24
de desembre
de
2022
Actualitzat:
08
de febrer
de
2023,
12:17h
No agradar-se a si mateix i buscar a internet com canviar-ho o consultar comptes d'Instagram que parlen de dietes màgiques per aprimar-se ràpidament. Són recursos que actualment utilitzen molts joves i que poden tenir conseqüències molt negatives. En parlem amb en Jordi Mijtà, infermer a la unitat de trastorns alimentaris de l'Hospital Sant Joan de Déu: "Si tenim factors de risc com l'adolescència, un mal ús de les xarxes socials fa que estem potencialment exposats a desenvolupar un TCA".
- Quina influència tenen les xarxes socials amb la imatge personal d'un mateix?
- Avui en dia els adolescents consumeixen la informació de salut a les xarxes socials, majoritàriament Instagram i TikTok. Hem arribat al punt que consulten al doctor Google i la doctora TikTok i, per tant, si les xarxes no s'utilitzen d'una manera adequada i els adolescents hi cerquen informació relacionada amb l'alimentació o dietes, poden provocar una insatisfacció personal que pot desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària.
- Fins a quin punt les xarxes poden ser el precursor dels TCA?
- Hi ha estudis que demostren que Instagram és la xarxa social que afecta més negativament a la nostra imatge corporal. Hem de deixar un missatge molt clar: no totes les xarxes socials provoquen un trastorn mental. Si nosaltres utilitzem Instagram de forma abusiva i, a més, tenim factors de risc com poden ser l'adolescència, un model de bellesa d'extrema primesa, i una pressió social respecte a la imatge corporal, tots aquests sumats a factors personals com baixa autoestima fan que estem potencialment exposats a desenvolupar un TCA o a mantenir-lo.
- Quins són els factors de risc que permeten detectar que passa alguna cosa, fins i tot en l'ús de les xarxes?
- Les característiques dels continguts que podem trobar a xarxes normalment fan reptes relacionats amb l'alimentació, amb la pèrdua de pes, conductes de risc -com estar moltes hores sense menjar- i compartir imatges que estan molt retocades i mostren canvis impactants de l'abans i el després de la pèrdua de pes. Normalment, la persona que consumeix aquests tipus d'informació se sent malament emocionalment i ha de fer un canvi en la seva conducta per intentar ser com la imatge que ha vist. El missatge que ens agradaria transmetre a les famílies és que si detecten que un fill consumeix aquest tipus d'informació, és important no jutjar-lo. Cal crear un clima de confiança per demanar ajuda als professionals especialitzats per atendre el cas.
- Quins comptes o tipus d'informació pot ser perjudicial?
- Tots aquells comptes que facin apologia dels TCA com un estil de vida i no com un trastorn mental, que és el que realment és. Cal estar molt alerta i saber qui hi ha darrere de la informació que ens estan donant, que surti l'autor, la data de la publicació, si hi ha evidència científica. És molt important tenir en compte que els únics que poden prescriure medicaments són els professionals de la salut. Cal buscar tots aquells punts que poden indicar que la informació no és segura.
- Coneixem casos de gent que se'n va a clíniques estètiques per posar-se llavis com els que veu a Instagram. Us heu trobat amb alguns casos que hagin començat així i hagin derivat en TCA?
- Bàsicament, els casos que trobem a la unitat han consumit aquest tipus de contingut de manera més o menys explícita i més o menys intensa. Reconeixen que ho han consumit i que això que els ha ajudat a desenvolupar el trastorn. Sobretot el que volen és estar prims, no canviar parts del seu cos.
- S'ha hagut de canviar la metodologia del tractament per l'efecte de les xarxes socials?
- Per als professionals és un repte haver d'afrontar que els nostres pacients i famílies consulten la informació a la xarxa. Ho hem incorporat al tractament que reben els pacients, sigui en els tallers de salut o en els psicoeducatius que fem amb els pares, on treballem i donem pautes. El més important és acompanyar, la solució no és prohibir, sinó donar-los eines en l'entorn digital.
- No ho prohibiu, però els feu canviar l'ús de consum?
- És un factor de risc i sociocultural en el desenvolupament d'un trastorn de la conducta alimentària. Quan fem una anamnesi avaluem quin ús fa el pacient de les xarxes i com els afecta per buscar la mesura més correcta. A les famílies els recomanem que el seu fill o filla no facin ús de les xarxes socials durant un temps determinat.
- Heu incorporat les xarxes socials en el tractament?
- Els pacients i professionals de la unitat utilitzem Instagram com un motivador social i un canal de comunicació saludable. El que pretenem amb aquest projecte és incorporar l'Instagram com una eina terapèutica al tractament dels pacients. Hi ha dos objectius molt clars: augmentar la consciència de malaltia i també la motivació per poder realitzar canvis. Tots dos són passos fonamentals durant el procés terapèutic. És el primer compte d'un hospital a l'Estat i són els mateixos pacients amb la validació dels professionals qui explica el seu dia a dia a més de compartir informació fiable sobre aquests trastorns.
- Quins comentaris heu rebut dels pacients?
