Resposta oficial de l'exèrcit espanyol a les peticions –la de Celrà mitjançant ban, la de Girona via burofax urgent- perquè dilluns no facin maniobres a cavall dels dos termes municipals. Defensa sosté que no preveu anul·lar ni aquesta ni cap altra de les marxes militars previstes als municipis de la demarcació perquè són "pràctiques habituals".

Un portaveu de l'oficina de comunicació de la Inspecció General de l'exèrcit espanyol ha detallat que en aquestes pràctiques anomenades "marxes d'enduriment" no es fan exercicis que incloguin disparar o fer foc d'artilleria. Els soldats s'entrenen recorrent llargues distàncies o camins rurals amb desnivell.

No anar-hi, de sentit comú

Per dilluns, ja s'han convocat dues marxes ciutadanes contra la presència de l'exèrcit, que sortiran de Celrà i Girona i confluiran al castell de Sant Miquel. A més, a la tarda, també s'ha convocat una concentració de rebuig davant l'Ajuntament de Celrà.

Mentrestant, ja hi ha més veus que s'han sumat en contra dels exercicis militars en aquells municipis on no els volen. La primera és la del president de la Diputació i alcalde de Llançà, Pere Vila, que ahir mateix va veure com els soldats feien maniobres al seu poble.

Vila ha recordat que Llançà va ser un dels municipis que va fer seva la moció aprovada per la Diputació, on es demanava que les pràctiques es fessin en espais estrictament militars i no als pobles. I en aquest sentit, ha instat els soldats a desplegar-se en aquells pobles que no hagin subscrit la moció.

"Allò que hauria de fer en aquest cas l'exèrcit és no anar als pobles que han aprovat la moció; crec que és un fet de sentit comú, que darrerament veiem que falta arreu", ha dit Vila. "Allò que no trobem normal és que es facin a llocs com Llançà, on fa un parell de mesos vam aprovar la moció", hi ha afegit.

Un recorregut buscat

Qui també ha parlat de les maniobres ha estat el conseller d'Interior, Jordi Jané. El conseller ha dit, d'entrada, que les marxes militars a les comarques gironines "no són excepcionals" i es fan "amb certa regularitat". Ara bé, en casos com el de Celrà i Girona, on "sembla que hi ha hagut un recorregut diferent", Jané també ha dit que la seva postura és clara; situar-se al costat de la demanda dels ajuntaments.

"Cal apel·lar sempre a la convivència i intentar fer allò que eviti situacions de conflicte no desitjat", ha dit, alineant-se amb la petició dels alcaldes Marta Madrenas i Dani Cornellà. "És cert que, en aquest cas concret, tot fa pensar que es busca un itinerari diferent al què s'havia buscat en altres ocasions", ha subratllat.

Debat a Llançà

Aquest dijous mateix, els militars de la base de Sant Climent Sescebes van fer pràctiques a Llançà. Un grup de soldats va arribar-hi a les vuit del matí i, després de creuar la riera, es va enfilar cap a muntanya. Avui també estava previst que les maniobres continuessin; de totes maneres, pel costat del poble no se'ls ha vist a primera hora del matí.

La presència dels efectius de l'exèrcit al municipi ha provocat la sorpresa entre els veïns del municipi. Alguns ja els van veure el passat 6 de febrer i d'altres van veure arribar els combois ahir al matí. La situació no és nova, expliquen. Se'ls ha vist en d'altres ocasions i la proximitat a la base militar fa que la sensació no sigui del tot estranya. Aquest és el cas d'en Jaume Simon. En Jaume explica que els va veure arribar fa uns dies i que, fins i tot, se'ls ha trobat per la carretera en direcció a Girona. Assegura que no li sembla estrany trobar-los.

Per a Rafael Corcoll, en canvi, la seva presència no és benvinguda. "Em sembla que ara no és el moment oportú per la situació política que hi ha a Catalunya que tots sabem com va", afirma. En aquest sentit, es pregunta perquè venen i diu que si l'Ajuntament diu que no volen que vinguin, el poble ha de poder dir el mateix.

Ben diferent és la posició d'en Hakim Zbair. Originari del Marroc, diu que la presència militar és del tot comprensible i que el fet que facin exercicis a la zona dona sensació de seguretat. "És la primera vegada que els hi veig però està bé que la gent vegi aquestes coses perquè així la gent se sent més segura", insisteix.