal suficient per donar servei. Disculpeu les molèsties", deia el text que es podia llegir des de la porta de la Biblioteca Jaume Fuster, a Gràcia, la més gran de la ciutat. L'escena es repetiria a 32 dels altres 36 edificis del Consorci de Biblioteques de Barcelona que havien d'obrir aquest matí. Tancament total. El primer dia de setembre, la capital catalana s'ha convertit pràcticament en una ciutat sense biblioteques.
La causa d'aquesta buidor, com certificava el cartell, fa temps que és coneguda: una part rellevant de la plantilla està en vaga i l'entesa amb l'Ajuntament no arriba. Després d'unes primeres aturades més puntuals, fa més de tres mesos que es va declarar una vaga indefinida que ha anat suposant el tancament de diversos equipaments els últims mesos i que aquest dimarts s'ha intensificat. Els edificis de les biblioteques barcelonines han barrejat cartells informatius i consignes enganxades amb cel·lo als vidres amb missatges més aguts. "Collboni ataca els drets de la classe treballadora" o "no podem sostenir un servei de qualitat sense la conciliació del personal", es podia llegir a la façana de la Biblioteca Nou Barris - Aurora Díaz Plaja.
Un dels aprenentatges de la jornada és que les vagues laborals i el Google Maps no s'entenen. No han estat poques les persones que, després d'apropar-se a la porta i comprovar la mala notícia, es justificaven. "Ja em sonava que hi havia vaga, però al Maps sortia que estava oberta", enraonava una dona. Al seu costat, dos bessons de tretze anys aprenien la lliçó, després de trobar-se la Biblioteca Mercè Rodoreda clausurada, i provaven la via telefònica, trucant a un altre centre. La veu que els respon la trucada els anuncia que també estan tancats, els adolescents insisteixen -"i on podem anar?"- i la treballadora els aconsella la resignació. "Avui ho teniu difícil", remata.
"Normalment venim a fer servir els ordinadors, però també a llegir algun llibre, quan trobem un que ens agrada. S'està més tranquil que a casa. I també més fresc", diu l'Èric Sallent, mentre el seu germà bessó, el Josep, va assentint. Quan han assumit que hauran de reconduir els seus plans matinals veuen arribar una dona i li estalvien la lectura del cartell: "Està tancada per vaga". La dona de 73 anys gira automàticament el cos i concreta el seu via crucis personal davant la situació d'excepcionalitat a les biblioteques. "És la segona vegada. Miro on està un llibre, m'apropo a buscar-lo i m'ho trobo tancat. Ahir em va passar amb la Centelles, la de l'Esquerra de l'Eixample", apunta la Montserrat, veïna del barri de la Sagrada Família.
Les biblioteques, un espai de barreja
La mera observació de les biblioteques tancades en plena jornada de vaga permet certificar que, durant les primeres hores del dia, el flux de visitants és incessant. No passen més de 30 segons sense que algú no s'apropi a la porta de la Jaume Fuster, enganxada a la plaça de Lesseps. Les escenes es repeteixen a altres punts de la ciutat i els perfils de ciutadans agreujats, també: les amigues que anaven a estudiar per al carnet de conduir, l'avi amb dues criatures que ja tenia solucionat el matí de l'última setmana abans que comencin a anar a l'escola, la professional que venia a buscar un llibre específic de la feina, els sensellar que hi han trobat un espai amable on poder carregar el mòbil i mirar pel·lícules.
La barreja de necessitats, entorns i generacions recorda les paraules de l'escriptora Irene Vallejo, que deia que "després de segles de resistència" les biblioteques "són espais -no n'hi ha tants- on tothom és benvingut i acollit sense cobrar-li res". "Aquest sorprenent assoliment és fruit d'un camí ple de giragonses. Mai van ser refugis tranquils, sinó assetjats territoris de frontera", afegia, fa uns pocs anys, en un text en què glossava el paper històric d'aquests equipaments.
L'estira-i-arronsa entre sindicats i Ajuntament
Ara, a Barcelona, els treballadors del Consorci de Biblioteques reclamen a l'Ajuntament que doni el braç a tòrcer i negociï millores laborals, tant pel que fa als horaris com pel que fa al reconeixement d'alguns complements salarials, com el d'atenció al públic. Així ho reclamen els dos sindicats que aglutinen tots els delegats del comitè d'empresa, la Intersindical i la CGT, i que aquest matí s'han manifestat davant la Sagrada Família. En aquesta protesta, els representant sindicals han insistit que continuen amb les aturades laborals perquè el govern de Jaume Collboni no ha facilitat "cap avenç" i perquè ha apostat per una "tècnica de desgast". Així ho ha valorat Pau Solsona, delegat de la CGT, en declaracions a l'Agència Catalana de Notícies (ACN).
Mentrestant, des del govern municipal es defensa ja s'han plantejat millores i que els nous plans proposats inclouen que tota la plantilla passi a ser funcionària, que treballi un màxim de 35 hores i que, a més, compti amb millores salarials. "Mantenim aquestes millores al damunt de la taula i la negociació oberta", ha declarat el gerent de Biblioteques, Ferran Burguillos, sense concretar cap nova data de reunió amb els treballadors revoltats.
Els registres municipals han aclarit que hi ha hagut un 60% de seguiment de la vaga convocada entre la plantilla i que només han pogut obrir quatre centres (Collserola, Barceloneta, Vila de Gràcia i Montserrat Abelló) dels 37 que ho tenien previst.
Així, mentre als despatxos l'entesa encara no és clara, al carrer predominaven la resignació i la comprensió amb els treballadors de les biblioteques. "Pel que tinc entès, l'Ajuntament no està fent res", deia Lara Toro, veïna gracienca. "Jo no em queixo, perquè porten temps amb això i suposo que els hi estarà resultant dur també a ells", rematava la Montserrat, la dona de 73 anys que acumulava dos dies seguits de biblioteques tancades. "Entenc que els falten condicions, però també he de dir que quan van tancar per la selectivitat van fastidiar molta gent, eh", matisa Clara Casanovas, de 19 anys.
Sigui com sigui, els veïns, amb interessos i condicions ben allunyades, continuen desitjant que arribi la fi del conflicte. Ho acaben xerrant el Dario i el Milan, dos sensellar, usuaris habituals de l'entorn bibliotecari: "És un dels pocs espais on s'està tranquil. On tothom pot estar tranquil! I ara ens quedem sense ell. A veure si demà...".
