L’11 de febrer de 1943, a Santiago de Cuba, tenia lloc la fundació de la Unió dels Catalans Independentistes (UCI), grup polític d’aquesta orientació, el primer en la història a incorporar el mot “independentista” a les seves sigles. Va ser promogut, fonamentalment, pel Catalunya Grop Nacionalista Radical de la ciutat cubana, aplegats entorn d'un personatge tan combatiu com Salvador Carbonell i Puig, nascut a Sagua la Grande, però que amb només un any s’establí a Sitges amb els pares fins que en complí setze, quan tota la família retornà a l’illa. El 1906, Carbonell hi impulsà la revista Fora grillons!, primera publicació a defensar, sense embuts, la independència de Catalunya, en un entorn d’afirmació nacional cubana, un cop ja produïda la separació definitiva d’Espanya i el naixement de la flamant República de Cuba. Ja el 1940, però, el Grop havia intentat la creació d’un Front Patriòtic Català que no acabà reeixint.
La UCI va tenir, de seguida, una altra branca al continent americà, exactament a Mèxic, on van aplegar-se persones procedents sobretot d’Estat Català, però també de la tradició del POUM. En el primer grup trobem noms com Artur Costa, Josep M. Murià, Marcel·lí Perelló i Josep M. Xammar, activíssims de sempre en la causa independentista i procedents de formacions com Estat Català o Partit Nacionalista Català. Pel que fa als procedents d’un corrent socialista revolucionari i autodeterminista destaquen Jordi Arquer, que el 1928 havia fundat el Partit Comunista Català i militat després al Bloc Obrer i Camperol i, més tard, al POUM, on coincidí amb Bartomeu Costa Amic, el gran editor de l’exili català en terres mexicanes i l’artífex de l’acolliment de Trotsky al país asteca, on fou assassinat per l’estalinista català Ramon Mercader. Noms que bé mereixeran, en el futur, un recordatori més explícit i personalitzat de la seva biografia.
El Grop de Santiago, integrat per catalans ja nascuts a Cuba o residents que ja hi eren establerts de molts anys enrere, actuava, de fet, com a consell organitzador de la UCI, la qual era, a la pràctica, un doble de l’entitat cubana. El manifest programàtic de la nova organització constava de vuit punts i s’hi defensava la independència de la nació catalana, que es feia coincidir amb l’àmbit territorial dels Països Catalans, així com la desvinculació absoluta tant de l’Estat espanyol com dels partits polítics espanyols. Coherent amb els seus plantejaments fundacionals, la UCI proposà la celebració d’un congrés dels catalans independentistes que, amb el país ocupat pels franquistes, hauria d’haver tingut lloc a l’exili i, al mateix temps, s’oposà amb rotunditat a la Junta Española de Liberación a la qual acusà d’imperialisme panespanyol, organisme de l’exili integrat pel sector del PSOE afí a Indalecio Prieto, ERC, i Acción Republicana Española.
L’embranzida inicial del grup, gràcies a la conjunció de l’activisme dels republicans exiliats a Mèxic amb el tradicional catalanisme independentista dels residents cubans, animà extraordinàriament la vida política d’aquella regió americana durant anys i generà polèmiques diverses. El 1946, a Mèxic, coincidint amb la Conferència Interamericana que s’hi celebrava, edità l’obra Cataluña. Síntesis histórica, política, cultural y económica. Reivindicación nacional, amb un mapa dels Paísos Catalans delimitant-ne el marc nacional, així com l’opuscle combatiu Cataluña acusa. Un problema de derecho internacional, redactat per J. M. Xammar i revisat per J. M. Murià. Per tal d’impedir-ne la circulació i el seu possible impacte en l’opinió pública americana, alguns cercles d’exiliats republicans espanyols van intentar d’acaparar-ne el màxim d’exemplars de l’edició de l’opuscle. La publicació del Grop, de Santiago, Butlletí d’Informació Catalana nascuda el 1939, adoptà el subtítol de “Portantveu de la Unió de Catalans Independentistes”, a partir de 1943 i fins al 1956, data de la seva desaparició. El periòdic, fidel als seus principis, era objecte d’una crítica contundent de qualsevol actitud ideològica o posició política que tingués l’aparença o la sospita de ser proespanyola. Els membres de la UCI i del Grop van donar suport, el 1953, a la Conferència Nacional Catalana que va tenir lloc a Mèxic aquell any, organitzada pel Consell Nacional Català.
Limitada la seva acció a Mèxic i a Cuba, sense implantació ni activitat a l’interior del país, on havien anat apareixent noves formacions com el Front Nacional de Catalunya, el Front de la Llibertat dels Països de Llengua Catalana o el Moviment Socialista de Catalunya, així com el trasbals i les conseqüències de la II Guerra Mundial arreu del món i la convicció que el final de l’exili no era imminent i que el franquisme encara havia de durar, la UCI anà esllanguint en el seu activisme cada cop més reduït. El 1959, amb el triomf de la revolució castrista, el nou govern il·legalitzà totes les entitats estrangeres i la UCI desaparegué definitivament, ja que només restà dempeus la històrica Societat de Beneficència dels Naturals de Catalunya, l’entitat catalana fora del país més antiga del món fundada el 1840. Res ni ningú, però, podrà treure-li el caràcter capdavanter de la seva iniciativa: ser els primers a utilitzar el mot “independentista” en unes sigles polítiques i haver tingut la capacitat de fer coincidir, en una mateixa organització, catalans procedents de tradicions ideològiques distintes, però amb una mateixa consciència nacional i un idèntic sentiment patriòtic.
Peus de foto:
1.- Salvador Carbonell, Jordi Arquer, Josep M. Murià i Bartomeu Costa Amic, fundadors de la Unió dels Catalans Independentistes ( 1943) a Cuba i Mèxic.
2.- Fora grillons! (1906), revista independentista catalana i profundament antiespanyola, publicada a Santiago de Cuba per Salvador Carbonell, poc després de la independència de l’illa.
Per a saber-ne més: Diccionari dels Catalans d’Amèrica, Comissió Amèrica-Catalunya, Generalitat de Catalunya, 1992.