23
de setembre
del
2023
La història de l'Aràbia Saudita amb Telefónica, el gegant espanyol de les telecomunicacions, és una història de poder. Els seus protagonistes són un fons sobirà del país del Golf carregat de milions, una empresa completament puntal per als interessos estratègics d'Espanya i un govern interí que ha d'autoritzar una compra, gestada en secret, que té importants derivades financeres i geopolítiques. Com en tota partida de pòquer -aquesta operació també ho és-, cada jugador té les seves cartes. Algunes, ja les hem vist, altres les podem intuir i de les de més enllà, segurament, no en tenim ni la més remota idea.
"A vegades has d'escollir. Filtres una informació i veus com respira? O directament l'executes i prens decisions més tard? Jo crec que aquest cas ha estat una combinació de totes dues", comenta a Nació el doctor en dret mercantil de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Jorge Miquel Rodríguez. A començaments d'aquest setembre el principal operador de l'Aràbia Saudita, el grup STC, comprava el 9,9% de Telefónica, un percentatge dividit en dos paquets d'accions: primer el 4,9 i després el 5%. Recordeu els números perquè són importants. Res és casual i cada xifra ha estat seleccionada amb lupa analitzant totes les derivades legals per un dels principals bancs d'inversions del món, Morgan Stanley. I és que si en comptes del 9,9% hagués estat el 10%, la compra estaria subjecte a molts més controls per part del govern espanyol.
A més a més, recentment Morgan Stanley hauria notificat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que ha adquirit un 2,88% de la companyia, amb la qual cosa si sumem les accions d'STC i les seves, ara totes dues entitats aconseguirien un 12,78%. Que treballin conjuntament és una possibilitat a tenir en compte per a l'executiu de Pedro Sánchez, que és qui haurà de decidir si autoritza o no l'operació. La resposta pot arribar en les pròximes setmanes, a molt estirar mesos, segons afirmen diverses fonts.
És fàcil, però, fer-ho? Segons explica l'especialista Javier Amorós, del bufet Brugueras & Garcia Bragado, a aquest diari el govern té "carta blanca" per prohibir el segon paquet d'accions, ja que més enllà de l'escut antiopas, la llei 18/1992, així com a l'article 7 de la llei 19/2003 ajuden a defensar de manera "oberta" i "discrecional" la prohibició d'una compra sempre que aquesta interfereixi en temes com, per exemple, la seguretat nacional. No obstant això, la Moncloa ha d'anar amb peus de plom si es decanta per aquesta opció pels possibles plets que se'n podrien derivar, apunta.
Per aquest motiu, el govern espanyol tracta l'operació com una qüestió d'Estat. "Tot el sistema de comunicacions de la defensa espanyola és de Telefónica i això és alt secret. Té molt risc i aquesta és la justificació que podria tirar enrere una part de l'operació", vaticina Amorós. L'expert apunta, però, un contrapunt a la negativa: "L'executiu té por que si no la justifica molt bé, els inversors no vegin amb bons ulls altres compres que s'estiguin plantejant fer a Espanya", vaticina. Una altra possibilitat seria que l'Estat acceptés l'operació, però amb condicions per garantir l'estabilitat de la companyia: "Que diguin que la seva intenció no és controlar Telefónica no té valor. Si els autoritzen les accions, ja són dins i entre ells i Morgan Stanley poden tenir molt poder", rebla Amorós. "Tot acaba sent política, ha passat amb Ferrovial, Celsa...", reflexiona l'especialista.
Els analistes consultats per Nació també apunten la similitud del cas amb Vodafone, una societat que opera a la borsa anglesa. En el seu moment, un fons sobirà dels Emirats Àrabs va fer el mateix que STC. Va entrar a la companyia, però assegurant que no en volia prendre el control, que només era un inversor i vetllaria pels seus diners. Poc més tard, va canviar el consell d'administració, de delegats, amb l'objectiu d'esprémer l'empresa al màxim, i el seu valor va anar baixant notablement. El govern espanyol ara tindria por que passi el mateix, i és que la història és calcada.
