16
d'abril
de
2020, 21:00
Actualitzat:
18
d'abril,
12:35h
Ja fa un mes que els hospitals catalans van veure com la seva activitat augmentava exponencialment a causa de l'increment de casos de Covid-19. Eren una situació nova i un virus desconegut i els treballadors denunciaven que no disposaven de prou recursos per fer-hi front. Ara, trenta dies després, NacióDigital parla amb una dotzena de professionals sanitaris per analitzar com ha evolucionat l'escenari d'epidèmia. Tots prefereixen mantenir l'anonimat i per això són presentats amb un nom fictici.
"És cert que ara la situació és menys caòtica, però en part és perquè ens hem acostumat al caos". Qui parla és l'Agnès, infermera de la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'Hospital de la Vall d'Hebron, la que més llits d'aquestes característiques té de l'estat espanyol, amb un total de 200. "Abans de tot això en teníem 56. La unitat s'ha multiplicat per quatre però els recursos i el personal no", resumeix. Les principals dificultats que això suposa, segons la infermera, és que falten xeringues, bombes o sèrums i que la manca de personal s'ha suplert amb professionals que no estaven destinats a la UCI habitualment.
Des que va començar l'epidèmia, l'Eulàlia treballa a la UCI d'un dels principals hospitals de Catalunya -després de molt temps de no fer-ho- i els seus superiors li han demanat que no parli amb la premsa. "Els primers dies em vaig trobar portant cinc pacients a l'hora, sense saber com funcionava el sistema informàtic i sense estar familiaritzada amb algun tipus de material. He fet el que he pogut", explica, alhora que defensa que sí que s'ha produït una situació de col·lapse. "Em va sorprendre que a urgències s'ha separat gent per edat", diu.
La Mònica és metgessa a la UCI de l'Hospital de Bellvitge i també explica que no s'han pogut assumir tots els pacients. "Hi havia dies que a urgències havien de prioritzar enviar-nos un pacient de 40 o 50 anys per davant d'un de 70", explica. Això no vol dir que la resta fossin sedats directament, ja que s'intentava ubicar-los en llits de semicrítics habilitats de manera extraordinària. "S'ha transmès una sensació de falsa tranquil·litat a la població", critica.
Alguns hospitals privats també han viscut situacions de col·lapse. L'Emma treballa d'infermera en un petit centre hospitalari de Barcelona i ha tractat directament amb malalts de coronavirus. "Nosaltres no tenim UCI i hem de derivar els pacients greus a algun hospital que en tingui. Ja ens van dir que no podríem donar l'abast i vam començar a classificar quins pacients havíem d'intubar i quins no, bàsicament en funció de l'edat", relata. A l'Emma li ha quedat gravat un cas en concret. "Vam trucar a l'altre hospital per derivar dos pacients i ens van dir que no els podien acceptar perquè eren més grans de 70 anys. Nosaltres ja els havíem intubat i van haver d'acceptar-los", diu. "Qui digui que no hi ha col·lapse, que faci un passeig pels hospitals", afegeix. "Sí, que vinguin a fer una volta", apunta l'Agnès des de la Vall d'Hebron.
Què vol dir col·lapse?
La majoria de sanitaris consultats per NacióDigital defensen que hi ha hagut col·lapse perquè no s'ha pogut atendre en condicions òptimes els malalts i sovint s'ha fet una priorització extraordinària de pactients. No entenen, per tant, el col·lapse com directament no atendre els pacients per sobreocupació.
En el cas de l'Hospital Plató, el seu cap de servei de Medicina Interna, Raimon Camps -únic testimoni que apareix amb el seu nom real en aquest reportatge- assegura que la situació no ha arribat al límit perquè el centre disposa d'un conveni amb l'Hospital Clínic, al qual han derivat pacients. Tot i això, l'hospital ha hagut de doblar els espais d'UCI habilitant el quiròfan per a aquesta funció.
Precisament des de l'àrea d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic, també es rebutja amb contundència la idea que el sistema sanitari no ha arribat al col·lapse. "Els hospitals han passat a atendre pacients de tots tipus a dedicar dues terceres parts de la seva capacitat al coronavirus, s'han multiplicat UCI... Qui digui que el sistema sanitari no ha col·lapsat potser té una idea diferent del que és un col·lapse", diu la Montse, una de les professionals que hi treballa.
A més, explica que la principal dificultat que ha presentat l'epidèmia és la proliferació de casos en períodes curts de temps. "La detecció, l'aïllament i el tractament precoç són claus", assenyala. En aquest sentit, reconeix que la manca de proves dificulta complir amb aquest criteri i posa el focus en la insuficiència de laboratoris. "A banda de tests, necessitem infraestructures. Un milionari pot donar milions de test però si no tenim laboratoris, hem begut oli", afirma.
