No, avui no posaré xifres, perquè les tenim tots en el cap i perquè un munt de mitjans de comunicació i els organismes oficials i entitats particulars, ho faran amb més exactitud i detall. Només recordar que estem en el dia dedicat a la lluita CONTRA LA VIOLÈNCIA DE GÈNERE. Una sola víctima ja seria excessiva, i ens en trobem massa dies a l’any, des de fa una eternitat.
Queda clar que en aquest moviment, ens hi hem d’implicar tots i totes, perquè hi ha llocs i moments en que les possibles víctimes es poden sentir soles i no degudament ateses. Si tothom sent el deure de la implicació, i si cal, la intervenció, molts possibles actes quedaran frustrats. Després, deixar clar que els recursos destinats a la causa, han d’anar-se incrementant, tant com faci falta, fins arribar a cotes que puguin garantir la seguretat.
En aquest àmbit, els ajuntaments i el Govern de la Generalitat son essencials, i lògicament , per descomptat, el govern central. També, un gran nombre d’entitats públiques i privades que donen protecció i refugi a persones en perill, a elles i als seus fills. I, entre tots / totes hem d’aconseguir canvis substancials i profunds en la relació entre persones. El principi de respecte i acceptació de la llibertat de cadascú, per viure i conviure, sense imposicions, sense sotmetiments i per descomptat sense superioritats que supeditin vida, feina i habitatge, a les decisions d’una altra persona.
Estem lluny, molt lluny, d’arribar a aquest grau de convivència i respecte. El camí és llarg, ve de lluny, i ha d’anar molt més lluny, però si mirem enrere, tot i les xifres, estem avançant. Ja ningú, o ben pocs , qüestionen les polítiques , els recursos i els mitjans que es posen a l’abast, per evitar danys irreparables.
Tampoc, les vies per a poder refer vides, en altres llocs quan les condicions així ho requereixen. Això, és molt important, perquè les víctimes han de trobar comprensió, primer, i ajudes immediates, tot seguit.
Es en aquest àmbit, en que disposar de pisos de lloguer social, pisos d’emergència, pisos tutelats, han d’estar disponibles en tots els pobles i ciutats. Aquest gran esforç, ha de venir de la mà dels tres nivells d’administracions, com per poder disposar de suficients espais, i alhora de suficients recursos per a fer-hi front.
No podem estar satisfets de la situació present, però tampoc ser derrotistes i no veure els immensos avenços aconseguits en els darrers deu o vint anys. Cal mirar enrere, per veure d’on venim, i tot seguit mirar endavant per tenir clar que queda molt, molt per fer. La conscienciació del problema, s’ha d’ampliar fins arribar a tots els àmbits i sectors de la societat, i a continuació col·laborar i participar, a nivell individual i col·lectiu per aconseguir millors resultats. No podrem sentir-nos satisfets, mentrestant hi hagi víctimes potencials, en perill. D’aquí que avui, recordem la data, però quedi clar que les actuacions, han de ser els 365 dies de l’any.