07
de novembre
de
2020, 21:30
Actualitzat:
09
de novembre,
10:18h
Mai no sabrem amb exactitud quantes persones hauran estat infectades per coronavirus, ja que molts contagis no es detectaran per manca de símptomes o, en la primera onada, per incapacitat per fer PCR a tots els sospitosos. Ara bé, les defuncions haurien de ser un element més fàcil de detectar i, tot i això, el Departament de Salut en comptabilitza prop de 14.500 a Catalunya i el Ministeri de Sanitat, la meitat. El cert és, però, que la conselleria coincideix molt més amb dos altres models que computen l'excés de mortalitat durant la pandèmia.
Amb dades de divendres, el Govern fixava en 14.482 el nombre de morts per coronavirus en el seu portal de dades, mentre que el govern espanyol en notificava només 7.225 en l'actualització diària de la situació de la pandèmia. A què es deu això? El Departament de Salut usa des de l'abril un criteri molt més ampli del que és un mort per coronavirus. Usa les dades de les funeràries i computa aquells morts en què consti el coronavirus com a motiu en el certificat de defunció, tant si així ha estat acreditat amb un positiu en una prova com si no.
És una fórmula que, en el seu moment, va ser criticada pel govern espanyol, que es negava a considerar morts per coronavirus a aquelles persones que haguessin perdut la vida i que, abans, cap prova hagués acreditat que n'estaven infectades. Encara que en tinguessin símptomes. Era un criteri del qual el ministre de Sanitat, Salvador Illa, en feia bandera i era molt restrictiu, ja que, durant la primera onada, moltes persones que no havien estat ingressades no havien fet cap PCR pel col·lapse sanitari i, en morir, no se'ls hi feia tampoc per evitar contagis.
L'Organització Mundial de la Salut i altres organismes internacionals, però, recomanaven que es comptabilitzessin també aquelles persones mortes amb sospites d'haver patit la malaltia, una recomanació que el Ministeri de Sanitat va rebutjar durant molt de temps. Aquesta setmana, però, el govern espanyol ha canviat el criteri i ha anunciat que també es tornen a computar com a morts per coronavirus aquells sospitosos amb un criteri clínic molt alt, fent emergir de nou algunes defuncions que, durant la primera onada, havien estat esborrades.
Aquest gir, però, no ha estat tan rellevant com es podia esperar, ja que tan sols ha servit per sumar 1.623 defuncions més a les ja recollides, a tot l'Estat. Queda, per tant, molt lluny de les xifres recollides pel Departament de Salut, una evidència conforme el criteri del Ministeri segueix sent molt més restrictiu. De fet, en els seus informes diaris, ja constata, quan ofereix dades internacionals, que les xifres de defuncions "varien en la seva definició, pel que aquestes xifres, i la letalitat resultant en cada país no són directament comparables entre si". En altres paraules: un mort per coronavirus és una cosa diferent a cada país.
Ara bé, quin criteri és millor, el de la Generalitat o el del govern espanyol? El que coincideix més amb les dues eines que calculen l'excés de mortalitat és, sens dubte, el primer. Es tracta del MoMo, gestionat pel Centre Nacional d'Epidemiologia, i l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els quals ofereixen dades de l'agregat de morts que tenen lloc i permeten comparar-ho amb les dades dels anys anteriors per verificar quants més n'hi ha hagut aquest cop i que es podrien atribuir a algun element extraordinari com seria la pandèmia.
Totes dues eines es nodreixen dels registres civils, però tenen algunes diferències. El MoMo només obté dades del 93% dels registres de l'Estat, ja que la resta no estan informatitzats, cosa que no permet extrapolar-ne els resultats al conjunt de la població, i també fa un càlcul de les morts previstes en funció de l'històric amb un marge d'error i, d'aquesta manera, poder observar en quins períodes s'excedeix aquest topall per la banda alta, certificant els dies en què hi ha excés de mortalitat.
En canvi, l'INE ofereix durant la pandèmia uns càlculs experimentals que pretenen salvar aquesta llacuna del 7% de registres civils no informatitzats i ofereix una aproximació estadística als morts totals que hi podria haver, tot i que no de forma del tot precisa. En tot cas, la base d'informació és la mateixa que la del MoMo i, a més, ofereix les dades de defuncions setmanals des del 2000 per fer comparatives.