La Laia, infermera de l'Hospital de Sant Pau, valora que la definició de col·lapse pot tenir diversos sentits. "S'han deixat morir molts avis, però això normalment ja passa. Si el tractament no ha de beneficiar, ja no el fem", afirma. Per ella, el que mereix més anàlisi és la infraestructura i organització del sistema sanitari. "No s'ha pogut integrar tota la població que ho requeria, per exemple els avis de les residències", diu. L'Àngels és infermera a l'Hospital de la Vall d'Hebron i considera que s'ha estat "a punt" del col·lapse" i assegura que el volum de feina amb prou feines ha baixat. "En una escala del 0 al 10, fa setmanes estava a un 10 i ara a un 8 o un 9", diu.
La saturació no només s'ha viscut dins els hospitals sinó també a fora. La Gemma és infermera del Servei d'Emergències Mèdiques i afirma que la situació s'ha calmat una mica els darrers dies. "Tot i això, hi ha hagut col·lapse i encara no ha acabat", assegura. Durant els dies de més feina, relata com es podien tardar entre 20 minuts i mitja hora per entrar alguns pacients als hospitals amb ambulància.
Falta d'EPI
Des de l'Hospital de Sant Pau la Laia assegura que als professionals no els han faltat equips de protecció (EPI), i el mateix diu la Joana, auxiliar d'infermeria a l'Hospital d'Olot. "N'hem tingut, tot i que al principi de l'epidèmia no estàvem segurs que seria així", diu. Des de la Vall d'Hebron, en canvi, l'Agnès, critica el missatge donat des de les administracions: "Diuen que en tenim però és mentida. I si n'hi ha, l'hem de fer servir de manera recomanada".
L'Eulàlia assegura que a la UCI de l'hospital on treballa passa el mateix. "Al principi en teníem però després els hem hagut d'anar reutilitzant". Una situació similar a l'expressada pel Joan, que és infermer a l'àrea sociosanitària del Consorci Sanitari del Garraf. "No hi ha prou material en estoc per fer un ús correcte dels EPI. Les mascaretes s’haurien de canviar cada 24 hores i s’estan reutilitzant durant tres o quatre dies, dies i fins i tot durant una setmana. Això fa augmentar la por al contagi dels sanitaris", afirma.
Al Servei d'Emergències Mèdiques la situació és similar, segons el que explica la Gemma. "Els equips de protecció són cada cop de menys qualitat i de vegades no en tenim de la nostra talla. Això suposa més exposició al virus i més risc de contagi per a nosaltres i les nostres famílies", argumenta.
En alerta per un possible rebrot
Entre els professionals sanitaris consultats hi ha l'opinió generalitzada que l'esforç de tots els treballadors dels centres de salut ha permès gestionar la crisi del coronavirus. "Si la saturació no ha estat més gran, és perquè els professionals hem donat el 200%", diu el Joan.
En la mateixa línia s'expressa a Laia, infermera de l'Hospital de Sant Pau. "Jo he detectat un canvi d'actitud, hem acceptat que és la realitat que ens ha tocat viure", diu. Una opinió compartida per Raimon Camps, cap de servei de Medicina Interna de l'Hospital Plató: "És per la implicació dels professionals que no hi hagut col·lapse, no perquè la planificació hagi estat l'adequada".
L'Eulàlia critica que els seus superiors posin traves perquè els professionals puguin explicar la seva realitat. "Em fot que no puguem parlar i que intentin ocultar la realitat", diu, mentre que l'Agnès lamenta que es vulgui "romantitzar" la feina dels professionals sanitaris. "Aquesta idea romàntica del que fem no pot servir com a excusa per a tot", etziba. "Ara hi ha una epdièmia mediàtica però la nostra feina la fem tot l'any", diu.
Una afirmació que en alguns casos potser no es complirà. A l'Emma se li acabava en plena epidèmia el contracte a l'hospital privat on ha tractat pacients de Covid-19 i el centre li ha renovat mes a mes. "Hem fet molta pinya entre tots però pensem que quan l'epidèmia acabi ens haurem de manifestar. Això no és normal", defensa.
Des de Bellvitge, la Mònica és una de les metgesses que ha vist multiplicat el volum d'hores de feina. Per contracte n'ha de fer 28 per setmana però durant l'epidèmia n'ha arribat a fer 88. "Diuen que ens ho pagaran com a guàrdies, però no en tenim la certesa", diu. A més, insisteix que la previsió és que l'escenari actual s'allargui. "Ens han dit que ens preparem per a un possible rebrot d'aquí a dues setmanes i les UCI no poden assumir una altra onada d’ingressos. Els llits estan ocupats per malalts de llarga estada", avisa. Des de la Vall d'Hebron, l'Àngels opina el mateix i critica el relaxament del confinament. "No estàvem preparats per prendre aquesta decisió", conclou.
