Son diverses les lliçons que es poden extreure de la catàstrofe de València. Temps hi haurà per a tractar-les d’una en una, però em permeto fer-ne una de clara i evident: reforçar el paper dels ajuntaments, en majúscules. Res de petits retocs, o uns pocs diners més. No, no, seguint el principi de subsidiarietat, comencem per baix, per on es coneixen totes les febleses del territori i la seva gent. Després, anirem pujant, com perquè cada nivell assumeixi la resta de competències, fins aconseguir una certa excel·lència en la resposta que convingui aplicar per a cada cas, cada lloc i cada moment.
Ja era hora que es comenci pels fonaments i no per la teulada, a nivell de casa nostra. Aquí, a Catalunya, hi ha encara un munt de municipis que no disposen de Pla de Protecció Civil. Vaig escoltar la compareixença del president Illa, cridant a emprendre accions i actuacions, directes i d’obligat compliment, però alhora posant-hi mitjans. Molts ajuntaments petits, no disposen de tècnics adients per a redactar aquests plans, doncs bé, el Govern està disposat a posar-los o a pagar-los, si es fan contractacions externes. Aquest, és el camí.
Una altra mesura, la de tornar a estudiar, les situacions de risc que suposen edificacions, instal·lacions o equipaments, situats en zones inundables. Dic, tornar a estudiar, perquè n’he estat testimoni, anys enrere d’alguns estudis fets, que no van culminar per falta de temps, mitjans i sobretot voluntat política. Doncs bé, ara toca, i a més de manera urgent, cosa que obligarà a mobilitzar un munt de tècnics per a fer un inventari que serà molt, molt llarg i ampli, sobretot pensant en nous riscos de major impacte que els existents, temps enrere.
Però, si tot el dit, és indispensable, torno a la idea inicial: reforçar els ajuntaments. Mireu, portem 45 anys de democràcia municipal. Sí, sí, gairebé mig segle, en el qual els ajuntaments han protagonitzat una autèntica revolució a nivell de creació, millora i modificació d’infraestructures, equipaments i serveis. Tots els pobles i ciutats, han viscut canvis espectaculars, gràcies a l’acció d’uns ajuntaments, coneixedors del territori i amb ganes de millorar les condicions i vida dels seus ciutadans. Falta però, posar al dia, les lleis i normes que regulen i financen el seu funcionament. Si ara, agaféssim qualsevol ajuntament, una mica valent i actiu, veuríem com està duent a terme un gran nombre d’accions que no estan regulades, compensades ni finançades per cap altra administració superior. Es fan, per decisió política, per considerar-les necessàries, però sense ser compensades, cosa que les limita, i en alguns casos les fa vulnerables. Si els temps canvien o canvien els equips de govern, poden justificar tancar equipaments i serveis, per considerar-los deficitaris o no d’obligat funcionament.
No parlo només de finançament que de fet, és clarament insuficient. Parlo de competències clares, definides i protegides per llei. No es pot fer voluntarisme de forma indefinida. No. Els ajuntaments han de disposar d’eines i instruments clars que puguin aportar en moments de necessitat o simplement de forma indefinida. Si una cosa ha de servir veure les deficiències patides a València, és per dotar els ajuntaments de molta més potència, en tots els sentits, com per poder disposar de personal, maquinària, plans, magatzems, material de substitució, elements de protecció i altres que han d’estar, sempre a punt, en amplis espais , de propietat municipal. Fa temps diem que els ajuntaments han estat el parent pobre. Ha arribat l’hora que deixin de ser-ho.