Catalunya està plena de pobles que semblen trets d’un conte. Petits racons de màgia que mantenen intacta la seva essència, plens d’història,arquitectura tradicional i entorns naturals inigualables. Des de les muntanyes fins a la costa, diversos pobles d’aquesta terra han estat reconeguts per la seva bellesa única, fent-los destinacions imprescindibles per als amants del turisme tranquil.
Com és habitual, la secció de viatges de la revista National Geographic ha fet pública aquesta setmana la llista dels cent municipis més bonics d'Espanya. Entre aquests n'ha seleccionat onze de catalans, reconeguts per la seva bellesa i patrimoni. A continuació, explorem alguns d'aquests pobles, destacant les seves característiques més rellevants.
Taüll, la joia del Pirineu lleidatà
A Lleida, Taüll és reconegut per les seves esglésies romàniques, Sant Climent i Santa Maria, que formen part del conjunt declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO. El poble, situat a la vall de Boí, ofereix vistes espectaculars dels Pirineus i és punt de partida per a diverses rutes d'escalada i senderisme. La revista de viatges assenyala que Taüll és una fantàstica "base per descobrir els millors pobles de la Vall de Boí".
Passat medieval i mar a les comarques gironines
National Geographic no es conforma amb un únic municipi gironí, sinó que n'inclou quatre a la llista dels més bonics de l'Estat. Entre aquests es poden trobar Besalú i Pals, dos enclavaments medievals del nord del país. Del primer en destaca el pont romànic fortificat de l'entrada del poble, símbol del poder de la vil·la durant el segle XI. De Pals, en canvi, fa referència a tot el barri antic empedrat, a les restes de la muralla i a les torres de vigilància que es poden veure al poble.
D'altra banda, també s'assenyalen dos mítics de la Costa Brava. Calella de Palafrugell, que ocupa la posició 41 del rànquing, la destaquen per la bellesa del barri de pescadors amb casetes agrupades davant del mar i protegides per l'església de Sant Pere. A més, en destaca els diversos miradors que permeten veure les cales tranquil·les. I, per acabar, Cadaqués. Enmig del Cap de Creus, amb carrerons blancs i empedrats, botiguetes i galeries d'art, així com la "lluminositat mediterrània" que té la vil·la, símbol de l'atractiu que el poble sempre ha tingut per als artistes, com l'icònic Dalí.
La Catalunya Central, natura en estat pur
El centre del país també crida l'atenció de National Geographic. Cardona, el seu castell, un dels més grans de Catalunya, i les mines de sal són elements destacats per la revista de viatges. De fet, a Cardona s'hi pot trobar el Parc Cultural de la Muntanya de Sal, l'única que creix amb el pas dels anys, i que permet fer un recorregut a 86 metres de profunditat per les antigues instal·lacions.
De la Catalunya Central també s'assenyala Rupit i Pruit. El petit poblet d'Osona envoltat de natura. La revista de viatges fa menció de l'"accés tradicional, mitjançant un pont penjant de fusta que només admet deu persones alhora", del poble. Indiquen que és "el primer avís" de la singularitat del municipi originat de la unió de Rupit i Pruit el 1977. El protagonisme de la pedra al poble és un altre dels elements destacats.
El Camp de Tarragona i l'Ebre, història i arquitectura
La revista National Geographic també posa la lupa al Camp de Tarragona i a les Terres de l'Ebre. Del primer, destaca el nucli medieval de Montblanc, declarat patrimoni de la humanitat per la UNESCO el 1988, així com la seva muralla del segle XV. I també menciona Siurana, al Priorat, ubicada dalt de la muntanya a la serra del Montsant i amb vistes privilegiades al pantà -quan no hi ha sequera-, va ser l'últim reducte musulmà en terres catalanes.
Finalment, la publicació fa menció de dos poblets de les Terres de l'Ebre. De Miravet, a la vora del riu, en destaca el nucli antic i el castell: "Un dels millors exemples d'arquitectura templera d'Europa". La ruta per Catalunya acaba a Horta de Sant Joan, a la Terra Alta, situada a la posició 34 del rànquing. El poble crida l'atenció de la revista pel centre històric, la plaça de l'església i l'estil renaixentista d'edificis com la Casa de la Vila.