Malgrat els auguris i el canvi climàtic, la neu continua sent un element clau, per a totes les comarques del Pirineu i Prepirineu. La neu natural i la artificial que permet garantir quantitat i qualitat com per poder-la oferir a tots els amants dels esports d’hivern.
La natural, indispensable per a carregar els aqüífers i garantir suficiència d’aigua, territoris enllà, però alhora aprofitable, per a practicar tota mena d’esports, lligats al negoci de la neu. I el que molta gent no sap és, fins a quin punt, és de vital importància per crear riquesa, llocs de treball i desenvolupament, en zones poc propícies, per a d’altres sectors.
Actualment, tenim a Catalunya, 17 estacions d’esquí: 10 especialitzades en esquí alpí, i les altres 7, en esquí nòrdic. Els amants d’aquests esports, disposen de més de 700 kms de pistes practicables i les inversions dels darrers anys, han estat importants, de cara a millorar la sostenibilitat i l’estalvi energètic.
Aquest sector, dona feina, a més de 17.000 persones, de forma directa, i a moltes més, de manera indirecta amb ingressos que s’acosten als cinc-cents milions d’euros. Aquestes xifres, donen una idea de la rellevància de la neu, per a una desena de comarques de muntanya i alta muntanya. Vaig ser un dels defensors de la celebració dels JJOO d’Hivern- 2030, pel que hagués suposat d’inversions, en la modernització i posada al dia de totes les instal·lacions i alhora per la construcció de quatre mil habitatges, que posteriorment, haguessin passat a mans municipals, per a destinar-los a lloguer assequible.
Una oportunitat perduda, per poca destresa en les negociacions, entre Catalunya i Aragó, que van fer fracassar una opció que tenia totes les de guanyar. Ara, caldrà estudiar noves oportunitats, tenint en compte que s’han flexibilitat les condicions per acollir-los, puix que es permet associar-se amb altres països, per distribuir les proves i així no haver de construir les més cares i impactants, a nivell paisatgístic. Es a dir, les competicions de salts, i similars, es podrien dur a terme al nord d’Itàlia, Suïssa, Àustria...Bé, en parlarem en una altra ocasió.
El que hem de tenir present, és l’important pes que té aquest sector, en centenars de pobles i alhora, la creixent diversificació dels esports de muntanya, en el qual l’esquí , té un pes molt rellevant, però que comparteix amb el senderisme, escalada, muntanyisme, curses, estades saludables, cursos de natura, ets, cada vegada, més demandades per centenars de milers de persones que viuen i treballen, amuntegades, en les grans ciutats del país.
Aquesta diversificació, la podem veure traduïda en noves empreses, i amb l’aposta per traslladar activitats cap a zones de muntanya, si poden garantir la bona cobertura de les noves tecnologies. Aquesta, és una condició que tot i haver millorat, encara no ha arribat al grau d’excel·lència que hauria de tenir. Es una queixa habitual i constant, de tots els alçades de la zona, i és una de les peticions que s’han fet arribar al nou Govern, perquè la resolgui.
Mentrestant, aquests dies podem veure com centenars de milers d’esquiadors, retroben el contacte amb la neu, en les diverses modalitats. Cert que ens hem d’adaptar al canvi climàtic, i cert que hem de fer tot el possible per minimitzar-lo, però no menys cert que hem d’aprofitar les ocasions que ens dona per gaudir-ne.