"És cert que ara la situació és menys caòtica, però en part és perquè ens hem acostumat al caos". Qui parla és l'Agnès, infermera de la Unitat de Cures Intensives (UCI) de l'Hospital de la Vall d'Hebron, la que més llits d'aquestes característiques té de l'estat espanyol, amb un total de 200. "Abans de tot això en teníem 56. La unitat s'ha multiplicat per quatre però els recursos i el personal no", resumeix. Les principals dificultats que això suposa, segons la infermera, és que falten xeringues, bombes o sèrums i que la manca de personal s'ha suplert amb professionals que no estaven destinats a la UCI habitualment.
Des que va començar l'epidèmia, l'Eulàlia treballa a la UCI d'un dels principals hospitals de Catalunya -després de molt temps de no fer-ho- i els seus superiors li han demanat que no parli amb la premsa. "Els primers dies em vaig trobar portant cinc pacients a l'hora, sense saber com funcionava el sistema informàtic i sense estar familiaritzada amb algun tipus de material. He fet el que he pogut", explica, alhora que defensa que sí que s'ha produït una situació de col·lapse. "Em va sorprendre que a urgències s'ha separat gent per edat", diu.
La Mònica és metgessa a la UCI de l'Hospital de Bellvitge i també explica que no s'han pogut assumir tots els pacients. "Hi havia dies que a urgències havien de prioritzar enviar-nos un pacient de 40 o 50 anys per davant d'un de 70", explica. Això no vol dir que la resta fossin sedats directament, ja que s'intentava ubicar-los en llits de semicrítics habilitats de manera extraordinària. "S'ha transmès una sensació de falsa tranquil·litat a la població", critica.
"Hi havia dies que a urgències de Bellvitge havien de prioritzar enviar-nos un pacient de 40 o 50 anys per davant d'un de 70"
Alguns hospitals privats també han viscut situacions de col·lapse. L'Emma treballa d'infermera en un petit centre hospitalari de Barcelona i ha tractat directament amb malalts de coronavirus. "Nosaltres no tenim UCI i hem de derivar els pacients greus a algun hospital que en tingui. Ja ens van dir que no podríem donar l'abast i vam començar a classificar quins pacients havíem d'intubar i quins no, bàsicament en funció de l'edat", relata. A l'Emma li ha quedat gravat un cas en concret. "Vam trucar a l'altre hospital per derivar dos pacients i ens van dir que no els podien acceptar perquè eren més grans de 70 anys. Nosaltres ja els havíem intubat i van haver d'acceptar-los", diu. "Qui digui que no hi ha col·lapse, que faci un passeig pels hospitals", afegeix. "Sí, que vinguin a fer una volta", apunta l'Agnès des de la Vall d'Hebron.
Què vol dir col·lapse?
La majoria de sanitaris consultats per NacióDigital defensen que hi ha hagut col·lapse perquè no s'ha pogut atendre en condicions òptimes els malalts i sovint s'ha fet una priorització extraordinària de pactients. No entenen, per tant, el col·lapse com directament no atendre els pacients per sobreocupació.
En el cas de l'Hospital Plató, el seu cap de servei de Medicina Interna, Raimon Camps -únic testimoni que apareix amb el seu nom real en aquest reportatge- assegura que la situació no ha arribat al límit perquè el centre disposa d'un conveni amb l'Hospital Clínic, al qual han derivat pacients. Tot i això, l'hospital ha hagut de doblar els espais d'UCI habilitant el quiròfan per a aquesta funció.
Precisament des de l'àrea d'Epidemiologia de l'Hospital Clínic, també es rebutja amb contundència la idea que el sistema sanitari no ha arribat al col·lapse. "Els hospitals han passat a atendre pacients de tots tipus a dedicar dues terceres parts de la seva capacitat al coronavirus, s'han multiplicat UCI... Qui digui que el sistema sanitari no ha col·lapsat potser té una idea diferent del que és un col·lapse", diu la Montse, una de les professionals que hi treballa.
A més, explica que la principal dificultat que ha presentat l'epidèmia és la proliferació de casos en períodes curts de temps. "La detecció, l'aïllament i el tractament precoç són claus", assenyala. En aquest sentit, reconeix que la manca de proves dificulta complir amb aquest criteri i posa el focus en la insuficiència de laboratoris. "A banda de tests, necessitem infraestructures. Un milionari pot donar milions de test però si no tenim laboratoris, hem begut oli", afirma.
