La col és un aliment molt sa i saborós. Amb totes les tècniques surt bona. Ara, a més, estem en plena temporada de totes les seves varietats: col verda, colrave, coliflor, col llombarda, bròquil, cols de Brussel·les...
La forma més senzilla de cuinar-la és bullint-la. Malgrat que el seu gust, s'ho val, la ferum que deixa a tota la cuina és considerable. Aquest és un dels motius pels quals la gent no la consumeix, tot i que hi ha maneres per evitar-ho. La cuinera Maria Nicolau ha repassat a 3Cat com cuinar-la evitant la mala olor de casa.
Tal com explica, la col és "la reina de les aromes indesitjables, tant abans com després de ser degustada". Això és degut al fet que dins seus emmagatzemen unes partícules que se'n diuen precursors enzimàtics i que es troben en parts separades de la fulla. L'olor és una defensa de la planta. Un cop es trenca o es malmet, aquests precursors enzimàtics s'ajunten i inicien reaccions químiques. Aquestes provoquen les males olors, l'amargor i el picant.
En coure-les, doncs, es produeix aquesta reacció, Nicolau també explica que les cols que fan més olors són les plantes jove so les fulles interiors. "Tal com passa amb les persones joves, tenen més energia i potència", explica la cuinera. Les cols de Brussel·les també produeixen fortor, ja que en ser petites està tot més concentrat.
A més, la sequera tampoc no hi ha ajudat, ja que ha afavorit a la concentració d'aquestes partícules.
Maria Nicolau recomana diverses tècniques. La primera és menjar-la crua. Ara bé, quan les tallem amb el ganivet també podem crear aquests processos, per això les hem de rentar just després de tallar, per fer marxar aquestes possibles reaccions químiques.
Si el que volem és bullir-les hauríem d'intentar que fossin les fulles exteriors o que ja fossin una mica velles. A més, també és més recomanable comprar-les i consumir-les a l'hivern.