L'escorpí cec (Belisarius xambeui) és un dels pocs escorpins a tot el món que no té ulls. Segons informa el Departament d'Acció Climàtica de la Generalitat, es tracta d'una espècie que viu gairebé només a Catalunya, concretament en entorns humits del nord-est del país, en comarques com ara la Garrotxa o el Ripollès, entre d'altres. A diferència de molts escorpins, més propis d'ambients secs, sol trobar-se a esquerdes i forats poc profunds de boscos humits i a coves.

És un escorpí únic a Catalunya que presenta una distribució molt limitada, principalment per la regió prepirinenca i pirinenca. Viu principalment dins de forats, cavitats, fusta morta o sota pedres grans, però sempre en llocs molt humits. En tractar-se d'una espècie en perill d'extinció, diferents eventualitats podrien acabar amb ella, com ara la construcció de pistes forestals i camins de desembosc, així com la sobreexplotació de boscos, principalment fagedes, així com la caça furtiva.

Alhora, sol ser més actiu en èpoques amb més humitat, com ara la primavera i la tardor, i se sol trobar a alçades d'entre 400 i 1.200 metres. El Servei de Fauna i Flora fa prospeccions per determinar l’estat de les seves poblacions conegudes. Les darreres prospeccions realitzades indiquen certa davallada de l’espècie. Estudis futurs ajudaran a conèixer amb més profunditat l’evolució de les poblacions de l’espècie a Catalunya.

Només hi ha tres espècies d’escorpins cecs a tot Europa, una de les quals és el Belisarius xambeui. És una adaptació als ambients on viu, amb molta o total foscor. Tot i que fins que fa poc es creia que els seus parents més pròxims vivien en zones tropicals, actualment es pensa que està molt emparentat amb una espècie d’escorpí que viu només en unes coves a l’illa de Sardenya.