Els antidepressius tenen vinculació amb l'augment de pes. Un nou estudi de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar assenyala que les persones que prenen antidepressius incrementen un 2% de pes més que les que no en prenen. La recerca ha tingut en compte la coneguda relació bidireccional entre depressió i obesitat, així com altres factors associats, com pot ser la baixa adherència a dietes saludables o la falta d’exercici físic. Malgrat això, la relació entre el consum d’antidepressius i l'increment de pes es mantenia, de forma independent a l'edat, el sexe, el nivell socioeconòmic, l'estil de vida i la presència, o no, de símptomes de depressió.
"Totes les persones que consumien antidepressius tenien més probabilitats de pujar de pes i de desenvolupar obesitat. Un risc que s'incrementa entre les persones que fan un ús continuat d'aquest tipus de medicament", segons la investigadora de l'Institut de Recerca de l'Hospital del Mar i de l'Institut de Salut Global de Barcelona (ISGlobal), la doctora Camille Lassale.
El treball va analitzar dades de 3.127 adults del registre REGICOR durant més de sis anys. Del total, 1.700 eren dones amb 55 anys de mitjana. El 16,4% dels participants prenien antidepressius, uns de manera sostinguda durant tot el seguiment (5,1%), d'altres van començar durant l'estudi (6,2%) i d'altres en prenien a l'inici i van deixar de fer-ho en aquest període (5,1%). Tots van pujar de pes -mig quilogram d'increment de mitjana- però la pujada va ser major en els que continuaven amb el tractament.
Així, les persones que prenien antidepressius a l'inici i ho van deixar van incrementar el seu pes un 1,8% addicional comparat a les que mai en prenien. Les persones que van començar a prendre antidepressius durant el seguiment i les que en prenien i ho van continuar fent durant l'estudi van augmentar de pes un 2%. A més, en aquest últim cas, el risc de desenvolupar obesitat es multiplica per dos. Els participants que feien un ús continuat d’antidepressius eren, de forma més freqüent, dones, més grans, i tenien un estil de vida (dieta, activitat física) menys sa.
La investigadora de l'Hospital del Mar i metgessa resident de la Unitat Docent de Medicina Preventiva i Salut Pública de l'Hospital del Mar, la Universitat Pompeu Fabra i l'Agència de Salut Pública de Barcelona, Gabriela Lugon, explica que els resultats porten a demanar que es tingui en compte aquesta relació a l'hora de receptar antidepressius i fer un monitoratge del pes. "No ens podem limitar a receptar-ho pels seus efectes positius, també cal tenir en compte aquest factor associat al seu consum", ha destacat.
Per aquest motiu, els autors del treball apunten que cal monitorar els canvis de pes corporal en persones en tractament amb antidepressius, així com altres marcadors de salut cardiometabòlica.
El cap del Servei de Psiquiatria de l'Hospital del Mar, el doctor Víctor Pérez, ha recordat que els antidepressius són fàrmacs molt eficaços per al tractament d'algunes malalties mentals prevalent. Ha afegit que el seu efecte sobre el pes no és generalitzat, però algun dels medicaments, com la mirtazapina o la paroxetina, poden provocar aquest increment de pes important. Per això, ha alertat que davant el risc de pèrdua d'adherència dels pacients a causa de l'increment de pes, s'han de tenir en compte alternatives terapèutiques que complementin el tractament farmacològic.
La depressió afecta 280 milions de persones al món i és el trastorn mental més prevalent, amb més afectació, el doble, en dones que en homes. El guany de pes és un dels principals motius pel qual es deixa el tractament. A la vegada, al món hi ha 650 milions de persones amb obesitat, amb una forta relació bidireccional entre les dues patologies. Espanya, amb Suècia i Portugal, és el país europeu amb més consum d’antidepressius.
En el treball han participat investigadors de l'àrea de Fisiopatologia de l'Obesitat i la Nutrició del CIBER (CIBEROBN) i de l'àrea de Malalties Cardiovasculars del CIBER (CIBERCV), de la Universitat Ramon Llull, de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya, de l'University College de Londres, al Regne Unit, de l'IDIAP Jordi Gol i de l'Institut d'Investigació Biomèdica de Girona Dr. Josep Trueta (IdIBGi). Es tracta del primer estudi d’aquest tipus fet a l'Estat.