08
de març
de
2024, 16:58
Actualitzat:
16:58h
El nivell d'igualtat de gènere d'un país té conseqüències en la salut, independentment dels factors polítics i socioeconòmics, ja que, amb el seu increment, s'observa una millora en indicadors com l'esperança de vida de tota la població i no només per a les dones. Així ho revela l'estudi Determinants Socials de la Salut: abordatge des de la visió de la societat civil, publicat pel Consell General de Col·legis Farmacèutics (CGCF).
En aquest sentit, la investigació assenyala que els patrons clàssics de masculinitat, pels quals prenen decisions més perjudicials per a la salut, podrien explicar en part aquest fenomen. Això implica afectacions per a la salut, alhora que la precarietat laboral s'associa a una pitjor salut física i mental. D'altra banda, el rol de cuidador principal comporta impactes directes en la salut i les dones són les que assumeixen més aquest paper. A més, aquest impacte també és indirecte, relacionat amb el nivell socioeconòmic.
Així mateix, el biaix de gènere en la salut comença amb la mateixa generació del coneixement. Per exemple, pel que fa als assajos clínics, les dones d'entre 18 i 35 anys solen quedar excloses de les mostres a causa de les seves variacions hormonals. Això fa provoca l'increment del risc de patir patologies que constitueixen una importantíssima càrrega de la morbimortalitat dels països amb recursos alts, com l'infart o l'ictus.
D'altra banda, la violència contra la dona i els abusos sexuals també presenten conseqüències diferents en la salut a curt, mitjà i llarg termini. Fins i tot, molts anys després d'haver cessat l'abús. Hi ha problemes de salut immediats que s'associen amb la violència física o sexual, com fractures, infeccions genitourinàries, embarassos no desitjats i morts violentes. Aquestes dones presenten també una major prevalença de malalties que poden estar infraestimades, com ara la patologia gastrointestinal, dolors crònics o pèrdues de memòria.
En aquest sentit, la investigació assenyala que els patrons clàssics de masculinitat, pels quals prenen decisions més perjudicials per a la salut, podrien explicar en part aquest fenomen. Això implica afectacions per a la salut, alhora que la precarietat laboral s'associa a una pitjor salut física i mental. D'altra banda, el rol de cuidador principal comporta impactes directes en la salut i les dones són les que assumeixen més aquest paper. A més, aquest impacte també és indirecte, relacionat amb el nivell socioeconòmic.
Així mateix, el biaix de gènere en la salut comença amb la mateixa generació del coneixement. Per exemple, pel que fa als assajos clínics, les dones d'entre 18 i 35 anys solen quedar excloses de les mostres a causa de les seves variacions hormonals. Això fa provoca l'increment del risc de patir patologies que constitueixen una importantíssima càrrega de la morbimortalitat dels països amb recursos alts, com l'infart o l'ictus.
D'altra banda, la violència contra la dona i els abusos sexuals també presenten conseqüències diferents en la salut a curt, mitjà i llarg termini. Fins i tot, molts anys després d'haver cessat l'abús. Hi ha problemes de salut immediats que s'associen amb la violència física o sexual, com fractures, infeccions genitourinàries, embarassos no desitjats i morts violentes. Aquestes dones presenten també una major prevalença de malalties que poden estar infraestimades, com ara la patologia gastrointestinal, dolors crònics o pèrdues de memòria.