05
de setembre
del
2023
Actualitzat
el
07
de setembre
a les
10:16h
Una sentència del jutjat mercantil número 2 de Barcelona ha aprovat el pla de reestructuració de la companyia Celsaque defensaven els fons creditors, enfront del criteri dels propietaris, la família Rubiralta, que és a les portes de perdre el control de l'empresa, amb seu a Castellbisbal. Es tracta d'una notícia que depassa en molt l'àmbit de l'economia. Una gran empresa catalana és a punt de passar a mans d'un grup de creditors liderats pel Deutsche Bank (amb SPV, Cross Ocean, Sculptor, Golden Tree, Capital Group i Attestor) amb tots els interrogants que s'obren sobre la viabilitat de les plantes i els seus llocs de treball. Els mitjans esmenten també Goldman Sachs perquè hi era. Aquest estiu, però, va vendre el seu deute.
La realitat de Celsa és espectacular. És líder europeu en producció d'acer de baixes emissions i una empresa que cobreix tot el cicle productiu. Són 120 centres de treball, prop de 50 plantes, 30 d'elles a l'estat espanyol, amb prop de 5.000 treballadors a l'estat, que arriben a 30.000 comptant els llocs indirectes. Treballen amb 7.500 proveïdors, pimes la gran majoria. A Catalunya, és la primera empresa de capital 100% local en volum de facturació. Que els fons creditors puguin assaborir aquest pastís, just quan la reindustrialització s'ha situat al centre del discurs polític, indica les transformacions que s'estan produint en el teixit productiu. Aquí teniu algunes claus del que ha passat a Celsa.
La companyia de l'acer portava quinze anys complint amb els seus pressupostos. Però com expliquen fonts properes a Celsa, el sector de l'acer és una de les indústries més intensives pel que fa a inversió i requereix suport financer. L'empresa ha respost bé als embats de crisi i l'any 2022 va facturar 6.000 milions d'euros. Celsa havia pactat la reestructuració del finançament amb la banca l'any 2017, quan encara bategaven els efectes de la crisi del 2008. El 2020, amb la pandèmia, va veure reduïda de manera brusca la seva facturació en prop d'una tercera part. Ha de paralitzar el pagament dels crèdits.
Entre la reestructuració del finançament i la covid va passar una cosa: els bancs centrals van obligar les entitats financeres a desfer-se de crèdits refinançats o reestructurats. Per aquí van entrar els fons de creditors com Goldman Sachs, entre 2018 i 2019, fent-se amb el deute pel 20% del seu valor. En tots aquests anys, la companyia va mantenir al dia de pagament dels seus proveïdors, treballadors i obligacions fiscals.
A finals del 2020, Celsa va recórrer a l'ajuda de la SEPI per afrontar el deute. Reunia tots els requisits establerts: ser una empresa estratègica, que la necessitat de robustesa financera obeís clarament a la pandèmia i també una nítida capacitat de recuperació. La SEPI va avançar 550 milions, però va ser aleshores quan tot es va embolicar. Calia un acord dels creditors i els fons van adoptar una actitud intransigent.
Un punt clau ha estat la valoració de la companyia. Pels creditors, eren uns 2.400 milions, és a dir, una mica menys dels prop de 3.000 que s'ha donat com a xifra del deute. En realitat, es deuen 2.500 als fons, uns 500 són deute vinculant. Celsa valora la companyia entre 4.000 i 6.000 milions. Entre els creditors, cal consignar una excepció. Kutxabank, entitat basca -curiosament una entitat molt arrelada en el seu territori i amb vocació industrial-, s'ha desvinculat de la resta perquè considera que Celsa és viable i el seu valor és clarament superior al que diuen Goldman Sachs i els seus socis.
La nova llei concursal ha facilitat la victòria dels creditors, ja que permet que presentin al jutge un pla de reestructuració. És el que han fet davant del jutjat mercantil número 2, que dirigeix Álvaro Lobato i que ha donat la raó als fons. A Celsa acaten la sentència. Però en molts àmbits ha causat estupor que el text del jutge inclogui afirmacions amb una forta càrrega ideològica. En un moment donat, es proclama que "el mercat és i ha de ser l'únic àrbitre de la supervivència econòmica".
