17
de novembre
de
2023, 10:45
Actualitzat:
18
de novembre,
21:28h
Solsona va estrenar aquest dissabte la primera parella de gegantes de tot Catalunya. Es tracta d'un treball del graduat en Humanitats per la UAB David Caelles, que li ha valgut el reconeixement de l'Observatori per a la Igualtat de la universitat com un dels millors treballs de final de grau amb perspectiva de gènere.
A través d'aquestes gegantes, Caelles ha volgut mostrar persones i col·lectius que normalment queden exclosos de la cultura popular com ara les dones o les persones de gènere no-binari. "S'observa que la perspectiva de gènere està poc incorporada en la imatgeria festiva de la cultura popular", lamenta Caselles, que afegeix que amb aquestes gegantes ha volgut "copsar la realitat social" i presentar unes figures contemporànies.
Caelles explica que les dues gegantes són figures contemporànies que reflecteixen personatges actuals. Malgrat que representen una parella, Caelles explica que això no determina l'orientació sexual de les gegantes ni tampoc la seva identitat de gènere. De fet, diu que "es deixa la porta oberta a que una d'elles es pugui identificar com a dona o com a gènere no binari".
El fet que no sigui una parella heterosexual, exposa, també fa que es trenqui amb la "jerarquia patriarcal" que predomina en la tradició gegantera. "Acostumem a veure que el gegant sempre té un rol actiu i dominant, mentre que la geganta sempre adopta un paper secundari", descriu l'impulsor de la iniciativa.
.jpg)
La presentació de les dues gegantes va tenir lloc aquest dissabte 11 de novembre al Teatre Comarcal de Solsona, i consistí en una obra de teatre basada en els resultats de la investigació de David Caelles. L'acte de presentació s'emmarcava en l'onzena edició del FuraFolk i fins dissabte no es desvetllà com són les dues gegantes.
.jpg)
A través d'aquestes gegantes, Caelles ha volgut mostrar persones i col·lectius que normalment queden exclosos de la cultura popular com ara les dones o les persones de gènere no-binari. "S'observa que la perspectiva de gènere està poc incorporada en la imatgeria festiva de la cultura popular", lamenta Caselles, que afegeix que amb aquestes gegantes ha volgut "copsar la realitat social" i presentar unes figures contemporànies.
Actors saludant al final de l'obra Foto: Ramon Estany
Caelles explica que les dues gegantes són figures contemporànies que reflecteixen personatges actuals. Malgrat que representen una parella, Caelles explica que això no determina l'orientació sexual de les gegantes ni tampoc la seva identitat de gènere. De fet, diu que "es deixa la porta oberta a que una d'elles es pugui identificar com a dona o com a gènere no binari".
El fet que no sigui una parella heterosexual, exposa, també fa que es trenqui amb la "jerarquia patriarcal" que predomina en la tradició gegantera. "Acostumem a veure que el gegant sempre té un rol actiu i dominant, mentre que la geganta sempre adopta un paper secundari", descriu l'impulsor de la iniciativa.
La presentació va comptar amb la presència de la Verreta de Tàrrega i els gegantons locals Foto: Ramon Estany
La presentació de les dues gegantes va tenir lloc aquest dissabte 11 de novembre al Teatre Comarcal de Solsona, i consistí en una obra de teatre basada en els resultats de la investigació de David Caelles. L'acte de presentació s'emmarcava en l'onzena edició del FuraFolk i fins dissabte no es desvetllà com són les dues gegantes.
Primer pla de les gegantes
Les dues gegantes, de 3,70 i 3,80 metres d’alçada, defugen l’heterosexualitat obligatòria, que remet a la dominació masculina i que es fonamenta a través del matrimoni, entès de forma tradicional i institucional, a la qual estan subjectes la resta de parelles de gegants en l’actualitat. Representen una parella, tot i que el seu creador especifica que això no determina l’orientació sexual de les gegantes ni tampoc determina la seva identitat de gènere.
Porten uns pentinats transgressors en contraposició amb els de les altres gegantes i gegants: una duu els cabells curts per la part frontal i llargs per la part posterior, mentre que pels costats els porta rapats, i l’altra geganta porta un pentinat basat en les trenes africanes i representa una persona de pell negra.
Caelles, durant la construcció de les gegantes Foto: Cedida
Pel que fa a la construcció dels cossos, mentre que a la majoria gegantes se’ls remarca una cintura estreta i són més primes que els gegants, les dues noves gegantes presenten diversitat de cossos: d’una banda, una té la part inferior de l’esquena i el cul més amples, la panxa i el pubis més grans —fet que intencionadament presenta l’ambigüitat entre una persona una mica grassa i una altra d’embarassada—, i els pits grans, ja que pretén visibilitzar com la societat és qui sexualitza els cossos i els condiciona; de l’altra, el cos de l’altra geganta representa una persona més prima i té la panxa, els pits i l’esquena més plas.
Pel que fa a l’expressió facial i corporal, una de les gegantes torça el cap com a símbol de desaprovació, qüestionament i tensió, al mateix temps que alça una llança subjectada amb les dues mans. Aquest fet es diferencia de la geganta tradicional que porta un ram de flors o objectes equivalents i té com a finalitat principal ser contemplada pels altres. L’altra geganta esdevé una paròdia del gegant guerrer, l’home totpoderós, i subjecta una porra en tant que símbol fàl·lic, que satiritza la cosmologia sexualitzada al voltant dels gegants i de les porres o objectes semblants que sostenen. En ambdós casos representen personatges contemporanis, la qual cosa es plasma tant en la part escultòrica com en els vestits de les gegantes.