31
de maig
de
2020, 14:26
Actualitzat:
21:19h
El president espanyol, Pedro Sánchez, ha assegurat que l'estat d'alarma ha estat l'instrument que ha permès combatre amb eficàcia el coronavirus, i n'ha defensat la vigència. Ha comparegut a la Moncloa després de la conferència de presidents per afirmar que és necessària una última i definitiva pròrroga de l'estat d'alarma, que serà molt més lleuger. En el transcurs de la trobada, el president Quim Torra li ha manifestat el rebuig de la Generalitat a una nova pròrroga.
Ha informat que després del 8 de juny, quan més de la meitat de l'estat estarà en fase 3, la màxima autoritat en la gestió de la crisi ja correspondrà als presidents autonòmics. "Es passarà de la cogovernança a la governança plena de les comunitats autònomes", ha expressat Sánchez.
Preguntat per la possible recuperació de la taula de negociació amb la Generalitat el mes de juliol, Pedro Sánchez ha dit que el govern espanyol reprendrà "els seus compromisos d'investidura" l'abans possible, i que si és factible que sigui el mes de juliol, així es farà, emmarcant-lo en un marc de "normalitat". Aquest diumenge, en el marc de les converses entre el govern espanyol i ERC, el vicepresident Pere Aragonès ha anunciat que la taula de negociació amb l'Estat es posaria en marxa a començaments de juliol. Un tema que no apareix, però, en el text del document subscrit per Esquerra i l'executiu espanyol sobre la nova pròrroga de l'estat d'alarma.
Sánchez ha fet dos elogis explícits, un al doctor Fernando Simón, un "servidor públic", de qui ha dit que ha suportat les crítiques dels "més ignorants" i que s'ha mantingut sempre en una actitud de màxima professionalitat. També ha lloat la gestió del ministre Salvador Illa, de qui ha subratllat que mai ha caigut en provocacions. Ha advertit contra "el virus de la provocació".
El líder socialista ha destacat l'aprovació de l'ingrés mínim vital i s'ha proposat com a prioritat del seu govern "eradicar la pobresa". Ha recordat el compromís de l'executiu amb els objectius de desenvolupament de les Nacions Unides i ha reconegut que la taxa de pobresa a l'estat espanyol és de les majors de la UE.
Però, malgrat que s'està aturant la pandèmia, no hi ha marge pel relaxament. "La responsabilitat individual és fonamental per defensar la salut pública", ha dit, tot recordant que només a l'estat de Nova York hi ha més víctimes que a tot l'estat espanyol. Ha demanat "prudència i respecte a les regles sanitàries".
El president espanyol ha destacat el compromís de la UE per respondre a la crisi amb una política agosarada, tot reblant que els eu govern s'ha referit a la necessitat d'una mena de Pla Marshall com el que es va aplicar després de la Segona Guerra Mundial. Aquest cop, ha dit, "Europa ha de salvar Europa".
Sánchez ha fet una referència a la situació de Nissan i ha anunciat que en un proper consell de ministres, l'executiu aprovarà un pla de reconstrucció de l'automoció, que inclourà un projecte de renovació del parc de vehicles, la inversió i estímul d'una major competitivitat, una millor fiscalitat, suport a la liquidesa i finançament de les empreses, i mesures d'àmbit laboral. Ha afegit que en paral·lel s'engegarà un pla estratègic de suport integral al sector, així com una política de suport a l'hidrogen verd.
L'abstenció d'ERC i el sí del PNB
La compareixença de Pedro Sánchez s'ha produït poques hores després de l'acord del govern espanyol amb el PNB perquè aprovi la pròrroga de l'estat d'alarma i amb ERC per abstenir-se, a condició que la Generalitat recuperi gradualment les competències. El 3 de juny, el Congrés votarà una sisena pròrroga -i darrera- de l'estat d'alarma perquè sigui vigent 15 dies més, fins al 21 de juny.
A canvi, la Generalitat recuperarà les competències quan cadascuna de les regions entrin en la fase 3, pas previ a l'anomenada "nova normalitat". L'acord va ser teixit amb discreció per Sánchez i el vicepresident del Govern, Pere Aragonès. Segons el document signat pels dos partits, la Generalitat serà l'autoritat competent en les regions que assoleixin la fase 3 i pilotarà les mesures a partir d'aquell moment, a excepció d'aquelles que tinguin a veure amb la llibertat de circulació. La lletra petita de l'acord detalla que la superació de la desescalada i, per tant, la sortida de la fase 3 es podrà "proposar" -que no decidir- des de les autonomies.
Aquest diumenge, en el marc de les converses entre el govern espanyol i ERC, el vicepresident Pere Aragonès ha anunciat que la taula de negociació amb l'Estat es posarà en marxa a començaments de juliol. Un tema que no apareix, però, en el text del document subscrit per Esquerra i l'executiu espanyol sobre la nova pròrroga de l'estat d'alarma.
Més enllà de l'estat d'alarma, els republicans també van assolir de la Moncloa el reconeixement de la capacitat de les autonomies per participar de la gestió dels fons europeus de reconstrucció. Entre els punts d'entesa s'inclou també el compromís del govern espanyol, "sempre que sigui possible", de prioritzar altres mesures alternatives a l'estat d'alarma en cas de futurs rebrots i de desvincular-ne les mesures econòmiques i socials que es prenguin.
El retorn de les competències ha estat la principal reclamació de la Generalitat des de l'inici de l'estat d'alarma, quan es va imposar el comandament únic per gestionar la crisi sanitària.
