11
de desembre
de
2016, 19:12
Actualitzat:
19:12h
Donald Trump encara no ha pres possessió del despatx oval de la Casa Blanca, però ja està tastant el primer plat que li serviran a Washington. La possible intervenció de la Rússia de Vladimir Putin en les eleccions nord-americanes amenaça d’enterbolir l’inici del seu mandat. L’Administració Obama ja va mostrar en el tram final de la campanya electoral el seu convenciment que Moscou hauria intervingut per afectar el procés electoral. Ara han estat fonts de la CIA les que semblen corroborar algun tipus de connexió russa per beneficiar Trump. Serveis propers al kremlin haurien piratejat correus de la campanya demòcrata i els haurien passat a Wikileaks.
Des que es va començar a especular amb la possibilitat d’una intervenció russa en la campanya, presumiblement per ajudar Donald Trump, el candidat republicà es va dedicar a ridiculitzar el tema, que va aparèixer fins i tot en els debats entre els dos aspirants. Ahir mateix, Trump va tornar a treure ferro a tota connexió de Moscou. Alhora, va aprofitar per burlar-se de la CIA, dient que eren els mateixos que havien localitzat armes de destrucció massiva a l’Iraq.
Un “amic” de Putin a Estat?
En aquest context de sospita, només faltava que qui apareix com a favorit per ser nomenat secretari d’Estat per Trump, Rex Tillerson, president de la petroliera Exxon Mobil, és conegut per la seva relació amb el president rus. Tillerson va ser convidat el 2008 al Fòrum Econòmic de Sant Petersburg, una mena de rèplica russa al Fòrum de Davos. Aleshores, la seva visió sobre Putin era crítica, però el directiu empresarial va canviar aviat de parer. Els acords estratègics entre Exxon i la russa Rosneft –participada per l’Estat de Putin- van convertir Tillerson en un home apreciat al Kremlin, que el va condecorar amb l’Orde de l’Amistat.
La notícia que el directiu d’Exxon podria dirigir la diplomàcia dels Estats Units ha alarmat amplis sectors. Ahir, un grup de senadors influents, els republicans John McCain i Lindsay Graham, i el demòcrata Chuck Schumer, van mostrar-se preocupats per la possible actuació de Rússia. McCain, figura molt respectada i excandidat a la presidència el 2008, va avançar que el procés de ratificació de Tillerson a la cambra alta seria delicat.
Malgrat el component presidencialista del sistema polític nord-americà, el cert és que la branca legislativa és també molt poderosa, i els principals nomenaments de l’Administració han de ser confirmats pel Senat. Això, que sovint és un tràmit, pot ser diferent en aquest cas. L’aparició conjunta d’un republicà com McCain i un demòcrata com Schumer, que serà el líder del partit al Senat la propera legislatura, és tot un avís al president electe.
Ningú sap fins a on arribarà aquesta sospita sobre el paper del Kremlin en les eleccions. Però dóna la sensació que els nombrosos enemics del magnat a Washington –que no són només els demòcrates- poden haver trobat un taló d’Aquil·les que doni molt de joc i pugui erosionar seriosament una presidència que encara no ha començat.
Des que es va començar a especular amb la possibilitat d’una intervenció russa en la campanya, presumiblement per ajudar Donald Trump, el candidat republicà es va dedicar a ridiculitzar el tema, que va aparèixer fins i tot en els debats entre els dos aspirants. Ahir mateix, Trump va tornar a treure ferro a tota connexió de Moscou. Alhora, va aprofitar per burlar-se de la CIA, dient que eren els mateixos que havien localitzat armes de destrucció massiva a l’Iraq.
Un “amic” de Putin a Estat?
En aquest context de sospita, només faltava que qui apareix com a favorit per ser nomenat secretari d’Estat per Trump, Rex Tillerson, president de la petroliera Exxon Mobil, és conegut per la seva relació amb el president rus. Tillerson va ser convidat el 2008 al Fòrum Econòmic de Sant Petersburg, una mena de rèplica russa al Fòrum de Davos. Aleshores, la seva visió sobre Putin era crítica, però el directiu empresarial va canviar aviat de parer. Els acords estratègics entre Exxon i la russa Rosneft –participada per l’Estat de Putin- van convertir Tillerson en un home apreciat al Kremlin, que el va condecorar amb l’Orde de l’Amistat.
La notícia que el directiu d’Exxon podria dirigir la diplomàcia dels Estats Units ha alarmat amplis sectors. Ahir, un grup de senadors influents, els republicans John McCain i Lindsay Graham, i el demòcrata Chuck Schumer, van mostrar-se preocupats per la possible actuació de Rússia. McCain, figura molt respectada i excandidat a la presidència el 2008, va avançar que el procés de ratificació de Tillerson a la cambra alta seria delicat.
Malgrat el component presidencialista del sistema polític nord-americà, el cert és que la branca legislativa és també molt poderosa, i els principals nomenaments de l’Administració han de ser confirmats pel Senat. Això, que sovint és un tràmit, pot ser diferent en aquest cas. L’aparició conjunta d’un republicà com McCain i un demòcrata com Schumer, que serà el líder del partit al Senat la propera legislatura, és tot un avís al president electe.
Ningú sap fins a on arribarà aquesta sospita sobre el paper del Kremlin en les eleccions. Però dóna la sensació que els nombrosos enemics del magnat a Washington –que no són només els demòcrates- poden haver trobat un taló d’Aquil·les que doni molt de joc i pugui erosionar seriosament una presidència que encara no ha començat.