L'art d'espigolar, una sortida contra el malbaratament i la pobresa alimentària en temps de coronavirus

Societat

L'entitat Espigoladors recupera més de 200.000 quilos d'aliments dels camps catalans cada any amb aquesta tècnica mil·lenària

Publicat el 14 de juny de 2020 a les 20:30
El 40% dels aliments que es produeixen a Catalunya acaben a les escombraries. Cadascú de nosaltres malbaratem 35 quilos de menjar a l'any – és a dir, llancem 100 àpats anuals- i, paradoxalment, el 23% de la població viu en situació de pobresa. Els vestigis de la crisi econòmica del 2008 i l'eventual recessió causada pel coronavirus fa que la pobresa alimentaria creixi cada cop més al nostre país i més persones es vegin abocades a demanar ajuda per poder menjar.

Institucions i entitats han vist com les demandes d'aliments s'han incrementat exponencialment en les darreres setmanes i cada vegada són més els col·lectius en risc de vulnerabilitat. Desaprofitar els aliments és un problema propi de les societats desenvolupades i els responsables no som només els consumidors finals, sinó també els productors quan rebutgen productes perquè no compleixen unes mides determinades o no tenen bon aspecte o les botigues i supermercats quan acumulen més aliments dels que poden prendre per tenir una àmplia oferta de productes i caduquen.

És per això que l'any 2014 sorgien els Espigoladors, una entitat catalana que recuperava la tècnica mil·lenària de l'espigolament per lluitar contra el malbaratament. Centenars de voluntaris es dediquen a recollir cada any la fruita i verdura que es descarta als camps del territori, ja sigui per un descens de vendes, per raons estètiques, per excedents de producció o perquè la fruita està madura i el consumidor ja no la compra.

En l'últim any, l'entitat, que treballa amb centenars de productors locals, ha aconseguit recuperar 235.202 quilos d'aliments, ha evitat 114.073 quilos d'emissions COâ‚‚ i ha beneficiat gairebé 10.000 famílies catalanes.

Doble objectiu: reaprofitament i inclusió

L'entitat es posa en contacte amb productors que volen col·laborar i, un cop han fet la seva collita, van als conreus a recuperar els aliments descartats. Després, els reparteixen entre entitats que treballen en aquest àmbit, com ara la Creu Roja o el Banc d'Aliments.

"Seria molt fàcil només facilitar aliments a la gent que ho necessita. Però nosaltres no només volem donar el peix, sinó també la canya", assegura a NacióDigital Anna Gras, membre de l'associació. Els Espigoladors treballen arreu del territori català i canalitzen el 90% dels aliments que recullen a entitats socials locals.

Principalment, faciliten l'accés a aliments frescos a ciutadans que habitualment no hi poden accedir, però també treballen per oferir oportunitats a persones amb risc d'exclusió social.
 

Productes de la marca Im-perfet fets a l'obrador dels espigoladors. Foto: Fundació Espigoladors


"El 10% d'aliments que estan massa madurs els fem servir per fer conserves naturals i artesanals com ara melmelades, cremes, salses i patés i els comercialitzem amb la marca Im-perfect. Ho fem a "L'obrador de segones oportunitats" on treballen persones en situació de risc. Tenim gairebé 300 punts de venda i suposa més del 50% dels nostres ingressos", explica Gras.

La incidència del coronavirus

Ja fa temps que l'entitat treballa per apropar la iniciativa, inicialment sorgida al Prat del Llobregat i l'àrea metropolitana, arreu del territori. En els darrers mesos han sorgit moviments d'espigoladors a altres zones com el Maresme, les Terres de l'Ebre o el Camp de Tarragona, on ja compten amb més d'un centenar de voluntaris, i fan una crida a productors, entitats i ciutadans a sumar-s'hi.

"Amb la crisi del coronavirus hem vist com ha incrementat aquesta necessitat social. Molta gent ha patit un ERTO o s'ha quedat sense feina i això ha fet que no tinguin les necessitats bàsiques cobertes. Durant la pandèmia ens hem sumat a diferents iniciatives sorgides per canalitzar aliments, però estem veient que la situació ve per quedar-se", afirma Gras.
 
És per això que l'entitat ja torna a treballar contrarellotge per espigolar. A mitjans d'abril, centenars de voluntaris van tornar als camps amb tots els protocols de protecció necessaris i han augmentat la seva presència al territori: "El nombre d'espigolades ha incrementat. Ara ho fem un cop per setmana o més perquè hem vist l'evidència que les entitats cada cop tenen més sol·licituds d'aliments".

Voluntaris espigoladors amb mascareta. Foto: Fundació Espigoladors

Escull Nació com la teva font preferida de Google