Els Bombers han sortit a buscar una quinzena de boletaires des de l'inici de la temporada, a principis de setembre. "Només dijous en vam tenir cinc", ha explicat a l'ACN Francesc Martínez, oficial responsable del GRAE de Bombers. "Que en un sol dia passi això ja indica que l'afluència és massiva", subratlla, la mateixa setmana que un d'aquests boletaires, perdut des de dimarts a Abella de la Conca, al Pallars Jussà, fos trobat mort. Martínez recorda que l'any passat ja va ser "extraordinari", amb molts serveis d'aquest tipus, i diu que aquest any s'està "en la mateixa situació".

El responsable dels GRAE ha explicat que la recerca de bolets és una pràctica que atrau gent "de totes les edats", en molts casos famílies. El cos actua en dos vessants, el del "petit ensurt", un turmell torçat o una caiguda, per exemple, casos en els quals l'actuació del cos es classifica com a servei, i el de les desaparicions, que són les que es consideren rescats. Normalment, afirma Martínez, "gent d'edat elevada".

El perfil que es repeteix sovint és el de la persona "que surt amb confiança, que coneix la muntanya, però que després per un tema físic perd els punts de referència i es desorienta". "Si estem de sort -afegeix Martínez- i porta mòbil, li podem donar indicacions, però de vegades no en porta, o no el sap fer servir, i aleshores la recerca és més complexa".

Mòbil, i carregat

Per això, aquesta és una de les recomanacions principals del cos, dur sempre el mòbil i carregat. Al costat d'aquesta, altres coherents amb una activitat a la muntanya, com ara tenir presents les previsions climatològiques, dur roba d'abrigar i anar ben proveït de menjar i beure. També és important intentar "no anar sol" i mantenir el contacte amb els companys "ni que sigui de viva veu". "I si el temps no és bo, millor deixar-ho per a un altre dia".

En els dos casos que han copsat l'atenció mediàtica aquesta setmana, el boletaire del Pallars Jussà trobat mort dies després de la desaparició i el del Ripollès, de 77 anys, trobat sa i estalvi l'endemà d'haver-se perdut a Gombrèn, els Bombers han detectat que els protagonistes havien caminat "molt més que el que les famílies deien que tenien capacitat".

En un principi es va establir un radi de recerca de 500 metres des de l'últim punt on havien estat vistos, però en tots dos casos havien superat el quilòmetre de distància. "Segurament, això vol dir que, un cop despistats, agafen un rumb i intenten sortir a algun camí o a alguna carretera, però de vegades no ho aconsegueixen".

Els llocs són secrets

En altres ocasions, es troben boletaires que ni tan sols saben on han anat a buscar bolets. "Queden uns quants companys, van amb el cotxe d'algú altre que no els diu on van, perquè, és clar, és secret, un cop al lloc deixen el vehicle en una corba d'una carretera o una pista forestal i al final l'únic que recorden és el poble on han parat a esmorzar", explica Martínez. "Per sort, les localitzacions amb GPS dels mòbils fan més fàcils les recerques, per això insistim en la importància de dur el telèfon".

Tot plegat ha comportat, segons el responsable dels Bombers, que en els darrers anys hagi calgut fer un "creixement important" de personal a les unitats de muntanya i canines "fruit de l'augment de feina". La reflexió ve a tomb tant per l'augment de rescats de boletaires com de persones que surten a gaudir de la muntanya en general.

Més muntanya, menys cultura excursionista

"Ens trobem que cada cop més gent surt a la muntanya. Fer esport és positiu, però alhora això implica que potser hi ha menys cultura excursionista, o de sortir amb guia, com es fa en altres països, i això comporta que ens trobem amb aquestes situacions".

Finalment, Martínez reitera que és important, a l'hora de sortir al medi natural, a collir bolets o a fer qualsevol altra pràctica, fixar objectius "adequats al nivell i les habilitats" de cadascú. I en aquest sentit recorda que, sigui quina sigui l'activitat, "tant es pot fer aquest cap de setmana com qualsevol altre". Per això, recomana "ser intel·ligent" si hi ha "qualsevol impediment" i deixar el que es vulgui fer "per a un altre moment".