Les excavacions arqueològiques a Els Prats de Rei. Foto: Mar Martí Fa una setmana que un equip d'arqueòlegs excava una part del subsòl d'Els Prats de Rei (l'Anoia). Tot i fer 40 anys que se sap que aquest municipi anoienc té un important patrimoni arqueològic, des dels anys setanta, pràcticament no s'havia fet cap estudi. Ara, amb motiu de les obres a la xarxa de clavegueram, l'ajuntament ha sol·licitat una subvenció per fer una excavació. Segons ha explicat a l'ACN el director de les obres, Dídac Pàmies, fins ara s'han localitzat estructures d'època ibèrica, romana i medieval. Entre les troballes, hi ha dos sarcòfags dels segles IV i VI i també una quarantena d'esquelets que van entre els segles XVI i XVIII. El municipi va ser declarat Bé Cultural d'Interès Nacional (BCIN) i per aquest motiu totes les obres que es vulguin fer al terme municipal han d'estar supervisades per un arqueòleg.
Els encarregats de les obres d'excavació van fer una important troballa a mitjans de l'any passat, quan va sortir a la llum l'antiga muralla romana que envoltava la ciutat. Fins llavors, es coneixia l'existència del municipi romà 'Sigarra' (actualment els Prats de Rei), ja que es va localitzar una làpida romana que parla del 'Municipis Sigarrensis', però no s'havia trobat encara cap resta de la muralla que determinés que es tractava d'un nucli totalment urbanitzat i amb els elements habituals d'una ciutat romana.
Ara, s'ha començat la segona part de les excavacions. Pàmies, ha explicat que, malgrat que les excavacions encara no han finalitzat, poden dir que la zona excavada correspon a una necròpolis d'època tardoantiga. L'obertura d'una rasa per les obres de renovació del clavegueram, també ha permès localitzar altres restes com ara ceràmiques típiques de l'època ibèrica i ceràmica blava del segle XVII i d'influència francesa. Pel que fa a ceràmica d'època romana "fins ara n'hem trobat en comptagotes i fraccionada", ha detallat Pàmies.
L'objectiu de l'equip d'arqueòlegs és arribar a excavar fins que s'esgoti l'estratigrafia arqueològica, és a dir, fins arribar al nivell geològic i esgotar tota la seqüència cronològica. A partir d'aquí, ha dit Pàmies, "del material que en surt es fa un reportatge fotogràfic i es dibuixa per poder-ho estudiar amb deteniment".
L'alcalde del municipi, Francesc Duocastella, ha ressaltat la importància de documentar i estudiar totes les restes per "donar sentit a la nostra història". En aquest sentit, el batlle ha explicat que "tot quedarà documentat i algunes restes s'exposaran al Museu Municipal Josep Castellà i Real".
En total, l'Ajuntament ha rebut 1,2 milions d'euros provinents dels programes Viure al Poble de la Generalitat, ajuts de la Diputació de Barcelona i també del PUOSC. Els diners serviran per arranjar tot el nucli antic del poble -pavimentació, mobiliari urbà, senyalització, clavegueram i aigües- i també per fer les excavacions arqueològiques.
