L'empresa que va comprar Marie Claire, For Men S.A., ha anunciat el tancament de la històrica empresa tèxtil i l'acomiadament de tota la plantilla. For Men, que va adquirir la marca l'estiu passat, ha resolt el contracte d'adquisició de la unitat productiva davant el manteniment de l'embargament dels comptes corrents a sol·licitud de l'administrador concursal de la firma.
Segons fonts de For Men, l'empresa es veu obligada a tramitar un acomiadament col·lectiu que afectarà la totalitat de la plantilla de la fàbrica de Vilafranca (Villafranca del Cid).
De forma cautelar, el Jutjat del Mercantil número 1 de Castelló va acordar l'embargament de tots els béns i drets que integren Marie Claire, segons va informar el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana. Una mesura que respon a la petició de l'administrador concursal, que va informar el jutjat que pretenia demandar For Men per l’impagament de la unitat productiva.
A més, For Men devia als treballadors els salaris de l’octubre, el novembre, el desembre i el gener, fet que va obligar els treballadors a agafar un permís retribuït indefinit. El comitè d'empresa va retraure la setmana passada al propietari Ángel Pio els incompliments i van lamentar no rebre "cap resposta".
De Lencería Eugenia de Montijo a Marie Claire
L'empresa va neixer l'any 1907 a mans de la familia Aznar, que va aprofitar la tradició tèxtil de Villafranca del Cid (Castelló), una localitat d'uns 2.200 habitants, per produir mitges. La dona de Celestino Aznar va donar nom al negoci, que en aquell primer moment es va anomenar Lencería Eugenia de Montijo.
L'ús de nous materials i la capacitat de caçar noves tendències va fer que durant els anys vuitanta la companyia arribés en el seu punt àlgid, coincidint amb el canvi de nom a Marie Claire. Es va convertir en la segona major productora de mitges d'Europa i van mantenir part de les seves instal·lacions a Villafranca del Cid.
Però a partir del 2005 res tornaria a ser el mateix. Amb l'amenaça de les exportacions asiàtiques, entre altres conjuntures, la família Aznar va deixar el consell d'administració de manera definitiva. De fet, l'empresa sobrevivia com podia amb ajudes públiques de la Generalitat Valenciana i de la Diputació de Castelló i a través de mesures com la reducció de la producció, un ERO i la disminució de la plantilla.