Aquesta, però, és només una ànima dins del govern espanyol. L'altra l'encarna la ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, que defensa que no hi ha cap il·legalitat en l'operació i que tot és "formalment correcte". A través de la premsa, Calviño va donar a entendre que l'executiu abraça les inversions estrangeres, ja que representen una oportunitat perquè les empreses estatals continuïn creixent internacionalment. "Espanya és un país seriós", va proclamar.
Si finalment l'executiu de Sánchez nega la compra àrab el cas pot arribar, en última instància, a organismes europeus, com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Per a Amorós, però, formar part de la Unió Europea (UE), en un món com el que ens movem, "és una garantia". I és que darrere del govern espanyol, està la comunitat, que podria al·legar una vulneració del dret comunitari per evitar que una companyia aliena al mercat europeu controli una empresa del continent.
Si el cas s'acaba enquistant als tribunals, Rodríguez apunta que es podria donar la circumstància que ja no interessi a STC. "És molt lent i a vegades prefereixen anar per una altra inversió. Juguem amb moltes variables de posicionament tàctic", apunta l'especialista, que també creu que si, finalment, la justícia europea els dona la raó, però amb condicions -escenari que ja s'ha produït- podria passar que els mateixos accionistes de l'empresa també optin per fer marxa enrere. "A més a més, el cas podria arribar a fer un gir radical amb la irrupció d'un nou govern a l'Estat", assenyala l'especialista, obrint -encara- un nou front.
L'investigador de geopolítica global i seguretat del CIDOB, Víctor Bruguete, afirma a Nació que l'Aràbia Saudita està reconfigurant el seu mapa d'amistats. En aquest plantejament s'emmarcaria la compra de Telefónica, que forma part del Visió 2030, el pla de blanquejament del president de la federació saudita, Faisal Bin Bandar. El règim vol tapar les seves constants violacions de drets humans injectant diners en una bona varietat de sectors d'arreu del món: banca, esports, videojocs... A Telefónica, els àrabs han trobat un sector en què els és fàcil entrar i poden operar relativament a baix cost. Si la Moncloa acaba vetant aquest 5% de l'operació, una de les derivades és que també hi ha negocis espanyols a l'Aràbia -per exemple l'AVE a la Meca- que podrien tenir menys probabilitat d'aconseguir un contracte o quotes d'exportació al país. "En general, tenim una bona relació amb els saudites i és clau mirar d'equilibrar l'interès estratègic", assenyala l'especialista.
Amb tot, Bruguete considera que amb la compra de Telefónica STC també està fent una ofensiva diplomàtica. "Si l'acceptés, no deixes d'estar blanquejant-los perquè treus del focus determinats temes interns que generaven incomoditat a escala internacional. És veritat que han fet avenços, però s'ha de ser conscient del punt de partida"- En aquest joc complex és on entra l'operació de Telefónica. Ara, a Espanya li toca moure fitxa i decidir on i amb qui es posiciona. I això, també és difícil d'argumentar.
"A vegades has d'escollir. Filtres una informació i veus com respira? O directament l'executes i prens decisions més tard? Jo crec que aquest cas ha estat una combinació de totes dues", comenta a Nació el doctor en dret mercantil de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Jorge Miquel Rodríguez. A començaments d'aquest setembre el principal operador de l'Aràbia Saudita, el grup STC, comprava el 9,9% de Telefónica, un percentatge dividit en dos paquets d'accions: primer el 4,9 i després el 5%. Recordeu els números perquè són importants. Res és casual i cada xifra ha estat seleccionada amb lupa analitzant totes les derivades legals per un dels principals bancs d'inversions del món, Morgan Stanley. I és que si en comptes del 9,9% hagués estat el 10%, la compra estaria subjecte a molts més controls per part del govern espanyol.
