13
d'abril
del
2023
Actualitzat
a les
20:31h
La junta d'accionistes de Ferrovial, la gran multinacional espanyola d'infraestructures, celebrada aquest dijous ha adoptat la decisió estratègica d'alt risc que tenia sobre la taula: la marxa de la companyia dirigida per Rafael del Pino Calvo-Sotelo de traslladar la seu a Amsterdam, als Països Baixos. Un moviment que ha trasbalsat la política espanyola. El govern de coalició, a contrapeu, va respondre a la iniciativa dela constructora amb irritació, mentre l'oposició de dretes ha tret la bandera de la llibertat d'empresa i ha aprofitat per carregar les tintes contra Pedro Sánchez i Yolanda Díaz.
El 28 de febrer passat, la direcció de Ferrovial va comunicar que proposaria a la junta d'accionistes el trasllat de la seu social de l'empresa als Països Baixos. Aquest dijous, l'organisme -com estava previst- ha avalat el plantejament, el més transcendental de la història de la companyia. Com s'ha arribat fins aquí? Quines són les claus que expliquen la voluntat de la cúpula de traslladar la seu fora d'Espanya?
Ferrovial és un exemple emblemàtic del gran capitalisme espanyol, format per grans companyies crescudes a l'escalf del franquisme, tan generós amb les nissagues que havien guanyat la Guerra Civil. Molts dels qui avui defensen de manera abrandada la llibertat d'empresa van enriquir-se gràcies a un sistema polític i econòmic tancat i corporativista. Així va fer els primers diners Luis del Pino i Moreno, fundador de l'empresa constructora i pare de l'actual president. Es movia bé pels passadissos oficials. Casat amb Ana María Calvo-Sotelo, neboda del polític ultraconservador José Calvo-Sotelo, assassinat el juliol de 1936 i proclamat protomàrtir per la dictadura. I germana de Leopoldo Calvo-Sotelo, president del govern durant la Transició.
El primer contracte sucós de Ferrovial va venir aviat, el 1952, subscrit amb Renfe per renovar les vies ferroviàries. Després en vindrien molts més. Perquè la companyia ha crescut en bona part gràcies a l'obra pública. Després vindrien les obres de carretera de la dècada delss eixanta, on l'empresa va sucar de valent. Després, la concessió d'autopistes, l'AVE Madrid-Sevilla i totes les infraestructures entorn els Jocs del 92 o l'Exposició de Sevilla. La darrera ha estat la concessió d'Adif per a la cobertura de les vies de rodalies de la línia R2 a Montcada.
Des de Ferrovial han al·legat la necessitat d'assegurar l'"estabilitat regulatòria", establint-se en uns Països Baixos on la prima de risc és més estable, la qual cosa suposa menys costos de finançament. Un objectiu definit és accedir a la cotització directa a la borsa nord-americana, gestió gens fàcil per a companyies europees. Euronext, la borsa d'Amsterdam, té un acord per cotitzar alhora amb el parquet dels EUA. El mecanisme per establir-s'hi és l'absorció de Ferrovial per la seva filial Ferrovial International, amb seu a Amsterdam, en un moment en què la major part de l'activitat de la companyia ja té lloc a l'exterior.
En la junta d'accionistes d'aquest dijous, Rafel del Pino s'ha fet fort en les motivacions de l'empresa. Ha al·legat que la legislació europea permet l'operació i que la major part de les que fa Ferrovial ja tenen lloc a l'exterior. Fins i tot s'ha permès assenyalar que la llibertat de decidir una seu forma part del propi projecte europeu. També ha reiterat que el canvi de seu "no és per motius fiscals" i que no suposarà un canvi substancial en l'aportació fiscal de la companyia a la hisenda espanyola.
Des de la Moncloa s'ha repetit aquests dies que no existeixen arguments econòmics que justifiquin l'operació, ja que es pot cotitzar a l'estat espanyol i als EUA, tot i que és un procediment inèdit. Els reguladors, com la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV) han reforçat els arguments de l'executiu negant l'existència d'una justificació econòmica. Des dels cercles governamentals s'ha insistit en què les veritables raons estan en les millors condicions fiscals que suposaria l'operació. La ministra d'Hisenda, María Jesús Montero, ha amenaçat amb sancions tributàries i ha dit que s'estudiarà si es tracta d'una maniobra per pagar menys impostos. A la Moncloa oloren el fons de l'operació i han apuntat al fet que la legislació holandesa assegura dividends més sucosos per als directius com Del Pino.
El PP ha vist en el cas de Ferrovial una oportunitat per atacar Pedro Sánchez i presentar la política del govern de coalició com un perill per a l'economia de mercat i l'emprenedoria. Alberto Núñez Feijóo ha afirmat que "mai" un govern havia afectat "tan negativament el prestigi dels empresaris", i ha tornat a carregar contra la política fiscal de l'executiu. El PP no deixa passar cap ocasió per mirar de desestabilitzar Sánchez i generar desconfiança sobre l'economia espanyola, malgrat que des de Brussel·les s'avala la direcció econòmica de Madrid.
L'actual president de Ferrovial és la segona generació familiar al capdavant de la companyia. Pel sou no es queixarà. L'any 2022 va guanyar 5,23 milions d'euros, un 16% més que l'exercici anterior. És considerat la tercera fortuna espanyola, darrera d'Amancio Ortega (Zara) i Juan Roig (Mercadona). El seu patrimoni es calcula entorn d'uns 3.800 milions d'euros. Home de caràcter difícil, els qui el coneixen parlen d'un directiu dur i inflexible en les negociacions.
