El quiosc de premsa, com era conegut antigament, està en perill d'extinció. Els establiments estan patint una transformació total en el seu model de negoci incorporant nous productes com menjar i cafè o altres begudes. No obstant això, a Barcelona encara es poden trobar quioscos que aconsegueixen tenir un negoci sostenible venent gairebé només premsa en paper i revistes o magazins.
La capital catalana disposa actualment de 287 quioscos instal·lats a la via pública, 51 menys que l’any 2018, dels quals 253 tenen una adjudicació vigent. La nova regulació aprovada per l'Ajuntament permet reduir el percentatge de l'establiment dedicat a la premsa fins al 51% i, en aquest sentit, incorporar més varietat de productes com menjar i begudes, a part de tota mena de souvenirs pels turistes. Ara bé, tot i el gran canvi de suport del paper al digital, que ha obligat a repensar l'oferta en la majoria d'emplaçaments, n'hi ha que aguanten assegurant que tenen suficients ingressos per tirar endavant.
El Quiosc de Mandri n'és un clar exemple. Situat al barri de la Bonanova, és una referència per la seva gent. Es tracta d'un dels pocs quioscos que encara avui en dia es mantenen ferms als orígens. Un establiment en què la premsa ocupa gairebé la totalitat de la seva oferta. En Barcos fa trenta anys que és propietari del local, que anteriorment s'encarregava d'una papereria. Tot i que abans es venien molts diaris i revistes, en el seu negoci explica que "el malalt es manté estable", referint-se a la premsa en paper. És més, estan convençuts de seguir amb aquest model de venda per molt més temps i assegura a Nació que "no volen vendre ni cafè ni menjar". De fet, just al costat hi ha ubicat un bar.
Una de les seves claus recau en la seva localització. Ubicat al carrer de Mandri 19, es troba en una zona residencial amb un alt nombre de persones grans, les encarregades de mantenir viu el quiosc. En aquest sentit, ens explica que diàriament la gent s'acosta a comprar el seu diari preferit o la seva revista especialitzada. Alhora, afirma que si alguna cosa els caracteritza és que "aquí pots trobar qualsevol diari o revista que en altres indrets segurament no tenen". També hi té cabuda un públic infantil fidel com a petit complement. Es tracta d'una part dedicada a cromos de futbol o altres temàtiques i figures de jocs, videojocs o pel·lícules i sèries que, com comenta el quiosquer, "sempre tenen demanda i atrauen moltes famílies de la zona amb la canalla".
En l'encreuament entre Floridablanca i el Carrer Viladomat hi ha un quiosc endinsat en un bloc de pisos. Un emplaçament amb més de quaranta anys d'història. El dependent, que hi és des de fa tres, explica que mantenen l'essència del quiosc, però que hi afegeixen altres coses. La majoria de l'oferta està dedicada a la premsa, però recentment han introduït petites quantitats de productes com motxilles o joguines per a nens i nenes. Tot i això, la venda principal continua essent la de sempre, tota mena de diaris i revistes. Com ells, són molts els que disposen d'una oferta variada de cromos col·leccionables, un apartat històricament relacionat amb els quioscos. Ara bé, tant cafè com menjar, de moment no en venen.
Tot i aquesta realitat paral·lela en zones menys cèntriques, la majoria dels quioscos de la ciutat s'han adaptat a la nova regulació, ja que coincideixen que els diaris no abasteixen un negoci econòmicament. Els quiosquers de Plaça Catalunya consultats per Nació afirmen que "la premsa es compra poc i només per part de la gent gran que ho fa habitualment". La gran majoria de les vendes s’atribueixen a souvenirs com postals, tasses, imants, secundat per l’oferta d’aigua i refrescos o algun aliment envasat. Aquesta és la seva font principal d'ingressos propiciada per un turisme atroç. És més, el treballador del Quiosc Rivadeneira lamenta que actualment de tota la premsa que els arriba, "només en venem el 50%".
Aquest és un dels 13 quioscos del centre de Barcelona que té en propietat el Col·legi de Periodistes. Martí Calsapeu, encarregat de la gestió dels establiments, comenta que "tot i haver-nos adaptat a la nova regulació, volem mantenir la premsa com a tret identitari". Des de la seva posició són conscients que han de defensar i vetllar per la continuïtat de la premsa en paper. En aquest sentit, assegura que la venda de diaris i revistes és un volum significatiu i la meitat dels ingressos de l’establiment venen d’aquesta part de l’oferta. "La premsa en paper és un negoci que durarà molts anys", afegeix davant el futur incert que s'ha establert.
En els últims anys han aparegut noves propostes disruptives en què es combinen cafè i diaris. El seu objectiu és mantenir viu el quiosc de premsa, però d'una forma més moderna i atractiva amb altres al·licients. Un d'ells és el Barukh Coffee, que es denomina com un local especialitzat en cafè, diaris i magazins. En Fabian és l'encarregat des de fa sis mesos, tot i que l'establiment porta obert gairebé tres anys. "La majoria de la gent, quan hi va, compra tant un cafè com un exemplar de premsa", explica a Nació. En aquest sentit, confirma que, fins al moment, és un negoci rendible amb un consum de premsa estable que agrupa residents de la zona, treballadors i turistes.
Però els turistes no arriben a tota la ciutat. Al barri de les Tres Torres hi ha un quiosc amb molta història. En Daniel, una persona d'edat avançada, n'és el propietari des de fa 21 anys i assegura que "la venda de premsa va baixant". Per a ell és un maldecap constant haver d'enginyar-se-les per treure nous productes. Recentment, per exemple, ha incorporat carregadors de mòbils. Mentre ho explica, el veterà venedor recorda vells temps: "Abans només es venia premsa, no t'havies de preocupar per afegir altres productes, no calia". Ara bé, testimoni de l'evolució del negoci amb el pas dels anys, no augura un bon futur al sector: "Arribarà el dia en què la premsa en paper desaparegui per complet, és un hàbit que no ha passat a les noves generacions".