03
de gener
de
2023, 19:55
Els preus del lloguer a tot Catalunya estan disparats. Segons les dades publicades per l'Institut Català del Sòl (Incasòl) del tercer trimestre del 2022, el lloguer mitjà es va situar en 805,69 euros al mes, un 9,2% més que en el mateix període de l'any passat. Per fer front a aquesta problemàtica en un moment marcat per l'elevada inflació que pateix tot l'Estat, el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar un paquet de mesures anticrisi per al 2023.
Entre aquestes, que el topall del preu del lloguer es manté fins al 31 de desembre de 2023 i només es podran apujar en un 2% i la congelació dels preus dels lloguers en renovacions de contractes que finalitzin abans del 30 de juny de 2023, que es prorrogaran sis mesos amb el mateix preu. Més enllà de les mesures concretes imminents, però, cada cop més sorgeixen noves alternatives per tenir accés a un habitatge digne, assequible i sostenible en un context d'emergència habitacional. Com la iniciativa que lidera La Morada, la primera cooperativa feminista i LGTBIQ d’habitatge de Barcelona.
"L'habitatge cooperatiu és una via intermèdia entre el lloguer i una propietat privada i una alternativa als alts preus del lloguer", defensa la regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín. De fet, la capital catalana és una de les ciutats amb més projectes cooperatius arrelats i en procés: només el banc d'habitatge públic ja compta amb cinc cooperatives en funcionament i una dotzena de previstes. Amb la creació de cooperatives d'habitatge s'allibera sòl del mercat privat i se'n limita l'especulació. "La propietat es manté col·lectiva sempre i l'habitatge no es revaloritza per revendre'l després", apunta Martín.
Tot i que la majoria són de gestió públicocomunitària -amb solars de l'Ajuntament i subvencions per als inquilins-, n'hi ha d'altres que són totalment privades. I aquest és el cas de La Morada, que s'ubicarà a la plaça de les Dones de Nou Barris, a tocar de la ja existent Els Cirerers. "Hi viurà gent i famílies de tota mena, no només dones o persones LGTBIQ, no és un projecte excloent", adverteix Sara Barrientos Carrasco, una de les activistes al capdavant del projecte.
L'essencialitat de La Morada és la vida en comunitat que trenca amb el model de família convencional i que permet als membres obtenir afecte més enllà de la parella: "La nostra cooperativa permet l'equilibri entre la cura dels altres i la d'una mateixa". La majoria de membres que conformaran aquesta cooperativa d'habitatge que iniciarà la seva construcció aquest gener amb l'objectiu d'inaugurar-la el 14 de febrer del 2024 -"una data xula per desprivatitzar l'amor i ampliar-lo més enllà de la parella"- porten vides que no són "normatives": "Donem molt de pes a la comunitat i a altres amors i vincles que són essencials, com les companyes de vida". "És genial que neixin projectes nous que qüestionin la vivència tradicional", assegura Martín.
.jpg)
Més enllà d'obtenir un habitatge diferent on compartir vincles amb els veïns, La Morada té també l'objectiu de combatre la pobresa feminista i l'aïllament de les persones LGTBIQ. "Les cures estaran al centre de la comunitat", explica Barrientos. Per aquest motiu, a més dels 12 habitatges -on viuran 16 adults i dos nens, en principi-, l'edifici també comptarà amb zones comunitàries i un local als baixos on es desenvoluparà el projecte feminista de La Morada. "Volem ser un lloc de referència per a lesbianes i queersde la ciutat de Barcelona", clama l'activista.
En el cas de La Morada, però, el fet que es tracti d'una cooperativa privada dificulta encara més aquest accés: les integrants s'han de fer càrrec de més despeses perquè hi ha menys ajuts del consistori als quals poden accedir. A això cal sumar-li els efectes de la inflació, que han comportat un increment de 500.000 euros al cost del projecte. Amb tot, les membres de la cooperativa han hagut d'aportar el 20% per l'entrada inicial -entre els 25.000 i els 30.000 euros- i la resta ho ha finançat la cooperativa de serveis financers de projectes d'economia social Coop57, a qui s'hauran d'abonar les quotes mensuals.
"Per a nosaltres és important que hi hagi diversitat d'habitatge públic a la ciutat", detalla Martín. Un dels objectius del consistori barceloní és, de fet, aconseguir un parc públic d'habitatge divers i amb "mixtura" social que permeti canviar el model "degradat i marginal" que hi havia fins fa pocs anys. En aquest sentit, la regidora assegura que l'Ajuntament fa temps que impulsa el model cooperatiu i treballa amb entitats sense ànim de lucre per poder ampliar les projeccions en sòl privat, davant la impossibilitat de donar l'abast amb els terrenys públics.