I quins resultats donen aquestes eines? MoMo calcula que, només en els períodes acreditats d'excés de mortalitat des de principis de març, hi ha hagut a Catalunya 13.705 morts més, tot i que, en total -incloent totes les variacions respecte de la previsió, fins i tot si es troben dins els marges d'error-, n'hi ha hagut més 14.101, mentre que, segons l'INE, han tingut lloc 15.165 defuncions més que la mitjana dels deu anys anteriors, entre març i el 25 d'octubre.
Unes xifres, per tant, molt més similars als 14.482 del Departament que als 7.225 del Ministeri de Sanitat. Cal tenir en compte que el MoMo i l'INE no distingeixen entre mort per Covid o altres causes, sinó que tan sols mostren quantes defuncions hi ha hagut de més aquest any. Hi ha molts elements, per tant, que fan que les xifres no siguin del tot precises, ja que, per exemple, podrien subestimar la mortalitat total per coronavirus -havent-se reduït les morts per carretera en temps de confinament i compensant-se per mort per Covid que no computen- o sobrerrepresentar-la -atribuint-li morts indirectes, per exemple, de pacients d'altres malalties no ben atesos per la saturació del sistema sanitari.
Malgrat tot, és la font més precisa i objectiva i sembla donar la raó de forma prou clara al criteri de la Generalitat. Cal tenir en compte, a més, que MoMo també ofereix un càlcul aproximat de quants morts es poden haver produït per episodis de calor i, segons aquests, les temperatures a Catalunya no haurien provocat per si mateixes un excés de mortalitat aquest any, cosa que distorsiona menys els resultats en haver-hi menys factors extraordinaris que hi puguin influir.
Les diferències recents, encara majors
Més enllà d'això, però, majors són les divergències pel que fa als morts més recents per coronavirus, les dades de les quals incrementen la diferència entre el Departament i el Ministeri. I és que el govern espanyol, entre el 23 i el 29 d'octubre, computa 65 morts a Catalunya, mentre que la Generalitat en reconeix fins a 294 en el mateix període. Això respon al fet que el Departament de Salut inclou directament les dades de les funeràries i, en canvi, el Ministeri fa més comprovacions respecte la informació que rep de les autonomies -per filtrar-ho al seu criteri, més restrictiu- i això provoca retards que, amb el temps, s'han d'anar resolent.
Per aquest motiu, les xifres de morts dels últims set dies que ofereix el Ministeri no concorden amb la diferència entre els morts acumulats un dia i els acumulats notificats set dies abans. Tot i això, en l'arxiu històric de morts, rectifica contínuament les dades antigues amb les comprovacions que fa posteriorment. De fet, el Departament de Salut també esmena contínuament les dades de contagis i morts de forma retrospectiva a causa dels retards en les notificacions, però en el seu cas les variacions respecte les donades inicialment són força menors i això -a més d'usar un criteri més fiable- permet seguir de forma més acurada l'evolució de la mortalitat provocada per la pandèmia en cada moment.
El punt actual
I en quin punt ens trobem ara? Agafant de referències aquestes dades del Departament, les de l'INE i el MoMo, observem en el gràfic inferior com actualment encara estem molt lluny del pic de morts de la primera onada, quan van arribar a haver-n'hi entre 2.648 i 3.132 en la pitjor setmana, segons la font. El Ministeri, en canvi, només va computar-ne 1.305 en la pitjor setmana de primavera. Actualment, n'hi hauria hagut menys de 400 en l'última setmana amb dades.
Així mateix, MoMo identifica cinc períodes d'excés de mortalitat concrets durant la pandèmia, a Catalunya, els quals són un conjunt de dos o més dies consecutius en què el nombre de defuncions supera el llindar alt de morts esperades. Això hauria ocorregut durant la primera onada, entre el 13 de març i el 8 de maig (11.922 morts de més), els dies 21 i 22 de maig (69 morts), del 8 al 28 d'agost (476 morts), del 9 al 12 de setembre (94 morts) i del 6 al 31 d'octubre (1.144 morts), l'actual sonada onada que, en futurs informes del MoMo, segurament allargarà el període.
I quin és el perfil dels morts per coronavirus a Catalunya? Atenent a l'excés de mortalitat, la pandèmia afecta sobretot a gent de 75 anys i més. Tal com s'observa en el gràfic inferior, el MoMo identifica -només en els cinc períodes acreditats d'excés- fins a 11.474 defuncions d'aquestes edats, per tan sols 762 de menors de 65 anys i 1.576 d'entre 65 i 74. Pel que fa a l'INE, hi ha hagut aquests anys, des del març, 12.559 morts més de 75 o més anys que la mitjana dels deu anys anteriors, així com 1.092 més de menys de 65 anys i 1.894, d'entre 65 i 74.
