15
de desembre
de
2015, 21:00
Actualitzat:
17
de desembre,
15:45h
Mentre continuen les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP per poder culminar el procés d’investidura, i la campanya electoral espanyola esgota els seus darrers dies, l’Església de Barcelona prepara, amb discreció, el seu propi canvi de govern. El dia 26 de desembre, festivitat de Sant Esteve, el cardenal arquebisbe Lluís Martínez Sistach passarà el bàcul al seu successor, ara bisbe de Logronyo, Juan José Omella. L’arxidiòcesi es prepara per un canvi de pastor.
La setmana passada, Juan José Omella va visitar el Seminari Diocesà. Un dels motius de la visita era començar a prendre el pols de la temperatura a l’arquebisbat. Un altre, possiblement, comprovar sobre el terreny si l’indret era apropiat com a residència. Finalment, sembla que Omella ha decidit instal·lar-se al Palau Episcopal, al carrer del Bisbe, només a dues passes de l’altre Palau, el de la Generalitat, seu del poder secular. Una altra decisió presa sobre la qual es rumoreja és que el bisbe auxiliar, Sebastià Taltavull, que ara viu a la residència de sacerdots que hi ha al carrer de Joan Güell, es traslladi amb ell a Palau. El cardenal Lluís Martínez Sistach anirà a viure a la residència de capellans, on ja fa un temps que es van fer obres per acomodar un nou pis al cardenal.
La decisió que Taltavull es traslladi a viure a Palau, si es confirma, no és un fet anecdòtic. És tot un senyal de confiança del nou arquebisbe en el fins ara número dos de Martínez Sistach. Es coneixen de fa temps i comparteixen sintonia social. També és una manera d’evitar que en un primer moment es puguin produir tensions entre el nou equip i l’antic. La relació entre prelat sortint i entrant sol generar conflictes de poder en moltes diòcesis i és germen de capelletes i maledicències. Alhora, la decisió del cardenal de no continuar vivint a Palau és una manera de facilitar-li les coses al seu successor.
“Un bon administrador, un mal pastor”
Els diversos sectors de l’Església catalana viuen aquests dies de transició amb tranquil·litat. Hi ha molta incomoditat per la manera en què s’ha efectuat el nomenament d’Omella, que alguns no dubten a qualificar de “conxorxa” per la intervenció descarada del govern espanyol. A Madrid volien evitar com fos que fos nomenat un arquebisbe català i catalanista. Però a la vegada hi ha confiança en el tarannà d’Omella, fill de la Franja i catalanoparlant i amb fama de persona dúctil.
En paraules d’un bon coneixedor de la diòcesi, Sistach ha estat “un bon administrador i alhora un mal pastor”. Ha gestionat, de manera molt personal, però no ha sabut esperonar els fidels ni els sacerdots, mostrant-se com un home de cúria, massa fred. La mateixa font explica que hi ha la sensació que molts dels qui ara estan molestos pel procediment seguit per a la successió i les pressions del govern espanyol, seran els primers a agrair l’arribada d’un Omella que, per damunt de tot, ve precedit de la imatge de bon pastor.
Els sectors més oberts i catalanistes de l’Església catalana estan emprenyats per les maniobres del govern espanyol per dur “un bisbe de fora”, però alhora confien en aquesta proximitat ideològica del nou arquebisbe amb el Papa Francesc , sobretot pel que fa al terreny social. Els grups més conservadors estan satisfets perquè Omella, si més no, no sembla molt nacionalista i, sobretot, perquè se’n va Sistach.
L’etapa de Martínez Sistach aviat serà història. Aquests darrers dies, però, el cardenal no ha estalviat actes de comiat de tot tipus. Diumenge passat, es va fer una missa d’acció de gràcies a la Sagrada Família. Però el que ha despertat més comentaris crítics és el darrer Full Dominical, on es dediquen vuit pàgines a un especial adéu a l’arquebisbe, amb l’opinió del president Mas, l’exalcalde Xavier Trias i periodistes com Màrius Carol i Josep Cuní. Alguns ho qualifiquen d’autohomenatge.
La setmana passada, Juan José Omella va visitar el Seminari Diocesà. Un dels motius de la visita era començar a prendre el pols de la temperatura a l’arquebisbat. Un altre, possiblement, comprovar sobre el terreny si l’indret era apropiat com a residència. Finalment, sembla que Omella ha decidit instal·lar-se al Palau Episcopal, al carrer del Bisbe, només a dues passes de l’altre Palau, el de la Generalitat, seu del poder secular. Una altra decisió presa sobre la qual es rumoreja és que el bisbe auxiliar, Sebastià Taltavull, que ara viu a la residència de sacerdots que hi ha al carrer de Joan Güell, es traslladi amb ell a Palau. El cardenal Lluís Martínez Sistach anirà a viure a la residència de capellans, on ja fa un temps que es van fer obres per acomodar un nou pis al cardenal.
La decisió que Taltavull es traslladi a viure a Palau, si es confirma, no és un fet anecdòtic. És tot un senyal de confiança del nou arquebisbe en el fins ara número dos de Martínez Sistach. Es coneixen de fa temps i comparteixen sintonia social. També és una manera d’evitar que en un primer moment es puguin produir tensions entre el nou equip i l’antic. La relació entre prelat sortint i entrant sol generar conflictes de poder en moltes diòcesis i és germen de capelletes i maledicències. Alhora, la decisió del cardenal de no continuar vivint a Palau és una manera de facilitar-li les coses al seu successor.
Juan José Omella es convertirà en el nou arquebisbe de Barcelona. Foto: Arquebisbat de Barcelona
“Un bon administrador, un mal pastor”
Els diversos sectors de l’Església catalana viuen aquests dies de transició amb tranquil·litat. Hi ha molta incomoditat per la manera en què s’ha efectuat el nomenament d’Omella, que alguns no dubten a qualificar de “conxorxa” per la intervenció descarada del govern espanyol. A Madrid volien evitar com fos que fos nomenat un arquebisbe català i catalanista. Però a la vegada hi ha confiança en el tarannà d’Omella, fill de la Franja i catalanoparlant i amb fama de persona dúctil.
En paraules d’un bon coneixedor de la diòcesi, Sistach ha estat “un bon administrador i alhora un mal pastor”. Ha gestionat, de manera molt personal, però no ha sabut esperonar els fidels ni els sacerdots, mostrant-se com un home de cúria, massa fred. La mateixa font explica que hi ha la sensació que molts dels qui ara estan molestos pel procediment seguit per a la successió i les pressions del govern espanyol, seran els primers a agrair l’arribada d’un Omella que, per damunt de tot, ve precedit de la imatge de bon pastor.
L’etapa de Martínez Sistach aviat serà història. Aquests darrers dies, però, el cardenal no ha estalviat actes de comiat de tot tipus. Diumenge passat, es va fer una missa d’acció de gràcies a la Sagrada Família. Però el que ha despertat més comentaris crítics és el darrer Full Dominical, on es dediquen vuit pàgines a un especial adéu a l’arquebisbe, amb l’opinió del president Mas, l’exalcalde Xavier Trias i periodistes com Màrius Carol i Josep Cuní. Alguns ho qualifiquen d’autohomenatge.