Passeig amb mirada històrica pels Jardins de Joan Brossa

Un volt entre vestigis arquitectònics de l’antic Parc d'Atraccions de Montjuïc i instal·lacions militars del segle XIX probablement construïdes sobre el cementiri jueu

Restes de l'antic Bar Fanta.
Restes de l'antic Bar Fanta. | Dani Cortijo
10 de desembre del 2022
Actualitzat el 21 de març del 2024 a les 17:16h

Un dels parcs més màgics i alhora menys concorreguts de Barcelona és el dels Jardins de Joan BrossaEls jardins es van construir l'any 2000 als terrenys de l'antic Parc d'Atraccions de Montjuïc. El parc havia estat inaugurat l’any 1966 sobre els terrenys d’un parc d’atraccions primigeni conegut amb el nom de Maricel que va clausurar-se degut a l’esclat de la Guerra Civil Espanyola. La iniciativa fou encapçalada per l’empresari veneçolà d’arrels catalanes José Antonio Borjas Villegas que negocià el projecte lúdic amb l’alcalde franquista Porcioles, amant dels grans projectes urbanístics.

A finals de la dècada dels anys 90, quan el parc ja arrossegava els problemes d’haver estat durant molt de temps inaccessible amb transport públic per la urbanització de la zona per les olimpíades, el fort impuls del Parc d’Atraccions del Tibidabo i finalment la inauguració de Port Aventura van acabar fent inviable el manteniment del projecte, que va tancar les seves portes l’any 1998. Els antics camins per anar d'atracció a atracció encara són els que actualment condueixen als diferents espais de jocs . Seguint-los es poden trobar diverses estàtues que al seu dia van adornar el parc dedicades al pallasso Charlie Rivel, el gimnasta Joaquín Blume, Charlot…

 

Vestigis del polvorí Álbarez de Castro, els túnels del qual van servir pel Tren de la Bruixa Foto: Dani Cortijo


Una de les peces més curioses provinent de l'antic parc d'atraccions és una gran construcció de formigó amb una forma semblant a un bolet que se sosté sobre una base sorprenentment estreta per al pes que suporta. Al seu temps va ser considerat un desafiament arquitectònic i era el nucli del Bar Fanta, esponsoritzat per la beguda refrescant. Però l'antic parc ja era una estructura reutilitzada. Ja no només cal tenir en compte que a dalt del parc va existir un parc primigeni anomenat Maricel esmentat anteriorment sinó que a més el terreny va ser anteriorment un destacament militar: la batería Álvarez de Castro, que va ocupar el lloc des de la Guerra de Cuba fins a 1964 quan el Ajuntament va comprar els terrenys a l'Exèrcit, en aquell moment ocupats per un barri barraquista.

En fer les obres pel parc d’atraccions van aparèixer restes humanes que molt probablement devien correspondre a l’antic cementiri jueu de la muntanya, del qual s’han documentat arqueològicament restes molt properes. Algunes de les estructures del parc són encara reaprofitades de les instal·lacions militars i de fet l'antiga atracció del tren fantasma utilitzava els túnels del polvorí, ara tapiats i coberts d'heura com a espai on passava la vagoneta. La muntanya de Montjuïc, de fet, està plena de túnels militars, alguns desconeguts, poc accessibles o directament inexplorats des de fa dècades.

 

 

 

Imatges del Bar Fanta i dels vestigis del polvorí Álbarez de Castro Foto: Dani Cortijo


La història dona un aire especial al nou parc, però també ho fan les instal·lacions de poesia visual de Joan Brossa, a qui van dedicar els jardins i els originals jocs per a nens i no tant nens que hi ha repartits. A més de coixins musicals, tobogans i enormes teranyines, destaquen a la zona de l'antic Bar Fanta dos reflectors parabòlics de formigó situats un davant de l'altre a diversos metres de distància. Si ningú interfereix en la línia imaginària que els uneix el so rebota de manera que la persona que estigui a l'altre reflector parabòlic ho escolta perfectament encara que parli en veu baixa.

Fa ja un temps es va crear un portal webon nostàlgics i antics treballadors del parc d’atraccions comparteixen informació històrica i documentació del parc. L’activitat del web va portar a inaugurar al Castell de Montjuïc, durant el curs passat una exposició monogràfica sobre la temàtica comissariada per Paco Villar.