Amb dades de divendres, el Govern fixava en 14.482 el nombre de morts per coronavirus en el seu portal de dades, mentre que el govern espanyol en notificava només 7.225 en l'actualització diària de la situació de la pandèmia. A què es deu això? El Departament de Salut usa des de l'abril un criteri molt més ampli del que és un mort per coronavirus. Usa les dades de les funeràries i computa aquells morts en què consti el coronavirus com a motiu en el certificat de defunció, tant si així ha estat acreditat amb un positiu en una prova com si no.
És una fórmula que, en el seu moment, va ser criticada pel govern espanyol, que es negava a considerar morts per coronavirus a aquelles persones que haguessin perdut la vida i que, abans, cap prova hagués acreditat que n'estaven infectades. Encara que en tinguessin símptomes. Era un criteri del qual el ministre de Sanitat, Salvador Illa, en feia bandera i era molt restrictiu, ja que, durant la primera onada, moltes persones que no havien estat ingressades no havien fet cap PCR pel col·lapse sanitari i, en morir, no se'ls hi feia tampoc per evitar contagis.
L'Organització Mundial de la Salut i altres organismes internacionals, però, recomanaven que es comptabilitzessin també aquelles persones mortes amb sospites d'haver patit la malaltia, una recomanació que el Ministeri de Sanitat va rebutjar durant molt de temps. Aquesta setmana, però, el govern espanyol ha canviat el criteri i ha anunciat que també es tornen a computar com a morts per coronavirus aquells sospitosos amb un criteri clínic molt alt, fent emergir de nou algunes defuncions que, durant la primera onada, havien estat esborrades.
Aquest gir, però, no ha estat tan rellevant com es podia esperar, ja que tan sols ha servit per sumar 1.623 defuncions més a les ja recollides, a tot l'Estat. Queda, per tant, molt lluny de les xifres recollides pel Departament de Salut, una evidència conforme el criteri del Ministeri segueix sent molt més restrictiu. De fet, en els seus informes diaris, ja constata, quan ofereix dades internacionals, que les xifres de defuncions "varien en la seva definició, pel que aquestes xifres, i la letalitat resultant en cada país no són directament comparables entre si". En altres paraules: un mort per coronavirus és una cosa diferent a cada país.
Ara bé, quin criteri és millor, el de la Generalitat o el del govern espanyol? El que coincideix més amb les dues eines que calculen l'excés de mortalitat és, sens dubte, el primer. Es tracta del MoMo, gestionat pel Centre Nacional d'Epidemiologia, i l'Institut Nacional d'Estadística (INE), els quals ofereixen dades de l'agregat de morts que tenen lloc i permeten comparar-ho amb les dades dels anys anteriors per verificar quants més n'hi ha hagut aquest cop i que es podrien atribuir a algun element extraordinari com seria la pandèmia.
Totes dues eines es nodreixen dels registres civils, però tenen algunes diferències. El MoMo només obté dades del 93% dels registres de l'Estat, ja que la resta no estan informatitzats, cosa que no permet extrapolar-ne els resultats al conjunt de la població, i també fa un càlcul de les morts previstes en funció de l'històric amb un marge d'error i, d'aquesta manera, poder observar en quins períodes s'excedeix aquest topall per la banda alta, certificant els dies en què hi ha excés de mortalitat.
Hi ha dues eines de càlcul de l'excés de mortalitat, el MoMo i l'INE, amb algunes diferències entre si
En canvi, l'INE ofereix durant la pandèmia uns càlculs experimentals que pretenen salvar aquesta llacuna del 7% de registres civils no informatitzats i ofereix una aproximació estadística als morts totals que hi podria haver, tot i que no de forma del tot precisa. En tot cas, la base d'informació és la mateixa que la del MoMo i, a més, ofereix les dades de defuncions setmanals des del 2000 per fer comparatives.
I quins resultats donen aquestes eines? MoMo calcula que, només en els períodes acreditats d'excés de mortalitat des de principis de març, hi ha hagut a Catalunya 13.705 morts més, tot i que, en total -incloent totes les variacions respecte de la previsió, fins i tot si es troben dins els marges d'error-, n'hi ha hagut més 14.101, mentre que, segons l'INE, han tingut lloc 15.165 defuncions més que la mitjana dels deu anys anteriors, entre març i el 25 d'octubre.
