Crides a recuperar la unitat, aprenentatges de la història i el record de l'esperit fundador dels Països Catalans. Dies de lliçons magistrals, debat i anhels de llibertat a Prada de Conflent. La Universitat Catalana d'Estiu (UCE) afronta el cap de setmana de tancament amb aires europeus i la resiliència de Gal·les i Escòcia, dues nacions sense estat que tornen a mirar el futur "amb optimisme" malgrat els embats de les últimes dècades.
Els resultats dels darrers comicis en els parlaments nacionals, aquest mes de maig, han tornat a estar encapçalats per forces independentistes. El Partit Nacionalista Escocès (SNP) ha guanyat de nou les eleccions a Escòcia i Plaid Cymru ha vençut per primer cop els comicis a Gal·les amb un suport disparat i vint escons més. Tant uns com altres, estan compromesos a tornar a posar les urnes, els escocesos per un nou referèndum d'independència i els nacionalistes gal·lesos per una consulta.
Les victòries, però, són només un punt de partida i els nous governs independentistes hauran d'articular les propostes per una via factible. Un repte complicat i un camí llarg ple d'intents i derrotes, que els catalans coneixen bé i que continuen transitant. El gal·lès Geraint Thomas, treballador del Senedd Cymru i exdirectiu de la organització independentista Yes Cymru, i l'escocesa Joanna Cherry, exdiputada membre de l'SNP, davant del públic de l'UCE, han provat de dibuixar noves receptes d'independència: fórmules postderrota amb nous ingredients i valors.
Referèndums perduts i nous horitzons
Els independentistes de Gal·les i Escòcia coneixen bé els sotracs a la carretera. El 1979 Gal·les va perdre el "primer referèndum sobre la devolució dels poders" amb un 70% dels vots en contra i el 1997, també a les urnes, va aconseguir l'autogovern amb l'Assemblea Nacional de Gal·les amb només un 50,4% de suports. Malgrat el resultat ajustat, la situació havia canviat. "Amb la decadència de la indústria i les vagues mineres, la gent va perdre la confiança que Westminster entengués el seu futur", explica Thomas.
- Geraint Thomas, treballador del Senedd Cymru i exdirectiu de la organització independentista Yes Cymru.
- UCE
Un fet que es va materialitzar amb encara més suport al traspàs de competències el 2011 (70%) i, més endavant, amb un augment de l'independentisme fins a un terç de la població, després de 2017. Thomas cita el referèndum català i l'escocès com un motiu "d'impacte" i "inspiració". "Ens vau demostrar que el canvi constitucional no era una qüestió teòrica; era una causa per la qual valia la pena lluitar", assegura.
Tot i que l'independentisme escocès va perdre el referèndum el 2014, Joanna Cherry apunta un canvi generacional i una nova motivació per assolir la sobirania, el Brexit, que "ha tornat a situar-la al capdamunt de l'agenda política". "Les enquestes mostren que la majoria dels joves que no tenien dret a vot aleshores són favorables a la independència", explica. Una preocupació per la sortida de la Unió Europea que també comparteixen els gal·lesos, que van votar majoritàriament a favor de quedar-s'hi.
- Joanna Cherry, exdiputada membre de l'SNP.
- UCE
"Malgrat la turbulència constitucional, l'SPN no ha pogut complir la promesa d'un segon referèndum d'independència perquè els successius governs britànics s'han negat repetidament a concedir una altra ordre de la secció 30", explica Cherry en referència al mecanisme legal previst a l'Scotland Act, pel qual el govern del Regne Unit pot transferir temporalment o permanentment competències legislatives al parlament escocès.
No oblidar la gent i recordar els errors
"La definició de bogeria és fer el mateix repetidament i esperar un resultat diferent", sentencia Joanna Cherry, quan parla de donar resposta a les ambicions d'independència des del govern. La militant de l'SPN és crítica amb la gestió del "postreferèndum" que ha "desil·lusionat i dividit" el moviment independentista. "Els líders no han tingut ni la imaginació ni el coratge de trobar una sortida", ha declarat.
Cherry creu que la clau per evitar l'estancament passa per la "pressió" al govern del Regne Unit des del parlament escocès, "un govern competent" i tenir com a horitzò un 60% de suports a la independència a les enquestes. En aquesta via, demana no encallar-se en buscar una altra ordre de la secció 30 i convida a buscar alternatives legals en el precedent d'Irlanda. "La llei d'Irlanda del Nord de 1998 estableix que el el secretari d'Estat anglès ha de convocar una consulta si, en algun moment, considera probable que la majoria dels votants nord-irlandesos vulgui integrar-se en una Irlanda Unida", afirma.
Thomas també recepta "bon govern" i "guanyar confiança" per marcar la diferència amb els governs que els han precedit. Alhora, parla d'una política lingüística efectiva per "reforçar" i "protegir" el gal·lès, que compta amb uns 828.500 parlants. "Cap a principis de la dècada de 2030 la nostra voluntat és aconseguir un referèndum i, mentrestant, mantenir viu i reforçar el somni de la independència", explica.
Gal·les, que encara no ha jugat mai la carta del referèndum d'independència, es troba en una fase "primerenca" i de "construcció del moviment". "Si féssim el referèndum ara el perdríem, però d'aquí a cinc o sis anys les coses tindran un altre color", afirma. L'independentisme gal·lès, assegura, s'ha bastit a partir de "valorar", "respectar" i "escoltar" la població i, sobretot, aquelles persones que es mobilitzen. "Ens vam centrar a formar equips, donar suport als voluntaris i donar motius a la gent per creure en la causa. Vam aprendre que la campanya no és només una activitat política, és una activitat social", recorda.
Per a tot plegat, Thomas creu que el més important és parar atenció a les persones que defensen la independència. "Cal capgirar el model tradicional, la gent ha de ser la prioritat i els polítics, l'últim", diu.