Francesc Rubiralta Rubió és el president de Celsa. Dos germans més són al consell, però és ell qui du el timó. Amb 46 anys, respon a un perfil peculiar d'empresari que cada dia va a les plantes de Castellbisbal, on veu entrar els camions amb la ferralla reconvertida en acer reciclat. Se'l presenta com a treballador incansable i de tracte humil i és d'una discreció extrema, heretada del pare, que va morir el 2010. Una memòria a la qual, segons expliquen persones properes, ara no vol fallar.
Quan va assumir la direcció de Celsa, a la mort del seu pare, Francesc Rubiralta va enviar un text al seu equip directiu -ho explica aquest article d'El Periódico-. Era una cita del president nord-americà Theodore Roosevelt, del 1910, just un segle abans: "El reconeixement pertany als homes que són a l'arena, amb els rostres embrutits de pols, suor i sang, els que perseveren, els que cometen errors, ja que no hi ha victòria sense ensopegada, no hi ha esforç sense defecte".
Entre els treballadors, hi ha temor. Qui pot agafar el poder a Celsa no és un competidor industrial, arrelat al territori. És una coalició de fons que tenen com a únic objectiu rendibilitzar guanys. Davant la situació i les incerteses, des dels sindicats CCOO i UGT a la patronal Foment del Treball, han sortit en defensa de la companyia. La darrera esperança està també en la llei, que atorga al govern espanyol el poder d'autoritzar, o no, l'operació. La llei 19/2003 ho deixa clar i a ella es remet l'empresa en el seu comunicat.
Dos capitalismes es troben cara a cara. La vella burgesia industrial, a peu de fàbrica, juga una batalla colossal enfront uns fons financers sense ànima ni bandera que desafien governs i territoris. Però si Celsa cau en les seves urpes, els discursos sobre la sobirania industrial perdran autoritat. Rubiralta lliura un pols formidable. Ja ho deia Theodore Roosevelt: "El lloc dels qui estan a l'arena mai estarà entre aquelles ànimes fredes i tímides que no coneixen ni victòria ni fracàs".
La realitat de Celsa és espectacular. És líder europeu en producció d'acer de baixes emissions i una empresa que cobreix tot el cicle productiu. Són 120 centres de treball, prop de 50 plantes, 30 d'elles a l'estat espanyol, amb prop de 5.000 treballadors a l'estat, que arriben a 30.000 comptant els llocs indirectes. Treballen amb 7.500 proveïdors, pimes la gran majoria. A Catalunya, és la primera empresa de capital 100% local en volum de facturació. Que els fons creditors puguin assaborir aquest pastís, just quan la reindustrialització s'ha situat al centre del discurs polític, indica les transformacions que s'estan produint en el teixit productiu. Aquí teniu algunes claus del que ha passat a Celsa.
Tot bé... fins a la pandèmia
La companyia de l'acer portava quinze anys complint amb els seus pressupostos. Però com expliquen fonts properes a Celsa, el sector de l'acer és una de les indústries més intensives pel que fa a inversió i requereix suport financer. L'empresa ha respost bé als embats de crisi i l'any 2022 va facturar 6.000 milions d'euros. Celsa havia pactat la reestructuració del finançament amb la banca l'any 2017, quan encara bategaven els efectes de la crisi del 2008. El 2020, amb la pandèmia, va veure reduïda de manera brusca la seva facturació en prop d'una tercera part. Ha de paralitzar el pagament dels crèdits.
