El consell de Salut per tractar la incontinència urinària: no són medicaments

Salut demana prioritzar les mesures no farmacològiques per tractar aquesta malaltia en el marc de la campanya per reduir l'ús inadequat de determinats fàrmacs

Persona aixecant la tapa d'un lavabo
Persona aixecant la tapa d'un lavabo | Pexels
Redacció
04 de desembre de 2024, 10:37

El Departament de Salut ha aconsellat prioritzar les mesures no farmacològiques per tractar la incontinència urinària. Ho fa en el marc d'una nova acció de la campanya "Pastilles, només les necessàries" per reduir l'ús inadequat de determinats fàrmacs, especialment en persones que prenen deu o més medicaments de manera simultània i que presenten criteris de fragilitat.

Els antiespasmòdics urinaris tenen una eficàcia limitada i, en canvi, poden produir efectes adversos importants. Per aquests motius, la conselleria ha defensat que s'ha de triar en primer lloc l'aplicació de mesures higienicodietètiques i tècniques conductuals supervisades per personal expert i especialitzat. El tractament farmacològic ha de ser una segona opció.

Alguns dels efectes adversos més freqüents dels antiespasmòdics urinaris són sequedat a la boca, restrenyiment, visió borrosa, mareig, nàusees i infeccions del tracte urinari. Amb menor freqüència, poden produir caigudes i alteracions mentals. En pacients d'edat avançada, els efectes adversos poden ser més freqüents i greus i s'han relacionat amb fractures per caigudes i pèrdua de memòria, entre d'altres.

Salut ha apuntat també que quan el grau d’incontinència d'una persona adulta fa que li calgui l'ús de bolquers, el fàrmac ja no aporta cap valor per la seva poca eficàcia i en canvi pot presentar efectes adversos, per la qual cosa és necessari revisar-ne la prescripció.

Actualment, fins a 700 persones amb condicions de fragilitat i que prenen més de 10 fàrmacs tenen prescrit un antiespasmòdic urinari. Al voltant de 7.400 persones adultes utilitzen alhora bolquers i fàrmacs antiespasmòdics urinaris.