Dilluns al matí, en una compareixença de premsa meditada després del veto als decrets d'habitatge, Pedro Sánchez anunciava l'avançament electoral i convocava la ciutadania a les urnes per al 29 de novembre. L'escurçament del calendari deixa grans carpetes del govern espanyol per a Catalunya al calaix, com el finançament o la condonació del deute autonòmic. Més enllà de les croades per lligar el suport català al Congrés, l'avançament també deixa en l'aire part d'algunes de les polítiques impulsades en l'àmbit educatiu, com ara els plans de reforç en matemàtiques i comprensió lectora, els quals ja buscaven millorar el nivell després de l'estocada a les PISA de 2022, i que encara agafaven més importància amb el naufragi en l'informe d'enguany. Són plans que s'executen des de cada autonomia, però que tenen denominador comú a Madrid.
Ens remuntem al setembre de 2024. La publicació de l'informe PISA el desembre de 2023 -les proves s'havien fet el curs anterior- va suposar un daltabaix educatiu a tots els nivells. Catalunya es va endur la pitjor part, situant el nivell de l'alumnat sempre per sota de la mitjana espanyola, sobretot en comprensió lectora. Només van obtenir pitjors avaluacions, Ceuta, Melilla i Andalusia. La patacada, però, va ser general a tot Espanya, ja que la mitjana va ser significativament inferior a la de la Unió Europea i l'OCDE. En resposta, el govern de Sánchez, que encetava la segona legislatura, va anunciar el pla de reforç en matemàtiques i comprensió lectora.
El pla del govern espanyol comptava amb un paquet inversor de 500 milions d'euros durant la legislatura per rellançar el nivell de l'alumnat. Originàriament, aquest paquet de mesures s'havia d'incloure en els pressupostos generals de l'Estat, però Sánchez no n'ha presentat cap durant la legislatura i ha treballat amb els comptes prorrogats des de 2023, que es van aprovar abans de les eleccions. En conseqüència, la via per executar aquesta inversió és la Conferència Sectorial d'Educació, la qual vota any a any la partida destinada a cada autonomia pels projectes de millora del rendiment de l'alumnat en matemàtiques i comprensió lectora. Els plans concrets els dissenya cada autonomia -les competències estan transferides-, però part del finançament depèn del govern espanyol. A causa de l'avançament electoral, els 500 milions no s'han arribat a executar i, per tant, el múscul financer català en aquesta matèria queda lleugerament minvat.
Quants diners corresponen i com afecta a Catalunya?
Els diners del paquet inversor de Sánchez es reparteixen, a grans trets, en funció de la població escolar i el grau mitjà de vulnerabilitat socioeconòmica de l'alumnat. D'acord amb els criteris fixats pel govern espanyol, un 12,5% dels fons estatals pertoquen a Catalunya. És a dir, dels 500 milions previstos en quatre anys, 62,5 milions pertoquen a la Generalitat, i han de servir per finançar part dels plans de reforç de matemàtiques i comprensió lectora. D'aquests, però, només se n'han rebut 31.
El passat 3 de juny es va celebrar una nova trobada de la Conferència Sectorial d'Educació, la qual va aprovar de nou el repartiment de fons. Tenint en compte que va sortir publicat al Butlletí Oficial de l'Estat l'11 de juny, els 15,6 milions d'euros corresponents per al curs d'enguany sí que es rebran. Així i tot, els últims 15 milions que completarien la inversió espanyola en capgirar el naufragi de les PISA A Catalunya no arribaran, perquè amb les corts dissoltes aquest organisme està incapacitat per executar noves inversions. I, en cas que hi hagi un canvi de cares a la Moncloa, com apunten les enquestes, aquest volum inversor en polítiques educatives podria caure en sac foradat. Ara bé, la repercussió no seria gaire gran a Catalunya, perquè ja aporta el gruix dels seus plans de millora -130 milions dels 192 previstos fins a 2028.
En clau espanyola, la inversió en matemàtiques i llengua que ha quedat en l'aire per la convocatòria anticipada d'urnes s'enfila fins a 171 milions d'euros. De moment, s'ha executat menys de la meitat del paquet -prop de 230 milions d'euros-, però està previst que s'arribi fins als 329 milions al llarg d'aquest curs, ja que aquest finançament ha quedat plasmat al BOE. Després de les urnes, la inversió ja dependrà del nou govern, i mentrestant són les autonomies els qui han de determinar si mantenen els mateixos plans amb finançament exclusivament propi, o si retallen la inversió. Això afectaria, especialment, en comunitats com Extremadura, on gairebé la meitat del finançament d'aquests plans prové de la Moncloa.
Altres polítiques de Sánchez que podrien encallar-se
Més enllà de les inversions per donar resposta al naufragi a PISA, l'executiu de Sánchez ha impulsat en la darrera legislatura polítiques significatives en matèria educativa. La principal, i més sonada, és la recerca d'un model comú per a totes les proves d'accés a la universitat. La "nova selectivitat", amb criteris mínims de correcció unificats, és una realitat des de 2025, però havia de ser l'edició de 2027 la que consolidés aquest nou model. Un model que podria quedar en entredit després del 29-N perquè els posicionaments de Sánchez i el PP són força diferents. Precisament, els populars aposten per anar encara més enllà del que plantejava Sánchez i crear, realment, un únic model de prova per a tot Espanya, amb uns criteris de correcció també iguals.
De fet, Castella i Lleó i Extremadura, autonomies governades pel PP, es van desmarcar de les directrius del govern espanyol, decantant-se, per contra, de les directrius fixades per un pacte previ dels governs populars a Espanya. La gran diferència entre el projecte de Sánchez i el que plantegen des de l'ala dreta del Congrés, en clau catalana, és que es perdria marge de maniobra per confeccionar el contingut de l'examen, ja que ara s'adapta al currículum català, i amb un model únic les preguntes serien les mateixes per als alumnes madrilenys com els catalans. En cas de canviar, però, això encara no afectaria del tot els alumnes que faran les PAU el 2027, on probablement es mantingui un model similar, sinó que ja canviaria de cara el 2028. Caldrà esperar al veredicte de les urnes.
