07
de juny
del
2023
Actualitzat
a les
12:51h
Catalunya ja té una eina per saber on i quan hi ha hagut o hi haurà desnonaments. Aquesta informació, que travessa una realitat social crítica per a milers de famílies cada any, l'ha centralitzat l'Observatori DESC i l'ha presentat en forma de mapa interactiu. Les dades les aporten els moviments pel dret a l'habitatge d'arreu del país, i es divideixen en dos grans fronts: l'històric d'assenyalaments judicials des del 2016 i fins al 2022, d'una banda, i la realitat de desnonaments convocats aquest 2023, que també acaben indicant-se quants se n'aturen i quins s'acaben executant.
Segons explica l'observatori de drets en un comunicat, aquest mapa, que ja està disponible, pretén "visibilitzar el problema dels desnonaments i la resposta popular que se'n deriva", a més d'encoratjar el creixement d'aquesta última. L'eina arriba en un moment d'impàs, mentre encara duren algunes de les mesures de la moratòria de desnonaments iniciada arran de la pandèmia, però també després de l'anunci de la nova llei d'habitatge, que va suposar una decepció pels moviments socials en matèria de desnonaments. Així, els col·lectius pel dret a l'habitatge fa temps que adverteixen que, si no hi ha canvis, hi haurà noves onades massives de desnonaments que afecten famílies pobres. Una situació que coincideix amb uns preus del lloguer de rècord, amb unes meses d'emergència amb centenars de persones en llista d'espera per a un pis i amb unes pensions amb més famílies allotjades que mai a Barcelona.
Tot plegat, ara, quedarà integrat en un mapa que servirà a l'hora d'hemeroteca i de canal d'alerta ciutadana. En els nous avisos de desnonaments fins i tot s'hi farà constar el nom de la propietat de l'immoble i que, per tant, reclama l'execució judicial. Això, però, només en els casos que el propietari sigui una empresa.
Sigui com sigui, aquesta eina no pretén arribar a retratar tota la fotografia formal dels desnonaments al país. De fet, la majoria de la informació està focalitzada a l'entorn metropolità de Barcelona i els moviments socials calculen que només en tenen constància d'un 15% dels procediments judicials que es donen a la capital catalana. Malgrat això, aquestes mateixes entitats reivindiquen que la presència dels col·lectius pel dret a l'habitatge en el moment en què la comitiva es presenta en un pis per dur a terme el desallotjament -l'estadi final del procés judicial- facilita que "nou de cada deu desnonaments s'acaben aturant".
Pel que fa a l'agrupació de dades que s'han acabat disposant sobre el mapa històric dels últims anys, l'Observatori DESC destaca la convocatòria per aturar desnonaments durant l'any passat a barris populars com els del districte barceloní de Ciutat Vella, el Poble-sec o Ciutat Meridiana. A més, sobre els propietaris que van demanar més execucions, es destaquen els noms de Cerberus Capital Management, la SAREB i Ahora Asset Management. Tot plegat es presentarà aquest dimecres en un acte del Festival Internacional de l'Habitatge Social, que se celebra aquesta setmana a la capital catalana.
Segons explica l'observatori de drets en un comunicat, aquest mapa, que ja està disponible, pretén "visibilitzar el problema dels desnonaments i la resposta popular que se'n deriva", a més d'encoratjar el creixement d'aquesta última. L'eina arriba en un moment d'impàs, mentre encara duren algunes de les mesures de la moratòria de desnonaments iniciada arran de la pandèmia, però també després de l'anunci de la nova llei d'habitatge, que va suposar una decepció pels moviments socials en matèria de desnonaments. Així, els col·lectius pel dret a l'habitatge fa temps que adverteixen que, si no hi ha canvis, hi haurà noves onades massives de desnonaments que afecten famílies pobres. Una situació que coincideix amb uns preus del lloguer de rècord, amb unes meses d'emergència amb centenars de persones en llista d'espera per a un pis i amb unes pensions amb més famílies allotjades que mai a Barcelona.
Tot plegat, ara, quedarà integrat en un mapa que servirà a l'hora d'hemeroteca i de canal d'alerta ciutadana. En els nous avisos de desnonaments fins i tot s'hi farà constar el nom de la propietat de l'immoble i que, per tant, reclama l'execució judicial. Això, però, només en els casos que el propietari sigui una empresa.
Sigui com sigui, aquesta eina no pretén arribar a retratar tota la fotografia formal dels desnonaments al país. De fet, la majoria de la informació està focalitzada a l'entorn metropolità de Barcelona i els moviments socials calculen que només en tenen constància d'un 15% dels procediments judicials que es donen a la capital catalana. Malgrat això, aquestes mateixes entitats reivindiquen que la presència dels col·lectius pel dret a l'habitatge en el moment en què la comitiva es presenta en un pis per dur a terme el desallotjament -l'estadi final del procés judicial- facilita que "nou de cada deu desnonaments s'acaben aturant".
Pel que fa a l'agrupació de dades que s'han acabat disposant sobre el mapa històric dels últims anys, l'Observatori DESC destaca la convocatòria per aturar desnonaments durant l'any passat a barris populars com els del districte barceloní de Ciutat Vella, el Poble-sec o Ciutat Meridiana. A més, sobre els propietaris que van demanar més execucions, es destaquen els noms de Cerberus Capital Management, la SAREB i Ahora Asset Management. Tot plegat es presentarà aquest dimecres en un acte del Festival Internacional de l'Habitatge Social, que se celebra aquesta setmana a la capital catalana.