Un altre punt de l'acord és que s'analitzaran reformes legals tant de la llei que regula l'estat d'alarma, excepció i setge com la de salut pública per poder garantir la "cogovernança de les comunitats autònomes i incrementar la protecció dels drets fonamentals i les llibertats ciutadanes".
Ha informat que després del 8 de juny, quan més de la meitat de l'estat estarà en fase 3, la màxima autoritat en la gestió de la crisi ja correspondrà als presidents autonòmics. "Es passarà de la cogovernança a la governança plena de les comunitats autònomes", ha expressat Sánchez.
Preguntat per la possible recuperació de la taula de negociació amb la Generalitat el mes de juliol, Pedro Sánchez ha dit que el govern espanyol reprendrà "els seus compromisos d'investidura" l'abans possible, i que si és factible que sigui el mes de juliol, així es farà, emmarcant-lo en un marc de "normalitat". Aquest diumenge, en el marc de les converses entre el govern espanyol i ERC, el vicepresident Pere Aragonès ha anunciat que la taula de negociació amb l'Estat es posaria en marxa a començaments de juliol. Un tema que no apareix, però, en el text del document subscrit per Esquerra i l'executiu espanyol sobre la nova pròrroga de l'estat d'alarma.
Sánchez ha fet dos elogis explícits, un al doctor Fernando Simón, un "servidor públic", de qui ha dit que ha suportat les crítiques dels "més ignorants" i que s'ha mantingut sempre en una actitud de màxima professionalitat. També ha lloat la gestió del ministre Salvador Illa, de qui ha subratllat que mai ha caigut en provocacions. Ha advertit contra "el virus de la provocació".
El líder socialista ha destacat l'aprovació de l'ingrés mínim vital i s'ha proposat com a prioritat del seu govern "eradicar la pobresa". Ha recordat el compromís de l'executiu amb els objectius de desenvolupament de les Nacions Unides i ha reconegut que la taxa de pobresa a l'estat espanyol és de les majors de la UE.
Però, malgrat que s'està aturant la pandèmia, no hi ha marge pel relaxament. "La responsabilitat individual és fonamental per defensar la salut pública", ha dit, tot recordant que només a l'estat de Nova York hi ha més víctimes que a tot l'estat espanyol. Ha demanat "prudència i respecte a les regles sanitàries".
El president espanyol ha destacat el compromís de la UE per respondre a la crisi amb una política agosarada, tot reblant que els eu govern s'ha referit a la necessitat d'una mena de Pla Marshall com el que es va aplicar després de la Segona Guerra Mundial. Aquest cop, ha dit, "Europa ha de salvar Europa".
Sánchez ha fet una referència a la situació de Nissan i ha anunciat que en un proper consell de ministres, l'executiu aprovarà un pla de reconstrucció de l'automoció, que inclourà un projecte de renovació del parc de vehicles, la inversió i estímul d'una major competitivitat, una millor fiscalitat, suport a la liquidesa i finançament de les empreses, i mesures d'àmbit laboral. Ha afegit que en paral·lel s'engegarà un pla estratègic de suport integral al sector, així com una política de suport a l'hidrogen verd.
L'abstenció d'ERC i el sí del PNB
La compareixença de Pedro Sánchez s'ha produït poques hores després de l'acord del govern espanyol amb el PNB perquè aprovi la pròrroga de l'estat d'alarma i amb ERC per abstenir-se, a condició que la Generalitat recuperi gradualment les competències. El 3 de juny, el Congrés votarà una sisena pròrroga -i darrera- de l'estat d'alarma perquè sigui vigent 15 dies més, fins al 21 de juny.
A canvi, la Generalitat recuperarà les competències quan cadascuna de les regions entrin en la fase 3, pas previ a l'anomenada "nova normalitat". L'acord va ser teixit amb discreció per Sánchez i el vicepresident del Govern, Pere Aragonès. Segons el document signat pels dos partits, la Generalitat serà l'autoritat competent en les regions que assoleixin la fase 3 i pilotarà les mesures a partir d'aquell moment, a excepció d'aquelles que tinguin a veure amb la llibertat de circulació. La lletra petita de l'acord detalla que la superació de la desescalada i, per tant, la sortida de la fase 3 es podrà "proposar" -que no decidir- des de les autonomies.
Aquest diumenge, en el marc de les converses entre el govern espanyol i ERC, el vicepresident Pere Aragonès ha anunciat que la taula de negociació amb l'Estat es posarà en marxa a començaments de juliol. Un tema que no apareix, però, en el text del document subscrit per Esquerra i l'executiu espanyol sobre la nova pròrroga de l'estat d'alarma.
Més enllà de l'estat d'alarma, els republicans també van assolir de la Moncloa el reconeixement de la capacitat de les autonomies per participar de la gestió dels fons europeus de reconstrucció. Entre els punts d'entesa s'inclou també el compromís del govern espanyol, "sempre que sigui possible", de prioritzar altres mesures alternatives a l'estat d'alarma en cas de futurs rebrots i de desvincular-ne les mesures econòmiques i socials que es prenguin.
El retorn de les competències ha estat la principal reclamació de la Generalitat des de l'inici de l'estat d'alarma, quan es va imposar el comandament únic per gestionar la crisi sanitària.
Un altre punt de l'acord és que s'analitzaran reformes legals tant de la llei que regula l'estat d'alarma, excepció i setge com la de salut pública per poder garantir la "cogovernança de les comunitats autònomes i incrementar la protecció dels drets fonamentals i les llibertats ciutadanes".