Tusquets, mig segle, vida eterna

Ni una dolorosa ciàtica és capaç de deixar fora de combat Óscar Tusquets. Costa d’imaginar l’impediment que el fes perdre’s la festa del cinquanta aniversari de l’editorial que porta el seu nom. Així doncs, s’ha d’ajudar d’una cadira de rodes però per al photocall es posa dempeus. L’esforç s’ho val, la foto és amb Beatriz de Moura, amb qui va fundar Tusquets Editores quan tots dos eren marit i muller, corria l’any 1969 i junts representaven el fulgor del temps esplendorós de la Gauche Divine. Va ser quan De Moura va decidir marxar de l’Editorial Lumen d’Esther Tusquets –la seva cunyada- i emprendre un nou camí.

És realment bonic veure’ls junts mig segle després. La seva aventura matrimonial ja fa molts anys que va finir. Però són grans amics i avui poden ensenyar al món que aquella fundació ha sigut fecunda. I tant que sí: Milan Kundera, Woody Allen, John Irving, Haruki Murakami, Albert Camus, Marguerite Duras, Juan Marsé, Carlos Barral, el Marquès de Sade, la bomba de Soldados de Salamina, tota la carrera d’Almudena Grandes... El seu catàleg és una barbaritat. Alguns dels autors més fidels de Tusquets són a la festa de la Torre dels Lleons d’Esplugues, el lloc que l’editorial ha triat per la celebració.

Tots volen saludar, abraçar i felicitar Beatriz de Moura, l’ànima de la casa, la gran protagonista, la persona que l’ha fet créixer i que té paraules d’agraïment tant pel comandant actual, Juan Cerezo, com per tres persones fonamentals en la seva vida. Els seus dos marits, Tusquets i Toni López Lamadrid. Amb el primer, ja ho he explicat, la va fundar. Amb el segon la va fer créixer i plegats la van nodrir de talent. El tercer agraïment és per Jose Manuel Lara Bosch, qui durant molts anys va ser ànima de l’editorial Planeta, els propietaris de Tusquets des de la compra de l’any 2012. El llegat de l’editorial és bestial, la varietat dels seus segells i col·leccions una sacsejada de l’imaginari: la tan reconeixible Andanzas –el color negre i la foto enquadrada- Cuadernos ínfimos, La Sonrisa vertical –rosa i picant- Tiempo de memoria, Metatemas, Textos en el aire, Acracia, Cinco Sentidos...
 El primer record que tinc de Tusquets és un King Kong. Aquella mítica portada amb el goril·la gegant que treu la llengua vermella i mòbil. Un disseny del gran Enric Satué per al llibre Homenaje a King Kong, de Román Gubern dins dels fabulosos Cuadernos ínfimos. El busco per les taules del còctel però no el trobo. Com a motius ornamentals l’editorial ha triat un grapat d’ínfims, que a més d’un li fan tirar la memòria lectora i sentimental enrere talment com la Magdalena de Proust. El passat, sí, que es fa corpori conforme veig arribar la gent a la festa.

Impressionant veure De Moura i Tusquets asseguts a la mateixa taula conversant amb la gran Colita, sens dubte la millor fotògrafa dels últims cinquanta anys a casa nostra. Tantes fotos els va fer als dos quan festejaven, quan treballaven, quan ballaven a la pista de Bocaccio. I ara continuen fent broma, mig segle després. Per allà ronda Lluís Clotet, soci de Tusquets a l’Estudi Per d’arquitectura i etern amic seu. I Jorge Herralde, que enguany celebra també les noces d’or de la seva Anagrama. I Teresa Gimpera que quan es troba amb la seva íntima amiga Colita li etziba un sensacional "Colaaaaaaa!". I Cristina Fernández Cubas –històrica autora de la casa i Enrique Vila Matas, de qui el seu Mujer en el espejo contemplando el paisaje –altre cop els Ínfimos- és quasi introbable. Aquest detall me l’explica el gran Víctor Fernández, amb qui durant una estona observem plegats la vetllada, comentem això i allò. Ens fascina el que veiem davant nostre.