Nota sobre el mapa: Clicant al requadre inferior dret, s'amaga la llegenda. Picant sobre cada regió sanitària, es desplega el seu nom, el nombre de positius confirmats i sospitosos acumulats -també en residències-, les altes hospitalàries, els morts (èxitus) totals, els positius i els sospitosos, els morts a residències totals, els positius i els sospitosos, els morts a sociosanitaris, a domicilis i no classificats, la població, la ràtio de casos -positius i sospitosos- per cada 1.000 habitants, la ràtio del 4 i de l'11 de maig i l'evolució des d'aquesta darrera data. També es pot desplaçar o fer més o menys gran el zoom de la imatge. Dades del 17 de maig.

Les regions sanitàries determinen en bona mesura el salt de fase arreu de Catalunya i, per ara, han passat a la fase 1 les de l'Alt Pirineu-Aran, Camp de Tarragona, Terres de l'Ebre, Catalunya Central i Girona, a més de les comarques de l'Alt Penedès i el Garraf. Barcelona i les comarques de l'entorn ho faran la setmana vinent? L'evolució de la pandèmia és un dels elements que es té en compte per decidir-ho, però no és l'única ni potser la més decisiva. De fet, el nombre de casos de la capital catalana i la regió metropolitana nord ha crescut per sota de la mitjana catalana la darrera setmana.

En el mapa interactiu superior, es pot consultar aquesta informació, tant pel que fa a casos confirmats com sospitosos, i en hospitals, residències o altres espais. Ara bé, les zones on el coronavirus ha impactat més no són exactament les que estan en fase 0 encara. De fet, la ràtio més elevada de casos positius i sospitosos per cada 1.000 habitants és la de la Catalunya Central (46,4) -en part, per la crisi a la conca d'Òdena-, que ha fet el salt recentment a la fase 1, seguida de lluny de Barcelona ciutat (36,5), quasi empatada amb l'Alt Pirineu i Aran (36,3) o Girona (35,1). La mitjana catalana és de 33,8 infectats per 1.000 habitants.

Per sota, s'hi troben les regions metropolitanes nord (33,6) i sud (33,1), i on n'hi ha menys és a les Terres de l'Ebre (21,7), el Camp de Tarragona (23) i Lleida (25,8). La densitat de població o la mobilitat són alguns dels elements que han perjudicat les àrees de l'entorn de Barcelona per impedir majors flexibilitzacions en el desconfinament. Més enllà dels casos acumulats des de l'arribada del coronavirus, però, cal parar atenció a l'impacte actual, en el mapa inferior, amb la variació de la ràtio durant la setmana passada.
 
En aquest cas, l'impacte recent és especialment elevat a l'Alt Pirineu i Aran, ja que la ràtio d'infectats s'ha elevat 9,1 punts en aquesta setmana, dels 27,1 per cada 1.000 habitants fins a 36,3, cosa que no li ha impedit mantenir-se en la fase 0. En un llunyà segon lloc hi ha la Catalunya Central (+4), malgrat haver-s'hi superat la crisi forta a l'entorn d'Igualada. En tercer lloc, hi ha Girona (+3,4), amb una incidència recent superior a regions majoritàriament en fase 0 com la metropolitana sud (+3,3), Barcelona ciutat (+3) metropolitana nord (+2,9). A nivell català, l'augment ha estat de 3,1 punts.

[noticiadiari]2/202441[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201655[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202435[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/201967[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202103[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202295[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/202521[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/197029[/noticiadiari]
[noticiadiari]2/198064[/noticiadiari]