La Laia, infermera de l'Hospital de Sant Pau, valora que la definició de col·lapse pot tenir diversos sentits. "S'han deixat morir molts avis, però això normalment ja passa. Si el tractament no ha de beneficiar, ja no el fem", afirma. Per ella, el que mereix més anàlisi és la infraestructura i organització del sistema sanitari. "No s'ha pogut integrar tota la població que ho requeria, per exemple els avis de les residències", diu. L'Àngels és infermera a l'Hospital de la Vall d'Hebron i considera que s'ha estat "a punt" del col·lapse" i assegura que el volum de feina amb prou feines ha baixat. "En una escala del 0 al 10, fa setmanes estava a un 10 i ara a un 8 o un 9", diu.
La saturació no només s'ha viscut dins els hospitals sinó també a fora. La Gemma és infermera del Servei d'Emergències Mèdiques i afirma que la situació s'ha calmat una mica els darrers dies. "Tot i això, hi ha hagut col·lapse i encara no ha acabat", assegura. Durant els dies de més feina, relata com es podien tardar entre 20 minuts i mitja hora per entrar alguns pacients als hospitals amb ambulància.
Falta d'EPI
Des de l'Hospital de Sant Pau la Laia assegura que als professionals no els han faltat equips de protecció (EPI), i el mateix diu la Joana, auxiliar d'infermeria a l'Hospital d'Olot. "N'hem tingut, tot i que al principi de l'epidèmia no estàvem segurs que seria així", diu. Des de la Vall d'Hebron, en canvi, l'Agnès, critica el missatge donat des de les administracions: "Diuen que en tenim però és mentida. I si n'hi ha, l'hem de fer servir de manera recomanada".
"Al Servei d'Emergències Mèdiques els equips de protecció són cada cop de menys qualitat"
L'Eulàlia assegura que a la UCI de l'hospital on treballa passa el mateix. "Al principi en teníem però després els hem hagut d'anar reutilitzant". Una situació similar a l'expressada pel Joan, que és infermer a l'àrea sociosanitària del Consorci Sanitari del Garraf. "No hi ha prou material en estoc per fer un ús correcte dels EPI. Les mascaretes s’haurien de canviar cada 24 hores i s’estan reutilitzant durant tres o quatre dies, dies i fins i tot durant una setmana. Això fa augmentar la por al contagi dels sanitaris", afirma.
Al Servei d'Emergències Mèdiques la situació és similar, segons el que explica la Gemma. "Els equips de protecció són cada cop de menys qualitat i de vegades no en tenim de la nostra talla. Això suposa més exposició al virus i més risc de contagi per a nosaltres i les nostres famílies", argumenta.
En alerta per un possible rebrot
Entre els professionals sanitaris consultats hi ha l'opinió generalitzada que l'esforç de tots els treballadors dels centres de salut ha permès gestionar la crisi del coronavirus. "Si la saturació no ha estat més gran, és perquè els professionals hem donat el 200%", diu el Joan.
En la mateixa línia s'expressa a Laia, infermera de l'Hospital de Sant Pau. "Jo he detectat un canvi d'actitud, hem acceptat que és la realitat que ens ha tocat viure", diu. Una opinió compartida per Raimon Camps, cap de servei de Medicina Interna de l'Hospital Plató: "És per la implicació dels professionals que no hi hagut col·lapse, no perquè la planificació hagi estat l'adequada".
"Les UCI no poden assumir una altra onada d'ingressos"
L'Eulàlia critica que els seus superiors posin traves perquè els professionals puguin explicar la seva realitat. "Em fot que no puguem parlar i que intentin ocultar la realitat", diu, mentre que l'Agnès lamenta que es vulgui "romantitzar" la feina dels professionals sanitaris. "Aquesta idea romàntica del que fem no pot servir com a excusa per a tot", etziba. "Ara hi ha una epdièmia mediàtica però la nostra feina la fem tot l'any", diu.
Una afirmació que en alguns casos potser no es complirà. A l'Emma se li acabava en plena epidèmia el contracte a l'hospital privat on ha tractat pacients de Covid-19 i el centre li ha renovat mes a mes. "Hem fet molta pinya entre tots però pensem que quan l'epidèmia acabi ens haurem de manifestar. Això no és normal", defensa.
Des de Bellvitge, la Mònica és una de les metgesses que ha vist multiplicat el volum d'hores de feina. Per contracte n'ha de fer 28 per setmana però durant l'epidèmia n'ha arribat a fer 88. "Diuen que ens ho pagaran com a guàrdies, però no en tenim la certesa", diu. A més, insisteix que la previsió és que l'escenari actual s'allargui. "Ens han dit que ens preparem per a un possible rebrot d'aquí a dues setmanes i les UCI no poden assumir una altra onada d’ingressos. Els llits estan ocupats per malalts de llarga estada", avisa. Des de la Vall d'Hebron, l'Àngels opina el mateix i critica el relaxament del confinament. "No estàvem preparats per prendre aquesta decisió", conclou.