L'Hospital Vall d'Hebron ha presentat aquest dijous un estudi que mostra que els pacients amb dany pulmonar greu per la Covid-19 tenen un major risc de patir un ictus. La recerca s'ha publicat a la revista nord-americana Journal of Stroke & Cerebrovascular Diseases. Aquí es pot consultar. Un dels responsables del treball és el doctor Manuel Requena, neuròleg que forma part de la unitat d'ictus del centre hospitalari.  

- Quina importància té l'estudi que han presentat?

- Hem fet un estudi amb uns 2.050 pacients que van ingressar a Vall d'Hebron els mesos de març i abril per veure quins van patir un ictus. Vam veure que els que havien patit un ictus, que eren relativament pocs, un 1% dels que van ingressar amb Covid al centre, eren malalts que ja tenien una patologia prèvia que els predisposava a patir ictus, com és la pressió alta, alguna arrítmia prèvia o colesterol. Però hi havia sis malalts, joves, que no tenien cap patologia prèvia i que van patir un ictus. Vam observar que un Covid greu, que vol dir que un malalt és a la UCI entubat, podia ser el desencadenant d'un ictus en aquest tipus de pacients.

- Aquests sis malalts no patien altres patologies.

- Patien un Covid greu des del punt de vista respiratori, però no tenien una malaltia prèvia pulmonar ni eren fumadors ni asmàtics. I a l'hospital van patir l'ictus. En canvi, la Covid no incrementa el risc d'ictus si no hi ha dany pulmonar greu. 

- Quines conseqüències pràctiques tindrà el seu estudi en el combat contra la pandèmia i l'ictus?

- El més important que hem d'extreure'n és que no hem de deixar d'estudiar les causes reals de l'ictus pel fet que un pacient tingui Covid. Quan un malalt té un ictus, el que fem és un estudi exhaustiu de la causa. I hem de fer el mateix tipus d'estudi tingui o no tingui Covid. 

[blockquote]"La gent que nota algun símptoma d'ictus, ha d'anar a l'hospital hi hagi pandèmia o no"[/blockquote]
- L'ictus s'ha convertit en una de les majors causes de mortalitat, la primera en les dones i la tercera en els homes a l'estat espanyol. L'any passat, la Societat Espanyola de Neurologia va advertir d'un increment important de malalts d'ictus que podria ser de fins al 35% en els propers quinze anys. Com s'explica aquest fet i com es pot combatre?

- La principal raó és l'increment de l'esperança de vida. En els propers anys, la probabilitat de patir un ictus en algun moment de la vida serà d'un per cada cinc persones. És important fer prevenció primària i tractar de no patir mai un ictus. Ens hem de cuidar, des de la dieta a vigilar la tensió, el sucre i el colesterol. No prendre alcohol i no fumar, així com tenir una vida activa. I si ja se n'ha patit un, cal un control estricte de la medicació i dels factors de risc. Nosaltres, a Vall d'Hebron, hem desenvolupat una eina, que és l'aplicació Farmalarm, que controla el malalt de manera individualitzada i és força útil.  

- Algun consell que sigui important transmetre?

- Una cosa que ha de tenir clara la gent és que no s'ha de quedar a casa si té símptomes d'ictus. En la primera onada del virus hi havia gent que es va quedar a casa per por d'anar a l'hospital. Però els hospitals disposen dels seus circuits perquè quan arribi un malalt d'ictus no hi hagi risc d'infecció. Qualsevol persona que noti que li costa parlar o moure la cara o un costat, ha d'anar a l'hospital el més aviat possible. Hi hagi pandèmia o no.

[blockquote]"Amb la pandèmia, vam treballar amb companys d'altres àrees i l'experiència ha fet de l'hospital més casa nostra"[/blockquote]
- Ha viscut en primera persona les transformacions que han experimentat els hospitals durant la pandèmia. Va haver de canviar molt la seva manera de treballar? 

- Val a dir que ja abans de la pandèmia, a la unitat d'ictus havíem fet molta televisita i en aquest aspecte no va ser molt complicat adaptar-nos a la nova situació. Durant els primers mesos, vaig estar, amb molts altres companys, a la planta de la Covid. Dins de l'hospital, va ser complicat pel que feia sobretot a les visites dels familiars. L'experiència va ser dura, però vam treballar amb companys d'altres àrees i això va fer de l'hospital més casa nostra. Segur que tenim una altra visió de la realitat de l'hospital. Ara tenim més amics de l'hospital que abans de la Covid.

- Què és el que l'ha frapat més?

- Em va impactar molt, i crec que també a molta gent, que degut a les mesures que es van adoptar, els malalts se sentien sovint molt sols a l'hospital. En molts casos, en pacients que ja no van sortir de l'hospital, la seva família només va poder veure'ls per acomiadar-se'n. Explicar situacions així als familiars per telèfon van ser els moments més difícils.    

[noticiadiari]2/207589[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/207590[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/207422[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201967[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/205332[/noticiadiari]