A més a més, recentment Morgan Stanley hauria notificat a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) que ha adquirit un 2,88% de la companyia, amb la qual cosa si sumem les accions d'STC i les seves, ara totes dues entitats aconseguirien un 12,78%. Que treballin conjuntament és una possibilitat a tenir en compte per a l'executiu de Pedro Sánchez, que és qui haurà de decidir si autoritza o no l'operació. La resposta pot arribar en les pròximes setmanes, a molt estirar mesos, segons afirmen diverses fonts.
Instruments legals per emparar el veto
A conseqüència de la Covid, el mercat financer va caure i els països europeus van legislar per evitar que en una situació de feblesa econòmica com la que vivíem, vingués un inversor estranger i pogués controlar una companyia puntal del país. En el cas espanyol, l'executiu va fer canvis importants en el conegut com a escut antiopas. Concretament, va posar l'obligació que si l'empresa en què es compraven accions estava relacionada amb el sector de la Defensa, com és el cas, i se'n comprava més d'un 5%, l'obligació del comprador era notificar-ho i el govern, en última instància, es reservava la possibilitat de vetar l'operació.És fàcil, però, fer-ho? Segons explica l'especialista Javier Amorós, del bufet Brugueras & Garcia Bragado, a aquest diari el govern té "carta blanca" per prohibir el segon paquet d'accions, ja que més enllà de l'escut antiopas, la llei 18/1992, així com a l'article 7 de la llei 19/2003 ajuden a defensar de manera "oberta" i "discrecional" la prohibició d'una compra sempre que aquesta interfereixi en temes com, per exemple, la seguretat nacional. No obstant això, la Moncloa ha d'anar amb peus de plom si es decanta per aquesta opció pels possibles plets que se'n podrien derivar, apunta.
De què té por, Espanya?
STC té ara milions de dades confidencials a l'Estat, és propietària d'infraestructures clau per a les telecomunicacions i té nombrosos contractes amb l'administració pública. L'operadora és la sòcia tecnològica del Ministeri de Defensa per al desplegament de les xarxes 5G de les Forces Armades -contracte que es va formalitzar quan els saudites compraven accions en secret a Telefónica-, instal·larà la nova xarxa de telecomunicacions del ministeri i implantarà l'escola d'operacions en ciberdefensa. STC també col·labora en una dotzena d'iniciatives més amb el departament dirigit per Margarita Robles.Per aquest motiu, el govern espanyol tracta l'operació com una qüestió d'Estat. "Tot el sistema de comunicacions de la defensa espanyola és de Telefónica i això és alt secret. Té molt risc i aquesta és la justificació que podria tirar enrere una part de l'operació", vaticina Amorós. L'expert apunta, però, un contrapunt a la negativa: "L'executiu té por que si no la justifica molt bé, els inversors no vegin amb bons ulls altres compres que s'estiguin plantejant fer a Espanya", vaticina. Una altra possibilitat seria que l'Estat acceptés l'operació, però amb condicions per garantir l'estabilitat de la companyia: "Que diguin que la seva intenció no és controlar Telefónica no té valor. Si els autoritzen les accions, ja són dins i entre ells i Morgan Stanley poden tenir molt poder", rebla Amorós. "Tot acaba sent política, ha passat amb Ferrovial, Celsa...", reflexiona l'especialista.
Els analistes consultats per Nació també apunten la similitud del cas amb Vodafone, una societat que opera a la borsa anglesa. En el seu moment, un fons sobirà dels Emirats Àrabs va fer el mateix que STC. Va entrar a la companyia, però assegurant que no en volia prendre el control, que només era un inversor i vetllaria pels seus diners. Poc més tard, va canviar el consell d'administració, de delegats, amb l'objectiu d'esprémer l'empresa al màxim, i el seu valor va anar baixant notablement. El govern espanyol ara tindria por que passi el mateix, i és que la història és calcada.
Divisió en el govern espanyol: qui té l'última paraula?
