La jutgessa degana de Barcelona, Mercè Caso, ha assegurat aquest dimarts al migdia que la vaga de jutges i fiscals està tenint un seguiment "notable", malgrat que no ha aconseguit aturar l'administració. La vaga, convocada per les quatre associacions de jutges i les tres de fiscals, reclama més inversió en l'administració de justícia, amb més recursos humans i materials, i una major independència dels òrgans de govern de jutges i fiscals.

El seguiment a la Ciutat de la Justícia de Barcelona ha estat desigual segons la jurisdicció, i molts ciutadans, advocats o procuradors no han notat cap incidència. De fet, els únics possibles afectats han estat les declaracions o els judicis que s'havien de celebrar aquest dimarts sense pres i que no s'havien posposat prèviament.

En termes globals, han indicat que el 62,58% dels jutges de Catalunya han fet vaga. Es tracta de 450 dels 719 que treballen a Catalunya 

Limitacions de la justícia

La vaga, ha relatat Caso i altres representants judicials, es fa per donar resposta a diverses limitacions de la justícia, com el fet que no s'hagin reforçat els jutjats socials de Barcelona, que del 2006 al 2009 van passar de 27.000 a 40.000 assumptes, el fet que molts edificis judicials encara no evitin que víctimes i agressors es trobin pels passadissos o que les instal·lacions tinguin problemes estructurals.

Un dels casos més greus és el de les dependències de la fiscalia de Sant Feliu de Llobregat, on no es podien obrir les finestres i finalment va aparèixer una rata. Això va obligar a traslladar el fiscal de guàrdia a les dependències dels funcionaris, i la resta de fiscals treballen en una sala de reunions de l'edifici F de la Ciutat de la Justícia de Barcelona.

Pel que fa a la situació salarial individual, han lamentat que un jutge de guàrdia de Manresa o Mollet del Vallès cobri 4,6 euros l'hora durant la setmana que fan la guàrdia, que els jutges que substitueixen companys cobrin 80 euros per fer judicis tota una setmana o que les absències per jornades de formació no se substitueixin.

En un comunicat conjunt, els jutges degans de tot l'Estat han lamentat que la situació hagi empitjorat des del 2009 i que "no existeix cap voluntat política per millorar el funcionament de la justícia", que "segueix sent la germana pobra de les administracions públiques i que en cap cas es considera al mateix nivell que els altres dos poders de l'estat".

Mobilitzacions sense avenços significatius

El 16 de juny de 2017 les quatre associacions judicials van subscriure un manifest amb 14 propostes per a la millora de la Justícia. A aquest es van adherir 120 juntes de jutges, més de 3.500 jutges individualment i les tres associacions de fiscals. Les propostes van des del reforç de la independència judicial a la modernització i digitalització efectiva de l'Administració de Justícia i la millora de les condicions professionals dels membres de la carrera judicial.

També està pendent d'aprovació la llei orgànica sobre recuperació de permisos i vacances. Tampoc s'ha convocat la taula de retribucions que per llei ha de reunir-se cada cinc anys per tal de reclamar les millores salarials que permetin recuperar les retallades dels últims vuit anys. L'any 2010 es van reduir les retribucions molt per sobre de la funció pública, amb el pagament "irrisori" de guàrdies de jutges i fiscals.

A més, el Consell General del Poder Judicial (CGPJ) "ha fet cas omís a la proposta sobre nomenaments judicials, d'acord amb criteris de mèrit, capacitat, igualtat de gènere i transparència" i segueix "sense complir amb la seva obligació legal de fixar les càrregues de treball, com li recorda la recent sentència de la Sala del Social de l'Audiència Nacional". Així, volen que es convoquin 300 places de jutge anuals en els propers quatre anys, per reduir la càrrega de treball, ja que Espanya té una de les taxes de litigiositat més altes d'Europa i una de les ràtios de jutge per habitant més baixes. Pel que fa a la independència judicial, volen que els jutges tornin a elegir 12 dels 20 membres del CGPJ per elecció directa, secreta i en llistes obertes.

Els fiscals, per la seva banda, reclamen la derogació del sistema de terminis màxim d'instrucció, la paralització de la implantació de la justícia digital, l'atribució a la Fiscalia General de l'Estat de la formació dels fiscals, la fixació de les càrregues de treball i la independència del ministeri fiscal i la seva autonomia pressupostària.