28
de març
de
2020, 11:18
Actualitzat:
29
de març,
22:36h
El Raval ocupa el lloc número 22 dels barris de Barcelona amb menys renda, d'un total de 73, segons dades de l'Ajuntament del 2017, les últimes disponibles. Aquests dies el barri està patint l'epidèmia del coronavirus. Fins aquí, res que el diferenciï de la resta de la ciutat. Parlant amb els seus veïns, però, queda clar que la classe social és també un factor a tenir en compte a l'hora d'analitzar la propagació del virus i les conseqüències econòmiques que es deriven de la crisi.
"Ara es veuen encara més els problemes socials del barri", explica la directora del CAP Raval Nord, Anna Romagosa. Mentre l'ambulatori continua pendent del trasllat a la Capella de la Misericòrdia, els seus treballadors atenen diàriament persones afectades pel Covid-19. "Vénen pacients que comparteixen pis amb vuit o nou persones més, i això dificulta frenar el contagi", explica Romagosa.
La directora del CAP també apunta que al barri hi ha moltes persones que estan obligades a anar a treballar presencialment si volen conservar la feina. Novament, un factor que incrementa les possibilitats de contagiar-se. "Soc partidària d'un confinament total. Els diners hi són, és qüestió de repartir-los bé", defensa.
Organització veïnal
Iñaki Garcia és l'encarregat del Lokal del Raval. Ell, com molts veïns, n'ha vist de tots colors i ara veu com l'epidèmia fa trontollar el barri de nou. "La majoria de població del Raval és precària i ja vivíem molt justos abans del coronavirus", afirma. Garcia posa l'accent en aquells més vulnerables, per exemple les mares solteres treballadores que ara s'han de fer càrrec les 24 hores de fills que no van a l'escola.
Per Garcia, "pot passar el millor i el pitjor". "El que fa més por és el que vindrà. Possiblement ens haurem d'organitzar de maneres que mai hem fet abans", preveu. Lola Ferré, de la Xarxa de Suport Mutu del Raval, apunta en la mateixa direcció i reclama establir ara les bases de l'organització. La xarxa ja ho està fent i Ferré insisteix en tres conceptes per enfortir el treball comunitari: classe, antiracisme i antipatriarcat.
D'una banda, la iniciativa intenta resoldre les necessitats més immediates dels veïns. S'ha creat un banc d'aliments i s'ha potenciat l'organització per blocs de pisos per detectar urgències. "Ara podem estar en un moment sensible de voler-nos preocupar per la gent, però quan acabi la quarantena el veí del davant no tindrà la vida solucionada", avisa Ferré.
Des de la xarxa també es treballa conjuntament amb la Coordinadora Obrera Sindical per oferir assessorament laboral i amb el col·lectiu Metzineres, que treballa amb dones drogodependents.
Doble greuge per als migrants
"Em preocupa molt el futur del barri", assegura Romagosa, després d'atendre al CAP persones que han perdut la feina. Algunes, sense papers, no tenen accés a l'atur. És el cas dels manters. "N'hi ha molts en aquesta situació", afirma Lamine Bathily, membre del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona, amb seu al barri.
El col·lectiu és el primer que ha defugit caure en una lògica assistencial i han passat a l'acció. Han creat un banc d'aliments, han obert una caixa de res¡stència i han començat a fabricar mascaretes i bates pel personal sanitari.
"Ara es veuen encara més els problemes socials del barri", explica la directora del CAP Raval Nord, Anna Romagosa. Mentre l'ambulatori continua pendent del trasllat a la Capella de la Misericòrdia, els seus treballadors atenen diàriament persones afectades pel Covid-19. "Vénen pacients que comparteixen pis amb vuit o nou persones més, i això dificulta frenar el contagi", explica Romagosa.
Anna Romagosa: "Vénen pacients que comparteixen pis amb vuit o nou persones més, i això dificulta frenar el contagi"
La directora del CAP també apunta que al barri hi ha moltes persones que estan obligades a anar a treballar presencialment si volen conservar la feina. Novament, un factor que incrementa les possibilitats de contagiar-se. "Soc partidària d'un confinament total. Els diners hi són, és qüestió de repartir-los bé", defensa.
Organització veïnal
Iñaki Garcia és l'encarregat del Lokal del Raval. Ell, com molts veïns, n'ha vist de tots colors i ara veu com l'epidèmia fa trontollar el barri de nou. "La majoria de població del Raval és precària i ja vivíem molt justos abans del coronavirus", afirma. Garcia posa l'accent en aquells més vulnerables, per exemple les mares solteres treballadores que ara s'han de fer càrrec les 24 hores de fills que no van a l'escola.
Per Garcia, "pot passar el millor i el pitjor". "El que fa més por és el que vindrà. Possiblement ens haurem d'organitzar de maneres que mai hem fet abans", preveu. Lola Ferré, de la Xarxa de Suport Mutu del Raval, apunta en la mateixa direcció i reclama establir ara les bases de l'organització. La xarxa ja ho està fent i Ferré insisteix en tres conceptes per enfortir el treball comunitari: classe, antiracisme i antipatriarcat.
Iñaki Garcia: "Possiblement ens haurem d'organitzar de maneres que mai hem fet abans"
D'una banda, la iniciativa intenta resoldre les necessitats més immediates dels veïns. S'ha creat un banc d'aliments i s'ha potenciat l'organització per blocs de pisos per detectar urgències. "Ara podem estar en un moment sensible de voler-nos preocupar per la gent, però quan acabi la quarantena el veí del davant no tindrà la vida solucionada", avisa Ferré.
Des de la xarxa també es treballa conjuntament amb la Coordinadora Obrera Sindical per oferir assessorament laboral i amb el col·lectiu Metzineres, que treballa amb dones drogodependents.
Doble greuge per als migrants
"Em preocupa molt el futur del barri", assegura Romagosa, després d'atendre al CAP persones que han perdut la feina. Algunes, sense papers, no tenen accés a l'atur. És el cas dels manters. "N'hi ha molts en aquesta situació", afirma Lamine Bathily, membre del Sindicat de Venedors Ambulants de Barcelona, amb seu al barri.
El col·lectiu és el primer que ha defugit caure en una lògica assistencial i han passat a l'acció. Han creat un banc d'aliments, han obert una caixa de res¡stència i han començat a fabricar mascaretes i bates pel personal sanitari.
¡Comenzamos a producir mascarillas y batas!
Utilizando la tienda Top Manta como taller, estamos produciendo elementos de protección para el personal sanitario.
Iniciativa que se suma al #BancoDeAlimentosMantero que ya ha entregado productos de primera necesidad a 154 familias ✊