L'autorització del segon paquet de l'operació saudita passarà per diverses mans: la Direcció General d'Armament i Material de Defensa, la Junta d'Inversions Exteriors -formada, entre d'altres per representants del Centre Nacional d'Intel·ligència (CNI)-, i finalment el consell de ministres a proposta de Robles, que públicament ja ha expressat la seva negativa a aprovar la sol·licitud. Amb ella se situen veus de Sumar com les de la vicepresidenta segona, Yolanda Díaz, que consideren que s'ha de protegir Telefónica perquè és "patrimoni nacional", i no veuen amb bons ulls que l'Aràbia Saudita es pugui plantar en el consell d'administració i tingui accés a informació confidencial.Aquesta, però, és només una ànima dins del govern espanyol. L'altra l'encarna la ministra d'Assumptes Econòmics, Nadia Calviño, que defensa que no hi ha cap il·legalitat en l'operació i que tot és "formalment correcte". A través de la premsa, Calviño va donar a entendre que l'executiu abraça les inversions estrangeres, ja que representen una oportunitat perquè les empreses estatals continuïn creixent internacionalment. "Espanya és un país seriós", va proclamar.
Si finalment l'executiu de Sánchez nega la compra àrab el cas pot arribar, en última instància, a organismes europeus, com el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE). Per a Amorós, però, formar part de la Unió Europea (UE), en un món com el que ens movem, "és una garantia". I és que darrere del govern espanyol, està la comunitat, que podria al·legar una vulneració del dret comunitari per evitar que una companyia aliena al mercat europeu controli una empresa del continent.
Si el cas s'acaba enquistant als tribunals, Rodríguez apunta que es podria donar la circumstància que ja no interessi a STC. "És molt lent i a vegades prefereixen anar per una altra inversió. Juguem amb moltes variables de posicionament tàctic", apunta l'especialista, que també creu que si, finalment, la justícia europea els dona la raó, però amb condicions -escenari que ja s'ha produït- podria passar que els mateixos accionistes de l'empresa també optin per fer marxa enrere. "A més a més, el cas podria arribar a fer un gir radical amb la irrupció d'un nou govern a l'Estat", assenyala l'especialista, obrint -encara- un nou front.
De nou, una qüestió geopolítica
De Telefónica, n'estan pendents no només Espanya o la Unió Europea (UE), sinó també els seus aliats geoestratègics, com són els països en l'òrbita de l'OTAN. Tant von der Leyen com el secretari d'Estat dels Estats Units, Antony Blinken, han expressat recentment la necessitat d'aixecar alguns "murs comercials", unes declaracions còmplices que fan evident que la teleoperadora espanyola no només és crítica a l'Estat, sinó també per als estats membres i fins i tot per a altres aliats globals.L'investigador de geopolítica global i seguretat del CIDOB, Víctor Bruguete, afirma a Nació que l'Aràbia Saudita està reconfigurant el seu mapa d'amistats. En aquest plantejament s'emmarcaria la compra de Telefónica, que forma part del Visió 2030, el pla de blanquejament del president de la federació saudita, Faisal Bin Bandar. El règim vol tapar les seves constants violacions de drets humans injectant diners en una bona varietat de sectors d'arreu del món: banca, esports, videojocs... A Telefónica, els àrabs han trobat un sector en què els és fàcil entrar i poden operar relativament a baix cost. Si la Moncloa acaba vetant aquest 5% de l'operació, una de les derivades és que també hi ha negocis espanyols a l'Aràbia -per exemple l'AVE a la Meca- que podrien tenir menys probabilitat d'aconseguir un contracte o quotes d'exportació al país. "En general, tenim una bona relació amb els saudites i és clau mirar d'equilibrar l'interès estratègic", assenyala l'especialista.
Amb tot, Bruguete considera que amb la compra de Telefónica STC també està fent una ofensiva diplomàtica. "Si l'acceptés, no deixes d'estar blanquejant-los perquè treus del focus determinats temes interns que generaven incomoditat a escala internacional. És veritat que han fet avenços, però s'ha de ser conscient del punt de partida"- En aquest joc complex és on entra l'operació de Telefónica. Ara, a Espanya li toca moure fitxa i decidir on i amb qui es posiciona. I això, també és difícil d'argumentar.