Dilluns passat, qui volgués accedir, en ple agost, a les biblioteques de Sagrada Família, Can Fabra o l'Esquerra de l'Eixample s'hauria trobat amb una clausura sobtada. Lluny de ser una situació sobrevinguda, la desaparició de l'activitat a tres equipaments públics era, en realitat, un més dels exemples del degoteig de tancaments que fa mesos que s'ha fet freqüent a Barcelona. També és la conseqüència més visible d'un conflicte laboral que fa temps que s'estén, que preveu intensificar-se de manera imminent i que encara manté allunyats l'Ajuntament i els treballadors. Dimarts de la setmana vinent hi ha una crida a tancar totes les biblioteques de la ciutat, les 41 que existeixen.
Els actors que criden a una vaga que paralitzi els serveis bibliotecaris de tota la ciutat -almenys durant un dia- són la Intersindical i la CGT, els dos sindicats que aglutinen tots els delegats del comitè d'empresa del Consorci de Biblioteques de Barcelona. Després d'un estiu sense avenços substancials en la negociació, situen el primer dia de setembre com l'oportunitat d'enviar un nou missatge contundent a l'administració. La vaga indefinida que va començar el 26 de maig, i que ha comptat amb intensitats intermitents en els suports de la plantilla, ara vol revifar. Més endavant, el 14 de setembre, hi haurà una gran assemblea de treballadors per afinar el nou full de ruta.
En el punt de mira dels treballadors mobilitzats continua havent-hi com a element central retocar els horaris: es reclama acabar amb les jornades que els fan fer horari partit un dia a la setmana, arribant a passar 11 hores entre que comencen i acaben de treballar, amb dues hores de descans entremig. A banda, també se senten discriminats en matèria salarial per la feina que fan. Un dels exemples és l'atenció al públic, que és constant i que en altres feines de l'Ajuntament està compensada amb un complement específic. "No se'ns reconeix ni això, quan fem un servei de portes obertes, sense cita prèvia i estem abocats a atendre a la ciutadania tot el dia", apunta en Joan Felip, delegat de la CGT al comitè d'empresa del consorci.
Els tancaments de biblioteques, maniobra de pressió
Aquestes reclamacions expliquen, en part, perquè primer es va fer una primera aturada per Sant Jordi, perquè després es va estendre als dissabtes i perquè finalment es va anunciar una vaga permanent a partir del maig. Si bé les primeres setmanes d'aquest desafiament laboral es van tancar "el 80% o el 90% de les biblioteques" de la capital catalana en diversos moments, més endavant es va decidir mantenir la vaga al ralentí. "Al juny vam rebaixar el nivell d'exigència, hem fet una pausa estival, i hem deixat llibertat perquè cadascú faci el que consideri, però encara i així s'han continuat tancant biblioteques de manera habitual perquè no hi havia prou treballadors per obrir-la", exposa en Felip.
El govern municipal detalla que al mes d'agost, de les 19 biblioteques actives a Barcelona, hi ha hagut una mitjana de dos centres tancats cada dia. Durant el cap de setmana l'estadística és similar (1,8). "El personal que ha exercit el seu dret a vaga ha estat un 11% entre setmana i un 10% el cap de setmana", afegeixen fonts oficials de l'Ajuntament. A més, de la seixantena d'activitats programades, se n'han cancel·lat tres.
Segons el membre de la CGT, però, també s'ha de tenir en compte que a l'estiu "hi ha molta gent de vacances" que queda substituïda per "treballadors contractats de manera temporal, més precaris i els quals no es pot esperar que s'afegeixin igual a les vagues". A banda, assegura que han "detectat" que "darrerament el departament de recursos humans ordena que s'obrin les biblioteques amb cada vegada menys treballadors, per dir que s'han pogut obrir, i això és un perill, especialment en un centre ple de menors d'edat".
Negociacions estancades
De moment, l'evidència és que el pols continua, a banda i banda. I que fins i tot s'ha agreujat. "Ja ens imaginàvem que per vacances no hi hauria cap moviment perquè tot s'atura, i era difícil que l’empresa contactés amb nosaltres, però és al contrari, al juliol ens han comunicat que ja no ens apliquen les condicions que teníem fins ara i ens han tret hores d’assemblea i d'organització laboral. És a dir, que més aviat el que han fet és augmentar la repressió", adverteix Montse Serra, delegada de la Intersindical.
Aquests canvis -i la tensió central del conflicte de fons- són conseqüència de no haver-se adherit encara al nou conveni col·lectiu de l'Ajuntament de Barcelona. Aquell text, que fixa les condicions laborals generals entre el 2026 i el 2028, va ser aprovat a finals de l'any passat per uns altres sindicats (CCOO, UGT i CSIF) que no tenen cap representació en el sector de les biblioteques però que, per contra, són els majoritaris al consistori.
Des del govern de Jaume Collboni (PSC) es defensa que hi ha hagut acostaments de posicions i que s'han fet fins a tretze reunions, des del febrer. Entre altres mesures, es destaca que es va plantejar "la reducció de la jornada laboral a 35 hores setmanals" i la funcionarització de la plantilla, així com "una nova proposta horària que buscava millorar la conciliació laboral del conjunt de la plantilla i reduir les desigualtats internes, reforçant especialment les biblioteques petites i mitjanes per garantir torns equilibrats".
Tanmateix, els sindicats consideren que les 35 hores setmanals no és una proposta dirigida al servei de biblioteques sinó que aplica a tots els treballadors del conveni municipal. A banda, després d'analitzar la iniciativa municipal, consideren que "als treballadors del cap de setmana els hi volen fer una retallada encoberta", ja que perdrien incentius econòmics amb el nou sistema, sosté Montse Serra. Així, insisteixen en què l'adhesió al nou conveni és possible, però la volen vincular a altres condicions -com l'horari o la manca de complements salarials- que consideren que fa temps que els penalitzen.
I en aquest punt es manté la situació encallada. "Ara ja arribarem als tres mesos sense reunions", afegeix en Felip. La seva proposta és clara i la tornada al setembre buscarà tensar la corda des del primer dia. Mentrestant, esperen noves converses i, si no, l'assemblea de mitjans de mes marcarà el nou rumb. El Consorci de Biblioteques de Barcelona, on l'Ajuntament és la peça clau, continua defensant que "manté la negociació oberta amb la voluntat d'arribar a un acord".
Al maig, Junts, BComú i ERC van forçar un plenari extraordinari per exigir a l'executiu socialista que estirés el braç als treballadors en lluita a l'Ajuntament, entre els quals també hi havia els bibliotecaris. Llavors, el to del govern municipal va ser ferm i el tinent d'alcaldia Albert Batlle va centrar gran part de la seva intervenció a censurar les protestes sindicals. "Han boicotejat actes públics, han perseguit representants institucionals i responsables públics i han atacat les seus d'altres sindicats.[...] Es tracta de conductes intimidatòries i coercitives que traspassen línies vermelles que van més enllà d'una reclamació legítima de millores en les condicions laborals i que estan contribuint a escalar un conflicte laboral de forma interessada afegit una tensió innecessària a la plantilla", va sentenciar Batlle. Ara, havent passat l'estiu entremig, falta veure si el nou curs també porta noves enteses.
