Són molts els dibuixants, caricaturistes i retratistes que treballen a la Rambla de Barcelona pintant records que després els turistes s'enduran als seus països un cop marxin de la ciutat. La situació laboral d'aquests dibuixants varia molt, ja que n'hi ha d'oficials i de suplents. Per aconseguir un lloc fix al passeig, s'ha d'obtenir una llicència, que l'Ajuntament de Barcelona reparteix a través d'un concurs públic. La Marcela té sort: és tota una pintora oficial. Això no li impedeix ser crítica amb el procés de selecció dels pintors.

"Soc pintora oficial, però no crec en això de ser suplent o oficial: o ets pintor o no ho ets", afirma contundent la dibuixant. "Entenc que hi hagi poques vacants, però no m'agrada que existeixin puntuacions que et diguin si vals més o menys", explica a NacióDigital.

Va arribar fa més de 25 anys de Buenos Aires i, de totes les ciutats on ha viscut, Barcelona és on s'ha sentit millor acollida. Va arribar amb només 20 anys. Havia guanyat un concurs de l'editorial Destino i, sense pensar-s'ho molt, i amb els nervis "a flor de pell" va decidir embarcar-se en aquesta "aventura".

Des de llavors, les ha vist de tots colors i explica que els dibuixants han viscut moments molt "desagradables" treballant a la Rambla. Mai cap tan terrorífic com l'atemptat del passat 27 d'agost que, per sort, ella no va presenciar. A poc a poc, la Rambla torna a la normalitat i els pintors a la seva feina.