10
de juliol
de
2015, 23:06
Actualitzat:
11
de juliol,
23:41h
La nova Diputació de Lleida s'ha posat a caminar aquest dissabte, i ho ha fet amb el màxim nombre de diputats independentistes de la seva història recent. 18 dels 25 representants dels partits que han promès o jurat el càrrec aposten per un estat català independent, un 70% que deixa en minoria les tres forces que rebutgen aquesta opció. PSC, PP i Ciutadans.
El ple d'investidura del president de l'organisme, Joan Reñé, ha estat marcat per les noves cares que a partir d'ara es faran habituals en el plenari. Entre elles, una de destacada. Ángeles Ribes, de Ciutadans, protagonista de la setmana després del pacte de cartipàs amb Àngel Ros. Flaixos i càmeres han centrat la seva atenció en la política unionista que ha arraconat el PP, representat a la Diputació per Dolors López, la única representant popular.
La diputada de Ciutadans, Ángeles Ribes, votant Foto: Àlvar Llobet
Reñé ha estat escollit president amb els vots de CDC, UDC, ERC i PSC. En total 21 suports. López s'ha votat a ella mateixa, i Joel Jové, de la CUP, ha votat l'activista de la Franja Josep Galan, un vot que ha estat declarat nul.
Reñé esbossa unes prioritats basades en serveis socials i millora d'infraestructures
El nou president de l'organisme provincial ha destacat, en el primer discurs de la nova legislatura, que la Diputació continuarà aplicant mesures de sostenibilitat econòmica que faci possible la sortida de la crisi econòmica. El convergent ha apuntat les prioritats per aquest nou mandat, que ha detallat en garantir els serveis públics de qualitat, consolidar l'atenció social a les persones, lluitar per superar l'endarreriment històric de les infraestructures lleidatanes i treballar per impulsar el turisme i la cultura del coneixement.
Reñé ha apel·lat al sentit de la responsabilitat que tenen els polítics en aquests temps de dificultats econòmiques, i ha defensat la necessitat de seguir aplicant mesures socials per intentar acabar amb la precarietat econòmica de moltes famílies de la demarcació. El president de la Diputació ha fet una defensa de les polítiques dutes a termes en la darrers legislatura en aquest àmbit, i ha assegurat que aquesta serà la línia a seguir durant els propers quatre anys.
En relació a les infraestructures, Reñé ha lamentat que les terres de Lleida estiguin ben situades però mal comunicades, i ha insistit en la necessitat de treballar per millorar les estructures viàries i ferroviàries. En aquesta línia, el convergent ha recordat la tasca conjunta duta a terme per la Diputació i el lobby ferroviari europeu Fermed, que defensa que Lleida s'inclogui en l'Eix Mediterrani.
La CUP carrega contra l'"amiguisme" que hi ha a la Diputació de Lleida
Per la seva banda, el diputat de la CUP, Joel Jové, ha clamat en el seu discurs contra les estructures de partit i el model de la Diputació de Lleida, "que permet que els diputats siguin escollits a dit". En aquesta tessitura, el representant independentista ha assegurat que li feia "una mica de vergonya" ser diputat, i ha apuntat que el seu partit ha arribat a l'organisme provincial "per aixecar catifes" i acabar amb un model "que afavoreix l'amiguisme en les subvencions".
Alguns dels diputats que han jurat el càrrec Foto: Àlvar Llobet
El cap de l'oposició, el republicà Jaume Gilabert, ha valorat les polítiques pressupostàries de la Diputació de Lleida en els darrers anys, tot i que ha lamentat la complicada situació del món local. En aquest sentit, Gilabert ha fet una crida a la mancomunació de serveis als municipis. El líder d'ERC ha recordat també la Mancomunitat de Catalunya, i ha vinculat el seu paper a la defensa nacional de Catalunya. "Hem de continuar treballant per buscar tot el suport possible" ha indicat Gilabert tot recordant que en les properes setmanes "ens juguem el futur del nostre poble".
El portaveu del PSC, Enric Colom, ha cridat a continuar treballant per ajudar els municipis de la demarcació de Lleida, una idea que ha estat compartida per Ribes i López. La política popular ha volgut marcar perfil en relació a la independència de Catalunya, i ha anunciat que no donarà suport a cap iniciativa que vagi en aquesta direcció.