El 33,3% dels casos de depressió entre la població activa espanyola, sigui ocupada o aturada, es pot atribuir a la precarietat laboral. Així ho conclou un article d'investigadors de la Universitat Pompeu Fabra (UPF). L'article s'ha publicat a la revista Public Health i analitza quin és l'impacte i el pes de la precarietat laboral en la depressió a l'Estat. A partir de dades extretes de la part espanyola de l'Enquesta Europea de Salut 2020, han conclòs que hi ha més risc de depressió entre les persones en situació de precarietat laboral i entre aquelles que estan a l'atur.
A més a més, a inferior classe social ocupacional, més elevada és la incidència de la depressió en el cas de les dones. Ajustant per sexe, edat i origen estrangers, els investigadors calculen que aproximadament el 15% dels casos de depressió entre la població ocupada i el 33,3% dels casos entre la població activa es poden atribuir a la precarietat laboral.
Els investigadors han subratllat que aquestes troballes posen de manifest el gran impacte de l'ocupació precària sobre la salut mental en la salut pública. Han afegit que proporcionen proves per estimar la càrrega econòmica vinculada a la salut mental relacionada amb l'ocupació i han destacat la necessitat de canvis i intervencions polítiques en l'àmbit dels mercats laborals i dels llocs de treball per mitigar-ne els efectes perjudicials.
Els investigadors participants són Joan Benach i Francesc Xavier Belvis, del Departament de Ciències Polítiques i Socials de la UPF; Ferran Muntané, del JHU-UPF Public Policy Center i la UPF Barcelona School of Management i Carles Muntaner, catedràtic de la Universitat de Toronto.