Entre aquestes, que el topall del preu del lloguer es manté fins al 31 de desembre de 2023 i només es podran apujar en un 2% i la congelació dels preus dels lloguers en renovacions de contractes que finalitzin abans del 30 de juny de 2023, que es prorrogaran sis mesos amb el mateix preu. Més enllà de les mesures concretes imminents, però, cada cop més sorgeixen noves alternatives per tenir accés a un habitatge digne, assequible i sostenible en un context d'emergència habitacional. Com la iniciativa que lidera La Morada, la primera cooperativa feminista i LGTBIQ d’habitatge de Barcelona.
"L'habitatge cooperatiu és una via intermèdia entre el lloguer i una propietat privada i una alternativa als alts preus del lloguer", defensa la regidora d'Habitatge de l'Ajuntament de Barcelona, Lucía Martín. De fet, la capital catalana és una de les ciutats amb més projectes cooperatius arrelats i en procés: només el banc d'habitatge públic ja compta amb cinc cooperatives en funcionament i una dotzena de previstes. Amb la creació de cooperatives d'habitatge s'allibera sòl del mercat privat i se'n limita l'especulació. "La propietat es manté col·lectiva sempre i l'habitatge no es revaloritza per revendre'l després", apunta Martín.
Tot i que la majoria són de gestió públicocomunitària -amb solars de l'Ajuntament i subvencions per als inquilins-, n'hi ha d'altres que són totalment privades. I aquest és el cas de La Morada, que s'ubicarà a la plaça de les Dones de Nou Barris, a tocar de la ja existent Els Cirerers. "Hi viurà gent i famílies de tota mena, no només dones o persones LGTBIQ, no és un projecte excloent", adverteix Sara Barrientos Carrasco, una de les activistes al capdavant del projecte.
L'essencialitat de La Morada és la vida en comunitat que trenca amb el model de família convencional i que permet als membres obtenir afecte més enllà de la parella: "La nostra cooperativa permet l'equilibri entre la cura dels altres i la d'una mateixa". La majoria de membres que conformaran aquesta cooperativa d'habitatge que iniciarà la seva construcció aquest gener amb l'objectiu d'inaugurar-la el 14 de febrer del 2024 -"una data xula per desprivatitzar l'amor i ampliar-lo més enllà de la parella"- porten vides que no són "normatives": "Donem molt de pes a la comunitat i a altres amors i vincles que són essencials, com les companyes de vida". "És genial que neixin projectes nous que qüestionin la vivència tradicional", assegura Martín.
Render de l'habitatge cooperatiu de La Morada, a Nou Barris Foto: Cedida
Més enllà d'obtenir un habitatge diferent on compartir vincles amb els veïns, La Morada té també l'objectiu de combatre la pobresa feminista i l'aïllament de les persones LGTBIQ. "Les cures estaran al centre de la comunitat", explica Barrientos. Per aquest motiu, a més dels 12 habitatges -on viuran 16 adults i dos nens, en principi-, l'edifici també comptarà amb zones comunitàries i un local als baixos on es desenvoluparà el projecte feminista de La Morada. "Volem ser un lloc de referència per a lesbianes i queersde la ciutat de Barcelona", clama l'activista.
L'accessibilitat, el gran mur
Ara bé, no tot és tan senzill. "Fer un habitatge cooperatiu és una feinada que no tothom es pot permetre", lamenta Barrientos, en referència a totes les tasques prèvies a la construcció de l'edifici que són necessàries per crear la cooperativa. Tot i que els habitatges no es revaloritzen i no augmenten de preu, cal que tots els membres facin un esforç econòmic inicial alt per accedir-hi. "Aquesta és una limitació inicial que cal que millorem des de l'Ajuntament", assegura la regidora d'habitatge a Nació.En el cas de La Morada, però, el fet que es tracti d'una cooperativa privada dificulta encara més aquest accés: les integrants s'han de fer càrrec de més despeses perquè hi ha menys ajuts del consistori als quals poden accedir. A això cal sumar-li els efectes de la inflació, que han comportat un increment de 500.000 euros al cost del projecte. Amb tot, les membres de la cooperativa han hagut d'aportar el 20% per l'entrada inicial -entre els 25.000 i els 30.000 euros- i la resta ho ha finançat la cooperativa de serveis financers de projectes d'economia social Coop57, a qui s'hauran d'abonar les quotes mensuals.
"Per a nosaltres és important que hi hagi diversitat d'habitatge públic a la ciutat", detalla Martín. Un dels objectius del consistori barceloní és, de fet, aconseguir un parc públic d'habitatge divers i amb "mixtura" social que permeti canviar el model "degradat i marginal" que hi havia fins fa pocs anys. En aquest sentit, la regidora assegura que l'Ajuntament fa temps que impulsa el model cooperatiu i treballa amb entitats sense ànim de lucre per poder ampliar les projeccions en sòl privat, davant la impossibilitat de donar l'abast amb els terrenys públics.