El Museu Català de les Arts i Tradicions Populars, situat al Castellet de Perpinyà, és l’encarregat de custodiar durant tot l’any la flama del Canigó, el símbol més important de la festa popular de Sant Joan. Aquesta flama es renova cada 22 de juny al cim del Canigó, en un acte que des de fa més de cinquanta anys convoca centenars de persones per encendre les tradicionals fogueres de la nit de Sant Joan a través dels Països Catalans. El foc, que neix de la muntanya pirinenca, és portat pels voluntaris fins a la vila de Perpinyà, on es conserva a l’edifici del Museu.
El Castellet de Perpinyà és un dels monuments més emblemàtics de la ciutat i va ser construït l'any 1368 per l’arquitecte Guillem Guitard a instàncies del rei Joan I d’Aragó. Amb el pas dels segles, el Castellet ha evolucionat des de fortalesa i presó d’estat fins a esdevenir un museu que conserva elements claus de la història i cultura catalana, com és el cas de la flama del Canigó.
La fortalesa catalogada com a Monument Històric des de 1889, és testimoni de la història medieval i de les múltiples transformacions que ha patit al llarg dels anys, inclòs el reforç de les seves muralles durant les guerres amb França i la conversió en un lloc de defensa militar a les ordres de Vauban.
El foc s’estén pels Països Catalans
Aquesta flama, que es distribueix des de Perpinyà fins a cada racó dels Països Catalans, simbolitza la unitat i la identitat del poble català, un recordatori viu de les arrels històriques i culturals que uneixen els territoris de parla catalana. La tradició va començar el 1955 per iniciativa de Francesc Pujade, un vilatà d’Arles de Tec, que volia revitalitzar les antigues fogueres de Sant Joan inspirat pel poema de Cinto Verdaguer.
Així, cada 22 de juny, la flama és traslladada des del Museu fins al cim del Canigó, des d’on s’inicia un camí de solidaritat que connecta els pobles amb el foc, que encendrà les fogueres de la nit més curta de l’any. Un acte d’esperança i germanor que perdura com un element fonamental de la cultura catalana.