Recentment, el seu equip ha recollit el premi The VR Award que es va entregar al certamen The App Date Awards. És la primera vegada que es concedeix a una aplicació de realitat virtual immersiva a l'estat espanyol. Freud me, és un treball liderat per l'investigador Mel Slater. Aquesta aplicació permet la resolució dels nostres propis problemes", explica a NacióDigital emocionada. L'equip de Mavi Sánchez i Mel Slater també formen part de l'exposició +Humans, que aquests dies es pot veure al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Després d'una llarga conversa amb aquesta investigadora, sorprèn saber que ni els mateixos científics coneixen els efectes que pot tenir, a mig o llarg termini, la realitat virtual en el nostre cervell. Tot i que el 2016 serà l'any que aquesta tecnologia entrarà a les nostres llars, fins ara no s'havia provat mai en poblacions massives, ni durant moltes hores seguides.
- Per què funciona la realitat virtual si sabem que és mentida?
- El cervell té una resposta molt ràpida als estímuls de l'entorn. Si estàs al cinema mirant una pel·lícula, pots plorar per la història encara que sàpigues que no és veritat. Però la virtualitat del cinema no t'afecta directament, perquè si disparen un tret no et toca. En canvi, si estàs amb el teu propi avatar immers en un món virtual, la resposta que tindràs serà d'un grau major, tot i saber que no és veritat.
- Quines són les reaccions més comunes en entorns virtuals?
- N'hi ha moltes. Per exemple, si cau alguna cosa del sostre o del cel, t'apartes. No dóna temps a pensar que no és real. El teu sistema sensorial detecta perill i reacciones. O si et somriu un altre personatge, tu també ho fas. Aquest és un acte reflex d'un nivell superior, que forma part d'una relació interpersonal.
- S'ha provat en situacions de violència per investigar comportaments, oi?
- Exacte. S'ha simulat una baralla de bar i una confrontació entre algunes persones. Saber que responem com si estiguéssim en situacions reals, ha ajudat molt a la investigació.
- Per què apareixen miralls en la majoria d'entorns virtuals?
- Perquè augmenti la sensació de la teva presència. El fet que tu et moguis i et vegis reflectit en un mirall incrementa la il·lusió d'aquella situació.
Mavi Sánchez Vives. Foto: Laura Aragó
- Facebook, Google i Samsung ja estan competint per comercialitzar ulleres de realitat virtual. Tan imminent és l'entrada d'aquesta tecnologia a les nostres vides?
- Sí. En uns mesos veurem gent en una cafeteria amb aquestes ulleres posades. La realitat virtual existeix des dels anys 80, però abans era molt cara. En els darrers 25 anys, s'ha investigat molt per entendre com es poden resoldre problemes de salut o com influeix en el nostre comportament. Les ulleres de RV actuals, més econòmiques que un telèfon mòbil, faran que arribi a totes les llars.
- No se sap què passarà quan l'ús sigui molt estès. S'han fet molts experiments en petites mostres de població però no en milions de persones alhora. Les empreses que comercialitzaran els aparells parlen d'una edat mínima d'ús que oscil·la entre els 13 o 14 anys.
- Edat màxima?
- No n'hi ha! (riu). Tampoc no es coneix l'efecte de l'ús repetitiu de la realitat virtual o al llarg de moltes hores seguides. D'altra banda, penso que no implica riscos vitals, sempre i quan la gent no el porti pel carrer i perdi la visió del que està trepitjant, clar! Cosa que ja passa amb els mòbils: fa poc un jove va caure a les vies del tren perquè mirava el mòbil!
- Es pot convertir en una addicció viure dins d'aquesta altra realitat?
- Sí. Pot ser una addicció en la mateixa mesura que ho és ara l'ús dels mòbils. Crec que en les dècades vinents, una part de la nostra vida es trobarà dins de la realitat virtual.
- Com per exemple?
- Moltíssimes reunions de treball es produiran dins d'entorns virtuals i no ens desplaçarem físicament.
- Nosaltres quan parlem de realitat virtual immersiva parlem de gràfics generats per ordinador. A més, hi ha vídeo en 360 graus, el que augmenta la sensació de realitat. Els avatars que ens representen són fotografies de nosaltres mateixos en tres dimensions i permet la interacció en temps real. Fa anys ja vam desenvolupar una tecnologia similar.
- Quines altres aplicacions li veu a la realitat virtual?
- L'àmbit més massiu és el de l'entreteniment, però ja s'ha provat en salut tant per l'entrenament dels professionals com en pacients amb determinades malalties. Com a metge, hi ha dues àrees que m'interessen molt: la rehabilitació neurològica i física, i la de comportaments. Estem treballant intensament per fer accessibles a un públic especialitzat algunes aplicacions. En el turisme també hi ha aplicacions de realitat virtual per tenir la il·lusió d'estar de manera interactiva en països als quals vols viatjar. I també s'estan creant continguts per mòbils, que no surten ja dels laboratoris d'investigació com el nostre.
- Aquest boom que està vivint la realitat virtual ara, fa que tingueu més finançament d'institucions públiques?
La crítica és la de sempre. Els governs volen que es creïn llocs de treball en molt curt termini i és lícit, però primer cal inversió per investigar. Les retallades han fet molt mal i els polítics haurien d'adonar-se que la investigació es transforma en activitat econòmica sempre. En realitat virtual concretament estem fent l'esforç de trobar la manera de comercialitzar aquesta investigació. I l'aplicació Freud me és només un exemple.
Mavi Sánchez-Vives. Foto: Laura Aragó
- El seu equip s'ha encarregat d'una part de l'exposició + Humans del CCCB. Quin experiment presenten?
- Hem situat tres cabines interconnectades i oferim una experiència molt màgica perquè presentem un món totalment diferent. Et mous fent altres tipus de moviments. Estàs a una illa que comparteixes amb dues persones més. I pots tenir relació amb ells: comunicar-te, ajudar-te, col·laborar en una sèrie de tasques i compartir el mateix moment. És molt nou. No s'ha fet enlloc mai una prova similar.
- És fantasiejar molt pensar que aviat estarem produint per un món que no podrem tocar?
- En absolut. Aquest 2016 veurem totes aplicacions per a mòbils d'entreteniment. Però aviat, apareixeran els entorns de realitat virtual per a professionals: hospitals, institucions públiques, professionals de la psicologia, escoles o altres tipus de negocis.
- Què serà doncs la realitat i què no?
- Aquest és un tema de ciència-ficció que m'apassiona. Espero que la realitat pugui competir amb la realitat virtual. Però si el món real no el cuidem i vivim en zones grises, sense verd, contaminades, potser serà més atractiu marxar a la virtualitat. Hem d'aconseguir entre tots que el món real sigui meravellós.
- Difícil. La realitat virtual ens pot provocar sensacions inimaginables a la vida real, com canviar-nos l'aspecte físic o fer-nos volar...
- Sí, ens permetrà estar a qualsevol lloc meravellós, tenir relacions sexuals i amoroses amb un altre aspecte físic. Podrem ser Angelina Jolie! Caldrà moderació, perquè és possible que la realitat virtual ens atrapi molt.