L'increment no es pot atribuir directament a Covid, sinó que poden incloure, per exemple, pacients morts d'altres malalties no prou ben atesos pel col·lapse sanitari
Unes xifres, per tant, molt més similars als 14.482 del Departament que als 7.225 del Ministeri de Sanitat. Cal tenir en compte que el MoMo i l'INE no distingeixen entre mort per Covid o altres causes, sinó que tan sols mostren quantes defuncions hi ha hagut de més aquest any. Hi ha molts elements, per tant, que fan que les xifres no siguin del tot precises, ja que, per exemple, podrien subestimar la mortalitat total per coronavirus -havent-se reduït les morts per carretera en temps de confinament i compensant-se per mort per Covid que no computen- o sobrerrepresentar-la -atribuint-li morts indirectes, per exemple, de pacients d'altres malalties no ben atesos per la saturació del sistema sanitari.
Malgrat tot, és la font més precisa i objectiva i sembla donar la raó de forma prou clara al criteri de la Generalitat. Cal tenir en compte, a més, que MoMo també ofereix un càlcul aproximat de quants morts es poden haver produït per episodis de calor i, segons aquests, les temperatures a Catalunya no haurien provocat per si mateixes un excés de mortalitat aquest any, cosa que distorsiona menys els resultats en haver-hi menys factors extraordinaris que hi puguin influir.
Les diferències recents, encara majors
Més enllà d'això, però, majors són les divergències pel que fa als morts més recents per coronavirus, les dades de les quals incrementen la diferència entre el Departament i el Ministeri. I és que el govern espanyol, entre el 23 i el 29 d'octubre, computa 65 morts a Catalunya, mentre que la Generalitat en reconeix fins a 294 en el mateix període. Això respon al fet que el Departament de Salut inclou directament les dades de les funeràries i, en canvi, el Ministeri fa més comprovacions respecte la informació que rep de les autonomies -per filtrar-ho al seu criteri, més restrictiu- i això provoca retards que, amb el temps, s'han d'anar resolent.
Per aquest motiu, les xifres de morts dels últims set dies que ofereix el Ministeri no concorden amb la diferència entre els morts acumulats un dia i els acumulats notificats set dies abans. Tot i això, en l'arxiu històric de morts, rectifica contínuament les dades antigues amb les comprovacions que fa posteriorment. De fet, el Departament de Salut també esmena contínuament les dades de contagis i morts de forma retrospectiva a causa dels retards en les notificacions, però en el seu cas les variacions respecte les donades inicialment són força menors i això -a més d'usar un criteri més fiable- permet seguir de forma més acurada l'evolució de la mortalitat provocada per la pandèmia en cada moment.
El punt actual
I en quin punt ens trobem ara? Agafant de referències aquestes dades del Departament, les de l'INE i el MoMo, observem en el gràfic inferior com actualment encara estem molt lluny del pic de morts de la primera onada, quan van arribar a haver-n'hi entre 2.648 i 3.132 en la pitjor setmana, segons la font. El Ministeri, en canvi, només va computar-ne 1.305 en la pitjor setmana de primavera. Actualment, n'hi hauria hagut menys de 400 en l'última setmana amb dades.
Així mateix, MoMo identifica cinc períodes d'excés de mortalitat concrets durant la pandèmia, a Catalunya, els quals són un conjunt de dos o més dies consecutius en què el nombre de defuncions supera el llindar alt de morts esperades. Això hauria ocorregut durant la primera onada, entre el 13 de març i el 8 de maig (11.922 morts de més), els dies 21 i 22 de maig (69 morts), del 8 al 28 d'agost (476 morts), del 9 al 12 de setembre (94 morts) i del 6 al 31 d'octubre (1.144 morts), l'actual sonada onada que, en futurs informes del MoMo, segurament allargarà el període.
I quin és el perfil dels morts per coronavirus a Catalunya? Atenent a l'excés de mortalitat, la pandèmia afecta sobretot a gent de 75 anys i més. Tal com s'observa en el gràfic inferior, el MoMo identifica -només en els cinc períodes acreditats d'excés- fins a 11.474 defuncions d'aquestes edats, per tan sols 762 de menors de 65 anys i 1.576 d'entre 65 i 74. Pel que fa a l'INE, hi ha hagut aquests anys, des del març, 12.559 morts més de 75 o més anys que la mitjana dels deu anys anteriors, així com 1.092 més de menys de 65 anys i 1.894, d'entre 65 i 74.