Els Mossos d'Esquadra i la policia espanyola han aconseguit desarticular un presumpte grup criminal organitzat que regularia la situació de ciutadans xinesos a l'Estat de forma fraudulenta. L'operació, batejada com a Manà, va començar el mes de març del 2010, ha permès detenir 46 persones -entre les quals els principals membres de la cúpula- i ha pogut comprovar que s'hauria regularitzat la situació de més d'un miler de persones aconseguint un benefici superior al sis milions d'euros.

Els investigadors sospiten que la quantitat de regularitzacions descobertes és només una "ínfima" part de la que haurien fet atès el sofisticat procediment que empraven.

De fet, aquest es considera un dels fraus de "blanqueig de persones" més grans detectat fins a la data. Consisteix a regularitzar immigrants, que obtenen la documentació legal malgrat que la base en la que se sustenta el procediment "és absolutament falsa".

La policia sospita que al capdavant del grup hi havia l'espanyol Florencio A. H., veí de Vallirana, i el súbdit xinès Lunfeng Q., veí de Santa Coloma de Gramanet. Els dos regentaven una gestoria ubicada al centre de Barcelona especialitzada en temes d'estrangeria i per cada regularització haurien cobrat entre 3.000 i 12.000 euros.

La cúpula de l'organització criminal estaria formada per cinc espanyols més, José A. M., Jaime B. R., Antonio L. T., Pedro H. I. i Cirilo M. C. veïns de Barcelona, Lloret de Mar, Sant Antoni de Vilamajor i Sant Boi de Llobregat. Aquests haurien constituït més de 300 empreses, totes elles inexistents, per justificar l'emissió de contractes de treball i superar els filtres de la Subdelegació del Govern.

Un cop creades les empreses, i per tal que aquestes fossin impossibles de detectar, els treballadors eren donats d'alta a la Seguretat Social (requisit imprescindible per superar el filtre de la Subdelegació del Govern) i fins i tot eren empadronats en els citats domicilis.

La majoria d'aquestes empreses mai no van existir. Algunes estaven domiciliades en solars o, en dos casos singulars, a la seu d'un centre excursionista o la d'un partit polític. En altres ocasions els agents van comprovar que les citades empreses eren domiciliades en centres de negocis que no tenien cap vincle amb el grup delinqüencial.

Empreses fantasma i reenviaments de correus

Per no aixecar sospites els detinguts van contractar un servei de reenviament de correus que redirigia la correspondència que generaven les empreses falses a la seu de la gestoria. La policia ha detectat fins a 64 casos d'aquest tipus.

També s'ha descobert que s'elaboraven vides laborals falses, sota la base de les altes a la Seguretat Social. Les quotes de la Seguretat Social eren pagades pels mateixos treballadors i el grup criminal se'n emportava una comissió.

Pagaven cobrant de l'atur

Així doncs, s'han pogut acreditar casos sorprenents com el d'una presumpta víctima que hauria satisfet la quantitat de 12.090 euros per la regularització fraudulenta i hauria percebut en concepte de subsidi d'atur la quantitat de 16.300 euros. És a dir, hauria obtingut benefici econòmic amb càrrec a l'erari públic.

Per part del Jutjat s'està a l'espera que la Tresoreria General de la Seguretat Social elabori un informe quantificant els imports globals del frau massiu que presumptament s'hauria reproduït en les persones regularitzades pel grup criminal i que incrementaria amb escreix les quantitats estimades fins a la data.

En aquest sentit, les víctimes de l'organització, que van assegurar no conèixer cap de les empreses per les que eren presumptament contractats, van pagar entre 3.000 i 12.000 euros amb l'objecte de ser regularitzats.

Fins a la data, s'han dut a terme 46 detencions, en el que es considera el grup criminal organitzat més actiu dedicat a aquesta temàtica, detectat fins a la data. El centre neuràlgic des del que operaven, la gestoria, ha estat precintada per ordre judicial.

Els investigadors treballen amb la hipòtesi que fins al moment només s'ha posat al descobert una petita part del frau que s'hauria dut a terme durant anys.