Els desplaçaments en mitjans de transport, ja sigui l'avió, el tren, l'autobús o el cotxe, es multipliquen a l'estiu i solen tenir una duració major que durant la resta de l'any. Aquest increment en els viatges de llarga duració també comporten un major risc de desenvolupament el que es coneix com la "síndrome del viatger" o la "trombosi del viatger".
Davant aquesta realitat, la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia (SETH) ha advertit d'aquest risc, també conegut com la "síndrome de la classe turista", i ha explicat que es tracta de la formació de coàguls en les venes de les cames, que poden desplaçar-se i causar problemes greus de salut, com embòlies pulmonars. Per què es produeixen? Doncs la falta de moviment durant un viatge pot alentir el flux sanguini i augmentar el risc de formació de coàguls.
Aquesta síndrome és més comuna en vols, però també pot ocórrer en altres mitjans de transport com autobusos o cotxes. En tot cas, els especialistes expliquen que el risc de trombosi venosa profunda augmenta notablement en els viatges de més de quatre hores, i especialment en aquells que superen les vuit hores. La trombosi pot aparèixer dies o fins i tot setmanes després del viatge, tot i que també pot fer-ho immediatament.
La tromboembòlia venosa afecta aproximadament una de cada 1.000 persones a l'any, però la xifra és més alta entre qui fa viatges llargs, sobretot si hi ha factors de risc com l'edat avançada, antecedents mèdics, cirurgies recents o alguna malaltia. Durant els viatges, la immobilització prolongada és un factor clau que s'ajunta amb la deshidratació. En els vols, també influeix la disminució dels nivells d'oxigen i la pressió atmosfèrica reduïda.
Davant això, la Societat Espanyola de Trombosi i Hemostàsia demana als viatgers que evitin la roba ajustada, es mantinguin hidratats i facin exercicis regularment, com pot ser passejar o estirar les cames. A més, l'entitat recomana a les persones amb factors de risc que valorin l'ús de mesures de compressió o de medicaments anticoagulants.