- Al cap de sis mesos de posar en marxa aquesta iniciativa vam fer un estudi per veure què en pensaven els pacients. La consciència de malaltia i la motivació per buscar canvis augmentaven en els pacients interns. Pel que fa als externs, hem rebut més de 350 missatges privats de persones que pateixen TCA o famílies que demanen ajuda i intentem donar-los missatges d'esperança i recomanem anar a buscar l'ajuda d'un professional.
- Quina influència tenen les xarxes socials amb la imatge personal d'un mateix?
- Avui en dia els adolescents consumeixen la informació de salut a les xarxes socials, majoritàriament Instagram i TikTok. Hem arribat al punt que consulten al doctor Google i la doctora TikTok i, per tant, si les xarxes no s'utilitzen d'una manera adequada i els adolescents hi cerquen informació relacionada amb l'alimentació o dietes, poden provocar una insatisfacció personal que pot desenvolupar un trastorn de la conducta alimentària.
- Fins a quin punt les xarxes poden ser el precursor dels TCA?
- Hi ha estudis que demostren que Instagram és la xarxa social que afecta més negativament a la nostra imatge corporal. Hem de deixar un missatge molt clar: no totes les xarxes socials provoquen un trastorn mental. Si nosaltres utilitzem Instagram de forma abusiva i, a més, tenim factors de risc com poden ser l'adolescència, un model de bellesa d'extrema primesa, i una pressió social respecte a la imatge corporal, tots aquests sumats a factors personals com baixa autoestima fan que estem potencialment exposats a desenvolupar un TCA o a mantenir-lo.
- Quins són els factors de risc que permeten detectar que passa alguna cosa, fins i tot en l'ús de les xarxes?
- Les característiques dels continguts que podem trobar a xarxes normalment fan reptes relacionats amb l'alimentació, amb la pèrdua de pes, conductes de risc -com estar moltes hores sense menjar- i compartir imatges que estan molt retocades i mostren canvis impactants de l'abans i el després de la pèrdua de pes. Normalment, la persona que consumeix aquests tipus d'informació se sent malament emocionalment i ha de fer un canvi en la seva conducta per intentar ser com la imatge que ha vist. El missatge que ens agradaria transmetre a les famílies és que si detecten que un fill consumeix aquest tipus d'informació, és important no jutjar-lo. Cal crear un clima de confiança per demanar ajuda als professionals especialitzats per atendre el cas.
- Quins comptes o tipus d'informació pot ser perjudicial?
- Tots aquells comptes que facin apologia dels TCA com un estil de vida i no com un trastorn mental, que és el que realment és. Cal estar molt alerta i saber qui hi ha darrere de la informació que ens estan donant, que surti l'autor, la data de la publicació, si hi ha evidència científica. És molt important tenir en compte que els únics que poden prescriure medicaments són els professionals de la salut. Cal buscar tots aquells punts que poden indicar que la informació no és segura.
- Coneixem casos de gent que se'n va a clíniques estètiques per posar-se llavis com els que veu a Instagram. Us heu trobat amb alguns casos que hagin començat així i hagin derivat en TCA?
- Bàsicament, els casos que trobem a la unitat han consumit aquest tipus de contingut de manera més o menys explícita i més o menys intensa. Reconeixen que ho han consumit i que això que els ha ajudat a desenvolupar el trastorn. Sobretot el que volen és estar prims, no canviar parts del seu cos.
- S'ha hagut de canviar la metodologia del tractament per l'efecte de les xarxes socials?
- Per als professionals és un repte haver d'afrontar que els nostres pacients i famílies consulten la informació a la xarxa. Ho hem incorporat al tractament que reben els pacients, sigui en els tallers de salut o en els psicoeducatius que fem amb els pares, on treballem i donem pautes. El més important és acompanyar, la solució no és prohibir, sinó donar-los eines en l'entorn digital.
- No ho prohibiu, però els feu canviar l'ús de consum?
- És un factor de risc i sociocultural en el desenvolupament d'un trastorn de la conducta alimentària. Quan fem una anamnesi avaluem quin ús fa el pacient de les xarxes i com els afecta per buscar la mesura més correcta. A les famílies els recomanem que el seu fill o filla no facin ús de les xarxes socials durant un temps determinat.
- Heu incorporat les xarxes socials en el tractament?
- Els pacients i professionals de la unitat utilitzem Instagram com un motivador social i un canal de comunicació saludable. El que pretenem amb aquest projecte és incorporar l'Instagram com una eina terapèutica al tractament dels pacients. Hi ha dos objectius molt clars: augmentar la consciència de malaltia i també la motivació per poder realitzar canvis. Tots dos són passos fonamentals durant el procés terapèutic. És el primer compte d'un hospital a l'Estat i són els mateixos pacients amb la validació dels professionals qui explica el seu dia a dia a més de compartir informació fiable sobre aquests trastorns.
- Quins comentaris heu rebut dels pacients?
- Al cap de sis mesos de posar en marxa aquesta iniciativa vam fer un estudi per veure què en pensaven els pacients. La consciència de malaltia i la motivació per buscar canvis augmentaven en els pacients interns. Pel que fa als externs, hem rebut més de 350 missatges privats de persones que pateixen TCA o famílies que demanen ajuda i intentem donar-los missatges d'esperança i recomanem anar a buscar l'ajuda d'un professional.