Com s'ha arribat fins aquí
Entre la reestructuració del finançament i la covid va passar una cosa: els bancs centrals van obligar les entitats financeres a desfer-se de crèdits refinançats o reestructurats. Per aquí van entrar els fons de creditors com Goldman Sachs, entre 2018 i 2019, fent-se amb el deute pel 20% del seu valor. En tots aquests anys, la companyia va mantenir al dia de pagament dels seus proveïdors, treballadors i obligacions fiscals. A finals del 2020, Celsa va recórrer a l'ajuda de la SEPI per afrontar el deute. Reunia tots els requisits establerts: ser una empresa estratègica, que la necessitat de robustesa financera obeís clarament a la pandèmia i també una nítida capacitat de recuperació. La SEPI va avançar 550 milions, però va ser aleshores quan tot es va embolicar. Calia un acord dels creditors i els fons van adoptar una actitud intransigent.
Quant val una empresa com Celsa?
Un punt clau ha estat la valoració de la companyia. Pels creditors, eren uns 2.400 milions, és a dir, una mica menys dels prop de 3.000 que s'ha donat com a xifra del deute. En realitat, es deuen 2.500 als fons, uns 500 són deute vinculant. Celsa valora la companyia entre 4.000 i 6.000 milions. Entre els creditors, cal consignar una excepció. Kutxabank, entitat basca -curiosament una entitat molt arrelada en el seu territori i amb vocació industrial-, s'ha desvinculat de la resta perquè considera que Celsa és viable i el seu valor és clarament superior al que diuen Goldman Sachs i els seus socis.
Una sentència molt especial
La nova llei concursal ha facilitat la victòria dels creditors, ja que permet que presentin al jutge un pla de reestructuració. És el que han fet davant del jutjat mercantil número 2, que dirigeix Álvaro Lobato i que ha donat la raó als fons. A Celsa acaten la sentència. Però en molts àmbits ha causat estupor que el text del jutge inclogui afirmacions amb una forta càrrega ideològica. En un moment donat, es proclama que "el mercat és i ha de ser l'únic àrbitre de la supervivència econòmica".
Qui és Francesc Rubiralta?
Francesc Rubiralta Rubió és el president de Celsa. Dos germans més són al consell, però és ell qui du el timó. Amb 46 anys, respon a un perfil peculiar d'empresari que cada dia va a les plantes de Castellbisbal, on veu entrar els camions amb la ferralla reconvertida en acer reciclat. Se'l presenta com a treballador incansable i de tracte humil i és d'una discreció extrema, heretada del pare, que va morir el 2010. Una memòria a la qual, segons expliquen persones properes, ara no vol fallar. Quan va assumir la direcció de Celsa, a la mort del seu pare, Francesc Rubiralta va enviar un text al seu equip directiu -ho explica aquest article d'El Periódico-. Era una cita del president nord-americà Theodore Roosevelt, del 1910, just un segle abans: "El reconeixement pertany als homes que són a l'arena, amb els rostres embrutits de pols, suor i sang, els que perseveren, els que cometen errors, ja que no hi ha victòria sense ensopegada, no hi ha esforç sense defecte".
El poder polític: entre la feblesa i l'última esperança
Entre els treballadors, hi ha temor. Qui pot agafar el poder a Celsa no és un competidor industrial, arrelat al territori. És una coalició de fons que tenen com a únic objectiu rendibilitzar guanys. Davant la situació i les incerteses, des dels sindicats CCOO i UGT a la patronal Foment del Treball, han sortit en defensa de la companyia. La darrera esperança està també en la llei, que atorga al govern espanyol el poder d'autoritzar, o no, l'operació. La llei 19/2003 ho deixa clar i a ella es remet l'empresa en el seu comunicat.Dos capitalismes es troben cara a cara. La vella burgesia industrial, a peu de fàbrica, juga una batalla colossal enfront uns fons financers sense ànima ni bandera que desafien governs i territoris. Però si Celsa cau en les seves urpes, els discursos sobre la sobirania industrial perdran autoritat. Rubiralta lliura un pols formidable. Ja ho deia Theodore Roosevelt: "El lloc dels qui estan a l'arena mai estarà entre aquelles ànimes fredes i tímides que no coneixen ni victòria ni fracàs".