13
de febrer
del
2024
Actualitzat
a les
19:53h
La missió del Parlament Europeu en visita a Catalunya per analitzar el model d'immersió lingüística a les escoles ja té un primer esborrant. Segons ha avançat l'Agència Catalana de Notícies (ACN), aquest grupuscle d'eurodiputats advoca per un tractament "equivalent" del català i del castellà a l'educació del país. El text, que es debatrà dimecres al comitè de Peticions del PE, assegura que el dret a rebre educació en castellà "és a la Constitució" i que les autoritats "han de garantir que no es discrimina els nens".
"El sistema educatiu a Catalunya hauria de donar tractament equivalent al castellà i el català com a llengües vehiculars", afirma el text, que també parla "d’intimidació" i "discurs d’odi" contra les famílies que han exigit el 25% de castellà als tribunals. Cal recordar que la missió d’eurodiputats estava formada principalment per membres de la dreta i l’extrema dreta de l’Eurocambra, entre els quals hi havia Dolors Montserrat, del PP. Va ser boicotejada pel grup dels verds i els socialistes, que no podran afegir esmenes al text, tot i que sí afegir-hi annexos a la part final de recomanacions.
En aquest sentit, els eurodiputats proposen al govern espanyol que "revisi" com actua la Inspecció Educativa a Catalunya per garantir uns "estàndards mínims" de classes en cadascuna de les llengües, i apunten que caldria fer "una anàlisi independent" del model. Quan van marxar del país ja van emetre grans lloances sobre el bilingüisme. A més, l'esborrany d'informe també es dirigeix a la Generalitat, a qui li exigeix que "millori la comunicació i la confiança" amb les famílies que han portat el model d’immersió lingüística als tribunals. En concret, li demana que obri un "diàleg constructiu" amb les famílies afectades.
Al seu torn, Plataforma per la Llengua ha carregat contra l'esborrany de la Comissió Europea i l'ha acusat de difondre "arguments enganyosos" contra l'escola en català i dedicar recursos públics a "fer seves les mentides de l'espanyolisme" tot i "no ser competent". Alhora, l'entitat considera molt greus les declaracions del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, que ha afirmat que les famílies que han dut la immersió a la justícia pateixen "assetjament" i són víctimes de "xenofòbia".
D'altra banda, el document al qual ha tingut accés l’ACN expressa "preocupació" pel que considera "l’exclusió social o, en alguns casos, intimidació i bullying contra nens i pares" que han defensat l’ampliació d’hores de castellà.
“Condemnem el fet que hagin estat víctimes de discursos d’odi, i demanem a les autoritats regionals que monitorin de prop aquests comportaments inacceptables”, asseguren els eurodiputats. En l’informe, els eurodiputats de la missió també asseguren que durant el seu viatge van notar un "elevat nivell de polarització" a Catalunya sobre el model educatiu i "una manca de comunicació entre les autoritats i els peticionaris".
"Sembla haver-hi una manca genuïna de voluntat d’implicar-se en un diàleg", afirmen els eurodiputats, que parlen de "desconfiança" entre les parts. A més, asseguren que en alguns “casos concrets” el castellà "es considera una llengua estrangera" i critiquen que les autoritats "rebutgin implementar els requisits proporcionals" de castellà, fent que el model educatiu "sigui de facto monolingüe".
"El sistema educatiu a Catalunya hauria de donar tractament equivalent al castellà i el català com a llengües vehiculars", afirma el text, que també parla "d’intimidació" i "discurs d’odi" contra les famílies que han exigit el 25% de castellà als tribunals. Cal recordar que la missió d’eurodiputats estava formada principalment per membres de la dreta i l’extrema dreta de l’Eurocambra, entre els quals hi havia Dolors Montserrat, del PP. Va ser boicotejada pel grup dels verds i els socialistes, que no podran afegir esmenes al text, tot i que sí afegir-hi annexos a la part final de recomanacions.
En aquest sentit, els eurodiputats proposen al govern espanyol que "revisi" com actua la Inspecció Educativa a Catalunya per garantir uns "estàndards mínims" de classes en cadascuna de les llengües, i apunten que caldria fer "una anàlisi independent" del model. Quan van marxar del país ja van emetre grans lloances sobre el bilingüisme. A més, l'esborrany d'informe també es dirigeix a la Generalitat, a qui li exigeix que "millori la comunicació i la confiança" amb les famílies que han portat el model d’immersió lingüística als tribunals. En concret, li demana que obri un "diàleg constructiu" amb les famílies afectades.
Al seu torn, Plataforma per la Llengua ha carregat contra l'esborrany de la Comissió Europea i l'ha acusat de difondre "arguments enganyosos" contra l'escola en català i dedicar recursos públics a "fer seves les mentides de l'espanyolisme" tot i "no ser competent". Alhora, l'entitat considera molt greus les declaracions del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, que ha afirmat que les famílies que han dut la immersió a la justícia pateixen "assetjament" i són víctimes de "xenofòbia".
Aplicar la sentència del 25% i «Educació polaritzada»
El text lamenta, així mateix, que no s’apliqui la sentència del 25% de castellà dictada pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i afirma que "el respecte a l’estat de dret és un dels pilars de la Unió Europea". Per això, expressa "preocupació pel fet que els ciutadans, per la manca d’acció per implementar la sentència, hagin de buscar remeis judicials individualment".D'altra banda, el document al qual ha tingut accés l’ACN expressa "preocupació" pel que considera "l’exclusió social o, en alguns casos, intimidació i bullying contra nens i pares" que han defensat l’ampliació d’hores de castellà.
“Condemnem el fet que hagin estat víctimes de discursos d’odi, i demanem a les autoritats regionals que monitorin de prop aquests comportaments inacceptables”, asseguren els eurodiputats. En l’informe, els eurodiputats de la missió també asseguren que durant el seu viatge van notar un "elevat nivell de polarització" a Catalunya sobre el model educatiu i "una manca de comunicació entre les autoritats i els peticionaris".
"Sembla haver-hi una manca genuïna de voluntat d’implicar-se en un diàleg", afirmen els eurodiputats, que parlen de "desconfiança" entre les parts. A més, asseguren que en alguns “casos concrets” el castellà "es considera una llengua estrangera" i critiquen que les autoritats "rebutgin implementar els requisits proporcionals" de castellà, fent que el model educatiu "sigui de facto monolingüe".