La decisió de la junta d'accionistes estava cantada. Rafel del Pino controla directament el 20% de les accions. La seva germana María, un altre 8%, i el fons TCI un altre 7%, repartiment que convertia el bloc favorable al trasllat en favorit. També val a dir que la decisió ha generat divisions a la família. Leopoldo del Pino Calvo-Sotelo, un dels germans, discrepa de la decisió.
La decisió del fons Norges Bank de canviar la seva posició de rebuig al trasllat i afegir-se a la decisió de Del Pino ha suposat un gir favorable a la posició del president de la companyia. El fons noruec és el més gran dins del bloc dels petits accionistes de la constructora, amb un 1,49% de la companyia.
És entre els petits accionistes que ha anat covant-se una oposició més o menys sorda a la voluntat de Del Pino i els seus aliats a la junta d'accionistes. I és que en la lletra petita de l'operació hi ha un perill: la consultora Institutional Shareholder Services (ISS) ha recordat aquests dies que la legislació holandesa dona més avantatges pel que fa a dividends, i que alhora treu molt del seu poder als petits accionistes. Sense ser formalment un paradís fiscal, el règim econòmic dels Països Baixos beneficia els grans inversors i penalitza els petits.
És l'anomenat dret de separació, que permet als accionistes que discrepen d'una decisió estratègica de reclamar una compensació. Això ha fet que Ferrovial hagi proveït un fons de 500 milions d'euros per respondre als accionistes discrepants, que tindran un mes des de la junta d'avui per fer valer els seus drets. Si els minoritaris superen aquesta xifra, la decisió de trasllat es veuria anul·lada. Es calcula que això significaria que s'hi oposés un 2,60% del capital.
El debat obert entorn la decisió de Ferrovial planteja un tema apassionant que la societat haurà de dur a terme: quin és el model d'empresaris que es vol en una economia oberta? La família que dirigeix Ferrovial va crear la Fundació Rafael del Pino, que sol pregonar sobre els valors de l'economia del mercat i la responsabilitat social de l'empresa. Definir què entenen els empresaris per responsabilitat social és un tema crucial per avançar en un consens sobre l'emprenedoria que es vol quan es parla de nous models de creixement econòmic, sense qüestionar una economia de mercat però posant-la al servei de la comunitat.
El 28 de febrer passat, la direcció de Ferrovial va comunicar que proposaria a la junta d'accionistes el trasllat de la seu social de l'empresa als Països Baixos. Aquest dijous, l'organisme -com estava previst- ha avalat el plantejament, el més transcendental de la història de la companyia. Com s'ha arribat fins aquí? Quines són les claus que expliquen la voluntat de la cúpula de traslladar la seu fora d'Espanya?
1.- Quan va néixer i com va créixer Ferrovial?
Ferrovial és un exemple emblemàtic del gran capitalisme espanyol, format per grans companyies crescudes a l'escalf del franquisme, tan generós amb les nissagues que havien guanyat la Guerra Civil. Molts dels qui avui defensen de manera abrandada la llibertat d'empresa van enriquir-se gràcies a un sistema polític i econòmic tancat i corporativista. Així va fer els primers diners Luis del Pino i Moreno, fundador de l'empresa constructora i pare de l'actual president. Es movia bé pels passadissos oficials. Casat amb Ana María Calvo-Sotelo, neboda del polític ultraconservador José Calvo-Sotelo, assassinat el juliol de 1936 i proclamat protomàrtir per la dictadura. I germana de Leopoldo Calvo-Sotelo, president del govern durant la Transició. El primer contracte sucós de Ferrovial va venir aviat, el 1952, subscrit amb Renfe per renovar les vies ferroviàries. Després en vindrien molts més. Perquè la companyia ha crescut en bona part gràcies a l'obra pública. Després vindrien les obres de carretera de la dècada delss eixanta, on l'empresa va sucar de valent. Després, la concessió d'autopistes, l'AVE Madrid-Sevilla i totes les infraestructures entorn els Jocs del 92 o l'Exposició de Sevilla. La darrera ha estat la concessió d'Adif per a la cobertura de les vies de rodalies de la línia R2 a Montcada.
2.- Què argumenta la companyia?
Des de Ferrovial han al·legat la necessitat d'assegurar l'"estabilitat regulatòria", establint-se en uns Països Baixos on la prima de risc és més estable, la qual cosa suposa menys costos de finançament. Un objectiu definit és accedir a la cotització directa a la borsa nord-americana, gestió gens fàcil per a companyies europees. Euronext, la borsa d'Amsterdam, té un acord per cotitzar alhora amb el parquet dels EUA. El mecanisme per establir-s'hi és l'absorció de Ferrovial per la seva filial Ferrovial International, amb seu a Amsterdam, en un moment en què la major part de l'activitat de la companyia ja té lloc a l'exterior. En la junta d'accionistes d'aquest dijous, Rafel del Pino s'ha fet fort en les motivacions de l'empresa. Ha al·legat que la legislació europea permet l'operació i que la major part de les que fa Ferrovial ja tenen lloc a l'exterior. Fins i tot s'ha permès assenyalar que la llibertat de decidir una seu forma part del propi projecte europeu. També ha reiterat que el canvi de seu "no és per motius fiscals" i que no suposarà un canvi substancial en l'aportació fiscal de la companyia a la hisenda espanyola.